Membrana epiretinal macular

Símptomes

La membrana epiretinal macular provoca una pèrdua visual lenta i progressiva, que s’estén habitualment durant mesos o anys i afecta un ull o tots dos. Generalment, s’acompanya de distorsió en la imatge, amb ondulació de les línies rectes. A més a més, els números o lletres poden saltar de línia i hi pot haver una disminució en la percepció dels colors.

Signes

El signe més característic és l’aparició d’una membrana semitransparent que recobreix la superfície posterior de la retina, coneguda com la màcula i que és la zona responsable de la visió en detall i per la lectura. Aquesta membrana obscureix i arruga la retina en major o menor grau depenent del seu grossor i la seva capacitat contràctil.

En alguns casos es detecten uns quists retinals com a resultat de la fuga de líquid que prové dels vasos sanguinis sotmesos a la tracció que exerceix la membrana. Aquesta alteració s’anomena edema macular quístic i comporta una pèrdua visual més gran.

Tipus de membrana epiretinal macular

• Grau 0: Es coneix com a maculopatia en cel·lofana. Membrana semitransparent que no causa distorsió sobre la retina ni obscureix els vasos sanguinis subjacents.
• Grau 1: Membrana que causa distorsió sobre la retina però que permet veure els vasos sanguinis subjacents.
• Grau 2: Membrana que causa una prominent distorsió sobre la retina i que obscureix els vasos sanguinis subjacents. La membrana és opaca i presenta una coloració blanquinosa.

Causes

IDIOPÀTIQUES

• Apareixen en pacients sans sense evidència d’una altra malaltia intraocular.

SECUNDÀRIES

• Cirurgia ocular: cirurgia de despreniment de retina o tractament dels esquinçaments de retina amb làser Argon o crioteràpia.
• Inflamació intraocular (p. ex., uveïtis)
• Malalties vasculars de la retina (obstruccions venoses)
• Traumatismes oculars
• Tumors intraoculars
• Malalties oculars degeneratives (p. ex., retinitis pigmentària)

Gestió de pacients amb membrana epiretinal macular

Cal investigar si alguna de les causes mencionades anteriorment ha estat responsable de la membrana epiretinal macular. En cas afirmatiu, primer cal abordar la malaltia de base.

En les les membranes epiretinals idiopàtiques i, una vegada resolta la causa, en les membranes epiretinals secundàries, cal valorar si la extracció d’aquesta pot millorar l’agudesa visual del pacient i disminuir la distorsió en la visió.

Abans d’extreure la membrana epiretinal, cal valorar el grau de cataracta del pacient. En pacients que presenten cataracta es recomana una cirurgia combinada amb extracció de la cataracta i de la membrana epiretinal en un mateix procediment, per tal d’evitar una segona intervenció més endavant.

Antecedents personals: fàrmacs, malalties sistèmiques, traumatismes, i malalties oculars.

L’estudi ocular complet ha d’incloure:

• Visió llunyana i propera, examen pupil·lar i refracció.
• Biomicroscòpia sota dilatació pupil·lar, amb il·luminació directa i retroil·luminació, per l’estudi de la còrnia, la càmera anterior, i la possible presència d’una cataracta, així com per descartar una inflamació ocular.
• Tonometria per determinar la pressió intraoculars.
• Estudi del fons de l’ull, amb especial cura a la màcula, per determinar el grau de membrana epiretinal. També és molt important descartar la inflamació vítria i les patologies retinals que poden causar membranes epiretinals.
• OCT macular per confirmar el diagnòstic , determinar la forma i el gruix de la membrana epiretinal , descartar l’edema macular quístic i valorar l’estat de les diferents capes retinals. Tota aquesta informació és molt important per determinar si l’extracció de la membrana pot millorar la visió del pacient.
• Angiografia amb fluoresceïna.  En alguns pacients pot ser necessari completar l’estudi amb aquesta prova per descartar altres malalties retinals.
• Biometria ultrasònica o per interferometria: quan es planeja una cirurgia de la cataracta, són necessàries les lectures queratomètriques i el mesurament de l’eix axial mitjançant ultrasons de tipus A o làser per calcular el poder de la lent intraocular que necessitarà el pacient.
• És necessària l’avaluació de l’endoteli cornial, generalment mitjançant la làmpada de fenedura i, en ocasions, mitjançant un recompte de cèl·lules endotelials.

Tractament

L’extracció de la membrana epiretinal macular es realitza per:

•  millorar la visió i la distorsió de la imatge en pacients amb una alteració visual simptomàtica;
• evitar una pèrdua visual progressiva que es produeix al llarg del temps en pacients amb membrana epiretinal macular.

La extracció de la cataracta es realitza per:

•  millorar la visió del pacient
• evitar la necessitat d’una segona intervenció per la progressió de la cataracta més endavant en el temps, cosa molt habitual en pacients amb algun grau de cataracta i més de 60 anys.

L’extracció de la cataracta permet corregir qualsevol error refractiu que presenti el pacient.

Seguiment

Els pacients que no precisen cirurgia han de passar un control cada 6 mesos i realitzaran autocontrols a casa amb la quadrícula de Amsler per determinar si hi ha canvis en la distorsió.

Els pacients han d’acudir a la visita abans de la data programada si experimenten una disminució simptomàtica de la visió o increment en la distorsió.

A cada control es valorarà si el pacient ha perdut visió o si ha augmentat la distorsió en la imatge i es realitzarà una OCT macular per valorar si hi ha hagut progressió de la membrana epiretinal macular.