Recentment, la Dra. Núria Ibáñez, cap del Departament d’Òrbita i Oculoplàstia de l’ICR, ha publicat un article a la prestigiosa revista científica internacional Survey of Ophthalmology sobre cel·lulitis orbitària.
Què és la cel·lulitis orbitària?
La cel·lulitis orbitària és un procés inflamatori dels teixits de l’òrbita posteriors en el septe orbitari. Aquest terme s’usa comunament per definir una infecció de l’òrbita.
Els factors que s’han de tenir en compte per la detecció d’aquesta patologia són la presència d’eritema i edema en les parpelles, proptòsi (desplaçament anterior del globus ocular), presència de febre, pèrdua de visió, dolor ocular i diplopia (visió doble).
Aquesta infecció pot arribar a ser molt greu, pot causar fins i tot ceguesa en el pacient i, per tant, és molt important conèixer els símptomes i el seu maneig, per poder aplicar el tractament correcte, de forma ràpida i eficaç i per disminuir les possibles seqüeles de la malaltia. Aquest article suposa una actualització del maneig d’aquesta patologia i un reconeixement al treball científic.
Objectiu de l’estudi
En aquest article, es fa una revisió sobre les infeccions intraorbitàries, les seves causes, característiques i manifestacions clíniques, diagnòstic i el tractament més adequat. Aquest article és un resum dels articles més rellevants publicats en la literatura científica fins el moment sobre cel·lulitis orbitària.
En aquest extens article s’aporten dades sobre microbiologia, epidemiologia, i es presenta una classificació de les complicacions intraorbitàries. A més, es detallen les manifestacions clíniques i les complicacions que poden sorgir a causa d’aquesta malaltia.
Així mateix, s’exposa el procediment per realitzar un bon diagnòstic, el diagnòstic diferencial i el tractament a seguir, ja sigui mèdic, amb antibiòtics, i associat a cirurgia.
Conclusions de l’estudi sobre cel·lulitis orbitària
L’estudi conclou que, a dia d’avui, la cel·lulitis orbitària pot provocar conseqüències molt greus a nivell oftalmològic i neurològic i que pot tenir un impacte fatal en el pacient.
Es subratlla la gran importància que té la detecció precoç de la malaltia i el maneig d’aquest patologia per preservar la visió i evitar complicacions majors.
Així mateix, s’emfatitza en l’ús de nous agents antibiòtics i, a més, recalca la importància d’un abordatge multidisciplinar per a la correcta monitorització i maneig de la malaltia.
Futurs estudis sobre la matèria podran beneficiar en major grau la recuperació i detecció precoç d’aquesta malaltia.
Aquest estudi suposa un avenç en l’evidència científica sobre el diagnòstic i maneig d’aquesta patologia, així com un reconeixement a la investigació científica d’excel·lència.
