L’esotropia o endotropia associada a l’edat (ETAE) és la pèrdua del paral·lelisme entre els eixos dels ulls i l’objecte de fixació que es produeix en adults de més de 65 anys. Les persones afectades per aquesta patologia desvien involuntàriament un o ambdós ulls cap al nas. En aquest sentit, és el contrari de l’exotropia, en la qual la desviació es produeix cap a l’exterior.
Es tracta d’una de les principals causes de la diplopia en adults (una alteració visual que consisteix en la percepció de visió doble i que té una prevalència més elevada en dones).
Algunes de les causes del desenvolupament de l’endotropia associada a l’edat són canvis físics derivats de l’envelliment com, per exemple:
Les alteracions de la ETAE es poden detectar a través de proves d’imatge per Resonància Magnètica. Mitjançant aquesta prova es podrà discernir entre esotropia associada a l’edat (quan la desviació és simètrica) i Sagging Eye Syndrome (quan la desviació es produeix de manera assimètrica als dos ulls).
Un altre mètode per a diagnosticar l’endotropia associada a l’edat és la realització del test de la pantalla de Hess-Lancaster. Es tracta d’una prova totalment indolora per al pacient que permet medir la desviació entre els dos ulls.
Durant aquesta prova es projectesn dues llums de diferents colors sobra una pantalla. El pacient les veu a través d’unes ulleres amb un vidre de color verd en un ull i de color vermell a l’altre, i ha d’indicar a l’optometrista la ubicació on percep la llum projectada. A partir d’aquesta informació es pot medir la desviació entre el punt exacte on es situa la llum i la indicació del pacient.
Per tal d’assignar el tractament adequat per a l’endotropia associada a l’edat, cal tenir en compte les dioptries de desviació del pacient i l’afectació de la patologia en el seu dia a dia.
Si la desviació es situa per sota de les 10 dioptries, es pot realitzar teràpia visual o fer servir ulleres amb prismes. Tots dos tractaments poden millorar la condició del pacient, però no corregeixen la patologia.
Tanmateix, és important tenir en compte que es tracta d’una patologia d’evolució progressiva, degut als deterioraments associats a l’edat.
En cas que la desviació sigui superior, es poden valorar intervencions quirúrgiques, a realitzar sobre l’ull o ulls afectats. Es tracta d’una operació en la qual els oftalmòlegs poden tensar el múscul de l’ull per a alinear-lo correctament. Es realitza un petit tall al teixit que recobreix l’ull i es posicionen els músculs per tal que es dirigeixin cap a la mateixa direcció.
L’alteració visual anomenada endotropia consisteix en la desviació d’un o ambdós ulls cap al nas, cap a l’interior. S’oposa a l’exotropia, alteració en la qual el globus ocular es desvia cap a l’exterior.
Habitualment es relaciona amb deterioraments físics derivats de l’envelliment de les politges, unes estructures que uneixen els músculs extraoculars.
També s’associa a condicions preexistents com miopia, processos neurològics, descompensació de la fòria o síndrome de monofixació.
Depèn del cas i del pacient. En alguns d’ells, és possible a través de cirurgia.
També es pot tractar amb exercicis per a la musculatura ocular o a través d’ulleres amb prisma.
En qualsevol cas, l’oftalmòleg assignarà el tractament més adequat per al pacient.
No, l’endotropia associada a l’edat no causa pèrdua de visió. Sí que podria causar diplopia, sobretot de lluny.
Endotropia / Esotropia Societat Espanyola d’Estrabologia i Oftalmologia pediàtrica
Esotropia associada a l’edat Revista Mèdica
Què és l’estrabisme de l’adult? American Academy of Ophthalmology
L’estrabisme és un problema pel qual els eixos oculars no estan paral·lels o alineats amb l’objecte de fixació. Quan un individu ja ha assolit una visió binocular normal plena i pateix estrabisme, l’anomenem “estrabisme de l’adult”. Es consideren “estrabisme de l’adult” els casos que sorgeixen a partir de finals de la segona infància, és a dir, a partir dels 6-8 anys.
La diplopia és una alteració visual que consisteix en la percepció de visió doble. Aquesta alteració de la visió pot ser horitzontal, vertical o obliqua, en funció de com apareixen les imatges (al costat, damunt o en diagonal a l’objecte). A més, pot afectar els dos ulls (binocular) o un de sol (monocular).
El test de la pantalla de Hess-Lancaster és una prova no invasiva que s’utilitza per estudiar els moviments oculars, comparant la posició d’un ull respecte a l’altre en les diferents posicions de la mirada.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
