La ptosi palpebral és la caiguda de la parpella superior i suposa un dels problemes oculoplàstics més comuns. Aquesta posició anòmala de la parpella es produeix habitualment per una disfunció del múscul elevador, ja sigui per causes degeneratives o congènites, i pot afectar tant adults com infants. En els casos més greus pot arribar a afectar l’eix visual tapant la pupil·la i a limitar o fins i tot impedir totalment la visió. El tractament de la ptosi palpebral permet millorar el camp de visió en elevar de nou la parpella, alhora que millorem l’aparença física de la persona afectada millorant-ne la mirada.
La ptosi en nens pot ser congènita, és a dir, que el pacient pot haver nascut amb aquest problema, o bé pot ser adquirida, més freqüent en adults, i produir-se a causa de l’envelliment dels teixits, de la falta d’estímul nerviós en el múscul, de l’aparició d’un quist o d’un tumor o de la mala funció del múscul que eleva la parpella. La principal causa de la ptosis palpebral és el pas del temps.
Els símptomes de la ptosi palpebral varien en funció de la gravetat d’aquesta, encara que aquests solen ser:
És important parar atenció a aquests símptomes, especialment els més petits, ja que si no es tracten poden derivar cap a ull gandul o ambilopia, per privació de la visió. Així mateix, els nadons amb ptosi palpebral haurien de visitar-se amb un oftalmòleg el més aviat possible per a avaluar el seu grau d’afectació i el tractament més adequat.
La ptosi palpebral sol aparèixer a causa d’una disfunció del múscul elevador de la parpella superior, que pot ser ocasionada per una gran quantitat de factors. Així, segons l’origen d’aquesta disfunció podem classificar diferents tipus de ptosi:
L’elecció del tractament més adequat en cada cas dependrà de la causa de la ptosi i, sobretot, del grau d’afectació de la visió, encara que la majoria de casos sol ser una correcció quirúrgica. Depenent del grau de funció del múscul, el cirurgià oculoplàstic triarà una tècnica o una altra.
Si la pèrdua de funció del múscul elevador és lleu o moderada es sol optar per una resecció parcial (escurçament) del múscul, bé per via anterior (incisió per fora de la parpella) o per via posterior (incisió per la zona interior de la parpella, la conjuntiva tarsal). En els casos greus, s’optarà per crear elements de suspensió de la parpella, substituts del múscul inefectiu, que ajudin a l’elevació de la parpella. En qualsevol cas, l’objectiu final és sempre elevar la parpella superior fins a la seva posició normal, millorar la simetria de les dues parpelles i recuperar camp visual. És de vital importància preservar el globus ocular i assegurar-se de que després de la cirurgia la parpella tanqui per complet. Per tant, el coneixement de l’anatomia palpebral del seu cirurgià oculoplàstic farà que el seu ull estigui tan protegit com sigui possible.
En el cas de nens amb ambliopia o ull gandul, la cirurgia de correcció de la ptosis pot anar acompanyada d’altres tractaments complementaris, com la correcció mitjançant pegats en l’ull, ulleres o gotes per a enfortir l’ull més feble.
L’operació de parpelles caigudes es realitza amb anestesia local i sedació i de manera ambulatòria, excepte en nens petits, on es realitza amb anestèsia general. Es sol realitzar amb incisions poc visibles i amb tècniques mínimament invasives, buscant sempre el millor resultat estètic possible.
Què és la ptosi congènita?
La ptosi congènita és aquella que el pacient pateix des del seu naixement. Sol ser hereditària i està relacionada amb un desenvolupament incorrecte del múscul elevador. En un 75% dels casos afecta a una sola parpella.
Es pot corregir la ptosi sense operació?
En alguns casos, com la ptosi congènita simple, es pot inicialment provar tractaments per a corregir l’ambliopia. Si aquests no milloren la ptosi es recorrerà a la correcció quirúrgica.
Queda cicatriu després de l’operació?
La cirurgia per a corregir la ptosi palpebral sol realitzar-se amb incisions en els plecs de la pell, la qual cosa fa que les cicatrius siguin poc visibles i amb tècniques mínimament invasives, buscant sempre el millor resultat estètic possible.
Com és la recuperació?
Sol ser bastant ràpida, es recomanen mesures higièniques sobre la ferida, aplicació de fred local i tractament hidratant per a preservar l’ull. Els blaus que solen sortir marxen entre la primera i tercera setmana del postoperatori.
Quan és necessari revisar la ptosi?
Habitualment es sol fer una visita l’endemà de l’operació. Es realitza una altra revisió a la setmana per a retirar les sutures i després una altra visita al mes de la intervenció on es donarà l’alta de la intervenció.
La ptosi pot estar relacionada amb el cansament? I amb el consum d’alcohol?
El cansament acumulat al llarg del dia pot empitjorar la caiguda de la parpella i magnificar l’asimetria entre una parpella i l’altra. Amb el descans sol tornar a la situació prèvia. L’alcohol també pot ocasionar aquest empitjorament temporal.
Per què és recomanable que la operació la realitzi un cirurgià oftalmòleg?
El cirurgià oculoplàstic és un metge oftalmòleg especialitzat en parpelles, coneixedor de l’anatomia palpebral i té especial cura de l’ull per a preservar la seva funció de protecció de la superfície ocular.
Quina diferència hi ha entre la blefaroplàstia i la cirurgia de la ptosi palpebral?
La blefaroplàstia superior s’encarrega d’eliminar l’excés de pell redundant de la parpella superior sense modificar l’obertura palpebral, mentre que la finalitat de la cirurgia de ptosi palpebral és la d’augmentar l’obertura de la parpella per a poder veure-hi millor. Es poden associar totes dues tècniques alhora, sempre valorades prèviament pel seu cirurgià oculoplàstic.
Quina diferència hi ha entre la lagoftàlmia i la ptosi palpebral?
La lagoftàlmia és la dificultat del tancament de la parpella amb el parpelleig, fet que comporta un major risc d’exposició de l’ull a la irritació, just el contrari que ocorre en la ptosis palpebral on la parpella cau més i no hi problemes en el tancament palpebral.
Quina diferència hi ha entre la pseudoptosi i la ptosi palpebral?
La pseudoptosi és la falsa aparença de caiguda de la parpella sense que l’obertura palpebral estigui alterada, fet que sí està afectat a la ptosi palpebral. La pseudoptosi es pot produir per un efecte òptic produït per la variació de la posició dels plecs de la parpella o per un excés de pell de la parpella superior que ocasioni una falsa sensació de tenir la parpella caiguda.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
