La Dra. Agnieszka Dyrda, oftalmòloga del Departament de Retina i Vitri i del Departament de Cataracta de l’ICR, ha publicat recentment un article titulat “Resultats clínics sobre lents intraoculars difractives, refractives, multifocals híbrides i monofocals” a la prestigiosa revista científica Journal of Ophthalmology.
En aquest estudi hi han participat altres investigadors de l’ICR: la Dra. Amanda Rey i Antonio Morilla.
Quins són els objectius de l’estudi?
El propòsit de l’estudi era analitzar els resultats visuals després d’una cirurgia de cataracta en la qual es fa una implantació bilateral d’una lent intraocular multifocal híbrida comparats amb els resultats visuals amb implantació d’altres lents multifocals difractives i refractives i amb lent monofocal com a control.
Aquest estudi va ser prospectiu, aleatori i controlat, en el qual es va incloure 160 pacients (320 ulls) amb cataracta senil i desig d’independència de les ulleres.
Es van dividir en cinc grups amb implantació de diferents lents intraoculars cadascun d’ells. Cada grup estava format per 32 pacients (64 ulls). Tots els pacients van completar el seguiment durant 3 mesos.
Com es realitza la cirurgia de cataractes?
Durant la cirurgia de cataracta es realitza una facoemulsificació. Aquest procediment és una intervenció ocular microinsicional i poc invasiva, que consisteix en l’ús d’ultrasons per dissoldre i extreure el cristal·lí deteriorat, i així substituir-lo per una lent intraocular artificial que fa la mateixa funció i dura per a tota la vida.
Quines lents intraoculars s’usen?
Avui en dia, la cirurgia de cataractes és un procediment refractiu.
Tot i que les lents intraoculars (LIO) monofocals asseguren una excel·lent agudesa visual, els pacients necessiten dur ulleres de prop i de distància intermèdia (ordinador, per exemple).
Les lents intraoculars multifocals (LIOMF) tenen diferents capacitats de profunditat de focus dins la zona òptica i aconsegueixen una bona agudesa visual de prop i de lluny, proporcionant independència de les ulleres.
Les lents intraoculars multifocals utilitzen un disseny refractiu, difractiu o una combinació d’ambdós. Un dels principals desavantatges del disseny refractiu és la dependència del diàmetre pupil·lar, i la pèrdua d’energia (llum) és el principal inconvenient del disseny difractiu.
Altres estudis van mostrar que les lents intraoculars multifocals havien augmentat la percepció de la disfotòpsia (presència d’enlluernaments i d’halos al voltant d’una font de llum) i havien disminuït la sensibilitat al contrast en comparació amb les lents intraoculars monofocals.
Aquests efectes secundaris poden limitar la funció visual i reduir la qualitat de vida del pacient.
Per això, és extremadament important interrogar i examinar el pacient abans de triar el tipus de lent intraocular, perquè no tots els pacients són bons candidats per a la implantació de la lent multifocal.
Generalment, és preferible la implantació binocular de lents intraoculars multifocals a la implantació monocular.
Quines són les lents més modernes?
Les lents intraoculars bifocals (analitzades en aquest estudi) proporcionen una bona visió en un ampli rang de distàncies, però en el cas de la visió intermèdia poden ser insuficients per fer una vida diària normal.
Per aquest motiu, a dia d’avui el disseny de lents intraoculars multifocals segueix evolucionant.
Les lents introaculars trifocals, amb un tercer focus útil per a la visió intermèdia, són un bon exemple d’aquest desenvolupament.
Com mostren molts estudis, les lents intraoculars trifocals milloren la visió intermèdia si es compara amb les lents intraoculars bifocals, sense afectar la visió de lluny i de prop.
Les lents amb profunditat de focus extès (EDOF) són la darrere variació i es diferencien de les lents intraoculars multifocals perquè proporcionen un rang continu de visió, estenent la llum per tot el rang, en lloc de dividir-la entre dos punts distintius (visió de lluny i de prop). Al minimitzar l’aberració cromàtica, la lent està maximitzant la qualitat de la imatge i el contrast. El seu punt negatiu seria l’agudesa visual sub-òptima de prop.
Conclusions de l’estudi
A l’estudi es conclou que els pacients amb implantació bilateral de lents intraoculars OptiVis estaven molt satisfets, tot i que els resultats visuals a distància intermèdia i de prop van ser sub-òptims.
En conseqüència, la necessitat de millorar la qualitat de la visió en totes les distàncies justifica l’aparició de lents intraoculars trifocals i la cerca de noves solucions acomodatives.
Aquest estudi suposa un avenç per a l’innovació tecnològica i científica pel que fa a lents intraoculars, amb l’objectiu d’aconseguir un benestar visual més gran pel pacient que es sotmet a un implant de lents després d’una intervenció de cataractes.
Tens algun dubte?
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs especialistes en Retina i Vitri.