A mesura que ens fem grans els nostres ulls també ho fan i presenten canvis que hem de controlar per a tenir una bona salut ocular. Amb motiu del 2020: l’any de l’ull, l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia ha publicat els canvis oculars més comuns associats a l’edat.
En l’edat adulta, els ulls solen adaptar-se en menor mesura a la foscor que com ho solien fer a la joventut. Això pot veure’s reflectit en la visió quan es condueix de nit o amb mal temps. La raó és que els bastons dels ulls, els responsables de la visió amb poca llum, s’alteren amb l’edat.
La blefaritis o inflamació de les parpelles és més comú a mesura que envellim. Els seus símptomes són ulls vermells i molèsties al voltant dels ulls, i a vegades poden aparèixer escames al voltant de les pestanyes.
Les persones grans tendeixen a produir menys llàgrimes, el que desencadena en l’ull sec. Aquest canvi és molt comú en dones menopàusiques.
Els centelleigs de llum en la visió són un símptoma típic de les alteracions del vitri que va degenerant amb l’envelliment. Si això passa s’ha de consultar amb l’oftalmòleg perquè cal descartar malalties greus com el despreniment de retina que pot donar aquest mateix símptoma.
La presbícia o vista cansada és molt comú a partir dels 40 anys. Per aquesta raó és freqüent tenir dificultats a l’hora de llegir.
De vegades, amb l’edat, algunes persones poden tenir dificultat en distingir detalls d’objectes poc contrastats. Aquesta confusió es diu pèrdua de la sensibilitat de contrast.
El vitri se sol condensar amb el pas dels anys. Quan això passa poden aparèixer les anomenades miodesòpsies o taques flotants en la visió. Encara que és indolor, és pertinent consultar-ho amb l’oftalmòleg, perquè poden ser símptomes d’un procés més greu com el despreniment de retina.
Amb l’edat els ulls poden tornar-se més sensibles a la llum. Una manera de minimitzar-ho és utilitzar filtres a les pantalles digitals, ajustar la llum de la casa i posar-se ulleres de sol en sortir de casa.
El sentit de l’equilibri canvia a mesura que envellim, de manera que augmenta la probabilitat de patir caigudes, majoritàriament a casa, que poden conduir a lesions oculars.
Les cataractes es produeixen quan la lent de l’ull es torna opaca i la persona no pot veure bé. S’estima que més de la meitat de persones majors de 75 anys les desenvolupen. El seu tractament es basa en la cirurgia.
La DMAE és una patologia molt comuna en persones majors de 50 anys. En els seus primers estadis de l’evolució, aquesta malaltia és asimptomàtica i el seu tractament depèn de cada cas, pel que és recomanable acudir a l’oftalmòleg.
Els nostres ulls absorbeixen menys llum blava a mesura que creixem. Com a conseqüència, el nostre cos secreta menys melatonina, afectant el nostre cicle de son.
El glaucoma pot aparèixer a qualsevol edat, encara que és més comú en adults grans. Aquesta malaltia consisteix en un dany del nervi òptic que pot provocar ceguesa si no es tracta a temps.
La retinopatia diabètica és una de les causes més comunes de pèrdua de visió. Això passa quan una persona amb diabetis experimenta una pujada sobtada de sucre i aquest arriba fins a la retina, que queda danyada.
Els melanomes oculars no són molt comuns a la població. No obstant, s’ha demostrat que la probabilitat de patir-los augmenta a mesura que augmenta l’edat. Per aquesta raó és molt important fer revisions oftalmològiques periòdiques.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
