La Dra. Vanesa Cuadrado, del Departament d’Òrbita i Oculoplàstica de l’ICR, s’ha endut el premi al millor pòster de la SCOFT (Societat Catalana d’Oftalmologia) presentat al seu 48è congrés, per Canaliculitis primària: perfil demogràfic, troballes clíniques, microorganismes i tractament.
L’objectiu principal de l’estudi de la Dra. Cuadrado, en el qual també hi han col·laborat la Dra. Núria Ibáñez, el Dr. Xavier Graell, el Dr. Sebastian Prieto i la Dra. Carolina Bruzual, era realitzar un estudi per determinar el perfil demogràfic dels pacients amb canaliculitis, la presentació clínica, els microorganismes responsables, el tractament realitzat en cada cas, i les possibles seqüeles d’aquesta patologia.
El pòster pel qual Dra. Cuadrado es va endur el premi.
La canaliculitis és una inflamació poc freqüent del canalicle lacrimal i normalment està provocada per una infecció. Sol aparèixer en dones passada l’edat de la menopausa i provoca llagrimeig continu i un edema al punt lacrimal o del canalicle.
La canaliculitis es confon habitualment amb altres malalties, i pot arribar a ser diagnosticada com a conjuntivitis, dacriocistitis crònica (inflamació del sac lacrimal), calazi (quist a la parpella), mucocele o blefaritis (inflamació de la parpella). Per això, el tractament correcte pot arribar amb retard, cosa que pot comportar seqüeles greus per a la via lacrimal.
Fins ara, s’havia demostrat que l’actinomyces era el microorganisme responsable d’aquesta inflamació del canalicle lacrimal. Tanmateix, en estudis més recents han estat els estreptococs i els estafilococs els organismes que més freqüentment s’han aïllat.
El tractament mèdic de la canaliculitis sol millorar els símptomes. No obstant això, és molt freqüent la recurrència de la malaltia, per la qual cosa en una gran part dels casos es recomana una intervenció quirúrgica que soluciona definitivament, en la majoria de casos, aquesta malaltia.
Els tumors palpebrals apareixen a les parpelles en forma de lesions, granets o petits bonys. No solen produir símptomes, encara que de vegades piquen, couen o fins i tot sagnen i formen crostes. Els tumors orbitaris, per la seva banda, són els que es troben a la cavitat orbitària, que envolta l’ull, per la qual cosa alguns són de difícil accés. La persona afectada pot notar que té l’ull més sortit i/o desviat, o veure doble.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
