El Dr. Raimondo Forte, oftalmòleg del Departament de Retina i Vitri de l’ICR, ha publicat un article sobre el gruix de la coroide en pacients amb corioretinopatia Birdshot a la prestigiosa revista científica internacional Ophthalmologica.
Què és la coriorretinopatia Birdshot?
La coriorretinopatia Birdshot és un tipus poc freqüent d’uveïtis crònica posterior bilateral que es caracteritza per múltiples lesions coroidals hipopigmentades, vitritis i vasculitis relacionada amb l’antigen leucocitari humà A29.
Els símptomes d’aquesta patologia poden ser l’aparició de mosques volants, enlluernaments i centelleig, dificultat per distingir colors i la pèrdua d’agudesa visual.
Es caracteritza per l’aparició de lesions coroidals bilaterals al voltant del nervi òptic i que semblen impactes de perdigó. És per això que aquesta patologia es coneix també com coriorretinopatia de perdigonada. Aquesta patologia s’acostuma a associar a l’edema macular.
Per diagnosticar aquest trastorn, es solen realitzar proves funcionals de camp visual com són la electrorretinografia global i multifocal, a més de proves anatòmiques com la fluoresceina, l’angiografia verda d’indoceanina (IGGA) o una tomografia de coherència òptica (OCT).
Objetiu de l’estudi
A l’estudi s’avalua durant un període de dos anys els canvis en la coroide en ulls amb coriorretinopatia Birdshot.
Per tal de dur a terme aquest estudi es van seleccionar 30 pacients (26 ulls) que durant 2 mesos van ser avaluats amb proves com la perimetria automatitzada estàndard (SAP), fluoresceina, angiografia verda d’indoceanina i tomografia de de coherència òptica (OCT).
Així mateix, també es va utilitzar la tomografia per coherència òptica d’imatge de profunditat millorada (EDI OCT).
Conclusions de l’estudi
L’article conclou que, després de dos anys, els pacients amb coriorretinopatia Birdshot presenten un aprimament de la coroide fovea i un augment del fluid supracoroidal.
A més a més, s’estima que els símptomes poden empitjorar fins i tot davant l’absència d’inflamació retinal severa o de pèrdua visual. En aquests moments, se segueixen duent a terme estudis per avaluar aquestes evidències.
Aquest estudi suposa un avenç científic per al diagnòstic i el maneig d’aquesta patologia ja que, a dia d’avui, no existeix encara tractament òptim específic per aquest tipus d’uveïtis.
