La queratitis herpètica és una infecció viral provocada pel virus Herpes. Aquest pot ser de dos tipus: el simple, que és el més comú i sobre el qual parlarem a continuació, i el zòster, el qual va normalment amb simptomatologia cutània associada amb vesícules i posteriorment crostes a la cara i el cuir cabellut.
El virus herpes simple pot ser de dos tipus:
• Tipus I. És el més comú i afecta principalment la cara.
• Tipus II. Es transmet sexualment i infecta els genitals.
Tot i que els dos tipus d’herpes es poden estendre cap als ulls i ocasionar infecció, el tipus I és el que amb més freqüència provoca una infecció ocular.
Hi ha diversos tipus de queratitis herpètica:
• Queratitis herpètica epitelial. Només afecta la capa superior de la còrnia (epiteli) i provoca petites ferides ramificades en forma dendrítica i lineal.
• Queratitis estromal immune. Reacció inflamatòria de les capes més profundes de la còrnia. Pot aparèixer un temps després d’un episodi d’infecció herpètica activa. En aquest cas no hi ha risc de transmissió de la malaltia ja que no hi ha virus, sinó una reacció dels anticossos enfront dels antígens del virus.
• Queratitis estromal necrotitzant. És el tipus més greu. El virus destrueix el teixit corneal i causa una reacció inflamatòria. En aquest cas sí que es troben virus herpètics actius. És la que amb més freqüència i gravetat deixa una cicatriu més densa i amb major seqüela visual.
Els símptomes de la queratitis herpètica seran diferents segons el tipus de queratitis que pateixi el pacient. Els símptomes habituals que poden associar-se a la queratitis herpètica solen ser:
La queratitis herpètica es diagnostica per mitjà d’un examen amb un llum de fenedura. En cas de sospita clínica, hi ha la possibilitat de realitzar un estudi anomenat PCR (reacció en cadena de la polimerasa), que detecta amb molta precisió la presència de virus.
De vegades es pot confondre amb sequedat ocular, que també pot provocar ferides epitelials en forma de dendrita, o amb altres tipus d’infecció, com la causada pel patogen Acanthamoeba.
El tractament de la queratitis herpètica dependrà de la gravetat del quadre. En general, les infeccions lleus solen tractar-se amb pomades oftàlmiques antivirals. En casos greus també poden fer-se servir pomades o gels antivirals d’administració tòpica combinats amb medicaments orals antivirals. Segons el grau d’inflamació s’afegeixen antiinflamatoris per alentir o aturar la progressió del dany corneal i minimitzar la seqüela final, que és una cicatriu corneal.
En casos de reincidència freqüent es pauten antivirals orals amb dosis preventives durant mesos, encara que en aquests casos cal controlar la funció hepàtica, ja que aquesta podria danyar-se. En casos greus, amb cicatrius corneals que provoquen una important disminució de l’agudesa visual i malaltia sense activitat com a mínim 2 o 3 anys, és possible recórrer a un trasplantament de còrnia. Tot i el trasplantament, el virus que està latent en el gangli neuronal pot activar-se en la nova còrnia trasplantada, de manera que durant el primer any s’haurà d’administrar un antivirus per via oral de manera preventiva. No obstant això, això no descarta que passat aquest any el virus encara pugui afectar la còrnia trasplantada.
El contagi de la queratitis herpètica sol produir-se a través del contacte directe entre una lesió herpètica activa en qualsevol altra part del cos i l’ull. Per prevenir-la cal ser molt rigorós amb la higiene de les lents de contacte per a, en cas de patir una queratitis herpètica en un ull, no contagiar-la al altre.
Altres mesures per a la prevenció de la queratitis herpètica i la seva recurrència són:
Les possibles complicacions de la queratitis són:
La durada de la queratitis herpètica dependrà de la mida, la profunditat i la causa que l’ha provocat. Per a la cura de la queratitis herpètica solen utilitzar pomades oftàlmiques o medicaments orals antivirals, que receptarà l’oftalmòleg.
Tot i això el període contagiós de la infecció dura entre 7 i 10 dies. Passat aquest període persisteix el dany tissular i la inflamació, fins que comença la regeneració tissular. Aquesta pot ser total i sense seqüeles en casos d’infecció epitelial superficial o, amb seqüeles per la cicatriu residual en casos d’afectació estromal.
Sí, les persones que fan servir lents de contacte tenen 6 vegades més risc de desenvolupar una queratitis herpètica, sobretot si les utilitzen moltes hores al dia o durant la nit, ja que això provoca petites ferides epitelials a través de les quals el virus de l’herpes pot penetrar . És per això que és molt important mantenir una bona higiene de mans (sobretot en cas de patir una infecció herpètica activa en una altra part del cos), utilitzar de forma correcta les solucions de neteja i conservació, no abusar de les lents de contacte, no banyar-se amb elles i treure-quan es notin molèsties.
Encara que es prenguin precaucions és molt habitual que la queratitis herpètica es reactivi causa d’aquests factors:
Els pacients immunodeprimits o amb atòpia són més propensos a la queratitis herpètica recurrent o resistent. La recurrència apareix perquè la infecció pel virus de l’herpes afecta la majoria de la població (la primera infecció pot aparèixer a la primera infància fins i tot només en forma de refredat). Després de la primera infecció, aquesta no cura mai, sinó que el nostre sistema immunitari la manté a ratlla i bloqueja el virus en els ganglis limfàtics del cos. En les situacions prèviament comentades, en aparèixer una certa immunosupressió, el virus aprofita l’oportunitat per sortir dels ganglis i afectar alguna part del cos, majoritàriament el llavi.
La primoinfecció herpètica habitualment es dona en nens petits, però en forma de refredat i de manera lleu i no necessita tractament. No obstant això, la queratitis herpètica sí que dona simptomatologia igual que a un adult, on també l’afectació més habitual és la epitelial lleu. Tot i això, els pares han d’estar molt atents i fer un seguiment per si es torna a produir.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
