La diplopia és una alteració visual que consisteix en la percepció de visió doble. Aquesta alteració de la visió pot ser horitzontal, vertical o obliqua, en funció de com apareixen les imatges (al costat, damunt o en diagonal a l’objecte). A més, pot afectar els dos ulls (binocular) o un de sol (monocular).
La visió doble pot ser de diferents tipus i pot estar produïda per diverses causes, algunes més greus que altres. Els estrabismes, els problemes de refracció no corregits, les cataractes, les malalties retinianes o algunes alteracions musculars i neurològiques són algunes de les causes que les poden provocar. Per això, quan es presentin els primers símptomes cal acudir a una revisió urgent.
La diplopia es pot dividir en:
Les causes de la diplopia es divideixen segons el tipus de visió doble:
VISIÓ DOBLE MONOCULAR: En aquest cas sol estar provocada per causes estructurals a nivell de l’ull i molt poques vegades està relacionada amb alteracions neurològiques. Algunes de les causes poden ser:
En tots aquests casos d’alteracions estructurals de l’ull, si aquestes alteracions aconsegueixen corregir-se, es resol el problema de visió doble.
VISIÓ DOBLE BINOCULAR: En aquest cas pot tenir com a causa una alteració neurològica o problemes a nivell de la musculatura ocular. Algunes de les causes poden ser:
La diplopia o visió doble es pot presentar a qualsevol moment de la vida. A la infància, poden aparèixer patologies que produeixin visió doble, com és el cas de l’estrabisme, que quan s’està instaurant, en moments aguts, pot produir una descompensació de manera molt ràpida que provoqui episodis de visió doble. Tot i això, amb el pas del temps, el cervell tendeix a compensar les desviacions provocades per estrabismes, especialment en edat infantil, i la visió doble no s’estableix. Així, si hi ha desviació des de la infància, quan s’arriba a l’edat adulta, no se sol presentar visió doble.
La diplopia és un símptoma que refereix el pacient i que sol ser força cridaner, produeix molta incomoditat visual, per la qual cosa el pacient ja arriba a la consulta dient que “hi veu doble”.
Per dur a terme un bon diagnòstic i determinar per què el pacient hi veu doble, fem una exploració oftalmològica completa, que inclou:
Si un pacient presenta visió doble, ha d’acudir a urgències immediatament per determinar-ne la causa.
Si és un estrabisme descompensat, tenim temps per fer l’estudi. No obstant, és important descartar sobretot qualsevol causa neurològica, que requereixi de forma urgent realitzar una sèrie d’estudis o fins i tot l’ingrès hospitalari per determinar la causa de la visió doble. Per això, sempre recomanem que quan un pacient presenta una visió doble aguda, acudeixi a urgències immediatament.
El tractament dependrà de la causa de la diplopia. En el cas de la diplopia monocular, que produeix alteracions estructurals de l’ull, si es poden corregir aquestes alteracions aconseguirem resoldre el problema de la visió doble. No obstant això, en el cas de la diplopia binocular, si aquesta persisteix, hi ha tres opcions terapèutiques:
La cirurgia que es practica quan hi ha una desalineació dels ulls és la mateixa cirurgia amb què es tracta l’estrabisme. Aquesta consisteix en la mobilització dels músculs tenint com a objectiu recuperar l’alineació ocular. És una cirurgia ambulatòria que no requereix ingrés i el pacient, en la majoria dels casos, torna a casa el mateix dia de la cirurgia. El procediment es fa sota els efectes d’una anestèsia local tòpica i amb algun tipus de sedació. En alguns pacients, en casos molt concrets, es pot fer sota els efectes de l’anestèsia general.
El temps de recuperació després de la intervenció és relativament ràpid. Habitualment, els pacients poden reprendre la seva vida habitual (feina, estudis, etc.) al cap d’alguns dies, si bé és una cosa que varia d’acord amb el grau de complexitat del cas. Sí que es recomana no anar a la piscina o a la platja i evitar els esports de contacte durant els primers 10-20 dies, aproximadament.
Durant el postoperatori es poden presentar certes molèsties, com una sensació de cos estrany o una cosa que frega dins de l’ull, però l’evolució sol ser favorable i en poques setmanes desapareix del tot.
El pacient haurà de seguir un tractament amb col·liris durant el primer mes i es realitzaran els controls pertinents. Generalment, fem un control a les 24 hores de la cirurgia, després segons l’evolució fem un control al cap d’una setmana i, finalment, al cap d’un mes ja coneixem el resultat més o menys definitiu de la cirurgia i l’impacte que ha fet tingut a la visió doble.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
