Amb l’evolució humana, el pèl corporal i facial ha anat disminuint. No obstant això, les pestanyes i celles segueixen sent una part essencial de les nostres característiques.
¿Però hi ha algun motiu biològic o funcional pel que tenim pèl sobre i al voltant dels nostres ulls? Segons investigadors i oftalmòlegs, sí que n’hi ha.
Es creu que el pèl corb situat sobre els nostres ulls canalitza qualsevol líquid no desitjat (com la suor o la pluja) i l’allunya dels ulls per mantenir la visió clara. La forma i la direcció del pèl faciliten la canalització d’aquests líquids cap als costats . També serveixen de pantalla per a la llum i filtren la brutícia i la pols que pugui caure sobre els ulls.
Els experts creuen també que les celles exerceixen un paper important en la comunicació humana i l’expressió facial, i ajuden a amplificar expressions com la felicitat, la sorpresa o l’enuig.
Segons un estudi del MIT (Massachusetts Institute of Technology), les celles poden constituir un element identificatiu més important fins i tot que els ulls mateixos.
Algunes malalties autoimmunes i desequilibris hormonals com l’alopècia, l’hipotiroïdisme i el lupus poden provocar pèrdua de pèl a les celles.
Les pestanyes són una sèrie de pèls que creixen al voltant de l’ull, a la vora de la parpella. Funcionen com a filtre que impedeix el pas de la pols i protegeix l’ull de restes que puguin obstruir la visió o provocar una infecció o ferida. Les pestanyes actuen com a sensors quan hi ha objectes molt a prop de l’ull (com insectes) i activen un parpelleig reflex i protector.
A més, tenen característiques bastant peculiars, ja que habitualment no es tornen grisos i, tot i constituir un dels tipus de pèl més curts del cos humà, tenen una llarga vida útil.
D’altra banda, estudis indiquen que les pestanyes actuen com a filtres per a l’aire i redueixen l’evaporació de les llàgrimes fins a un 50%, cosa que ajuda a mantenir els ulls lubricats.
No obstant això, les pestanyes també poden ser l’arrel d’alguns problemes oculars com la blefaritis, els mussols i la triquiasis i la distiquiasis (malposicions de les pestanyes).
El tint de pestanyes i celles o l’aplicació d’extensions són pràctiques cada vegada més comuns, però poden resultar perilloses, ja que en alguns casos s’han descrit efectes secundaris no desitjats i irreversibles.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.