L’Acadèmia Americana d’Oftalmologia ha destacat en la seva newsletter per professionals un article en el qual van participar la Dra. Agnieszka Dyrda i el Dr. Ignasi Jürgens, membres del Departament de Retina de l’ICR. L’article, que analitza com l’angiografia per tomografia de coherència òptica de font d’escombrat (SS-OCTA) podria ajudar a detectar la retinopatia per HCQ primerenca, va ser publicat al British Journal of Ophthalmology. L’Acadèmia ha inclòs l’estudi dels doctors com un dels més interessants i valuosos que s’han publicat últimament en revistes especialitzades d’àmbit internacional.
En aquest article, els investigadors van comparar prospectivament l’angiografia per tomografia de coherència òptica de font d’escombrat (SS-OCTA) amb les proves de detecció actuals per la retinopatia per HCQ en pacients tractats amb HCQ durant més de 5 anys. La SS-OCTA va mostrar aprimament coroidal i anomalies vasculars als 3 plexes capil·lars retinals i coriocapil·lar, mentre que l’agudesa visual, l’electroretinografia multifocal, la SS-OCT, l’autofluorescència del fons d’ull i el camp visual automatitzat 10-2 van ser normals. L’estudi conclou que la SS-OCTA podria ajudar a detectar la retinopatia per HCQ primerenca en comparació amb les eines de detecció estàndard.
La detecció primerenca del dany tòxic de retina (retinopatia) per HCQ és molt important perqu`è és irreversible, és a dir, inclús quan s’atura la medicació, el dany fet no millorarà. Per tant, cada pacient tractat amb HCQ s’ha de realitzar controls oftalmològics amb l’ús d’eines de detecció segura i precoç de la retinopatia tòxica.
Els protocols actuals del control dels pacients es basen en l’exploració oftalmològica i les proves diagnòstiques, com l’electroretinografia multifocal, l’OCT, l’autofluorescència del fons d’ull i el camp visual automatitzat 10-2.
La toxicitat retinal és a causa de l’acumulació del tòxic a nivell intracel·lular en les cèl·lules retinianes i, en particular, a l’epiteli pigmentari, que pot actuar com a reservori una vegada suspès el tractament, mantenint d’aquesta forma l’acció tòxica del fàrmac. Les alteracions més freqüents apareixen als 10° de la zona parafoveal (centre de la màcula), provocant l’anomenada maculopatia en ull de bou.
Aquest medicament s’utilitza en la profilaxi i el tractament de la malària i en el tractament de les malalties del col·lagen, com el lupus eritematós sistèmic o l’artritis reumatoide.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
