Reconstrucció de cavitats oculars

Hi ha una sèrie de patologies en les quals l’ull és afuncional (cec), dolorós i/o poc estètic perquè la cavitat orbitaria s’ha vist alterada per l’absència o disminució de la grandària del globus ocular.

Amb l’objectiu de recuperar l’estètica facial en aquests casos, es pot reconstruir i rehabilitar la cavitat orbitaria per mitjà de diverses cirurgies i tractaments.

En funció de l’alteració que presenti el pacient, la rehabilitació estètica es pot realitzar mitjançant diferents tècniques.

L’evisceració  és la tècnica que s’utilitza habitualment per a la rehabilitació del pacient amb ull atròfic (tísic) i per tractar l’ull cec dolorós (permet que el dolor desaparegui). En l’evisceració, es buida el contingut de l’ull i es conserven les cobertes externes. A continuació, s’emplena amb un implant per donar volum. El fet de mantenir els músculs oculars permet que, en el postoperatori, l’implant es pugui moure. Després, es col·loca una lentilla cosmètica (pròtesi externa) per aconseguir que s’assembli a l’altre ull.

Actualment, l’enucleació s’utilitza només en pacients amb tumors intraoculars o inflamacions greus i severes. En l’enucleació, s’extreu el globus ocular per complet i es mantenen únicament els músculs oculars. Igual que en l’evisceració, es col·loca un implant per donar volum i una lentilla cosmètica.

A vegades hi ha pacients que es van operar fa anys o presenten alteracions dels teixits de la cavitat que no permeten l’adaptació de la pròtesi cosmètica (els fa mal, els cau, els genera molta secreció o simplement no és estèticament correcta). En aquests casos, es requereix generalment la utilització de diferents empelts per obtenir els resultats desitjats.

ICR és a l’avantguarda quant als últims avenços en aquest camp, que inclouen la utilització de nous autoempelts (pericrani) utilitzats en el tractament de cavitats retretes per les quals no es poden adaptar pròtesis i per a exposicions d’implants a les cavitats oculars.