El passat 13 de març, el programa de ràdio Edició Matí de RTVE, va entrevistar el Dr. José Manuel Navero, oftalmòleg del Departament de Glaucoma de l’Institut Català de Retina, en el marc del Dia Mundial del Glaucoma que es va celebrar el 12 de març. En el programa, el doctor va explicar què és el glaucoma i com el podem prevenir.
Us deixem amb la transcripció de l’entrevista per tal que tingueu informació sobre el glaucoma i escolteu els seus consells.
L’entrevista es pot escoltar en l’enllaç següent:
Entrevistadora: Dr. José Manuel Navero, oftalmòleg del Departament de Glaucoma de l’Institut Català de Retina, bon dia.
Dr. Navero: Bon dia.
Entrevistadora: Parlem del glaucoma. Aquesta setmana se celebra la setmana mundial del glaucoma. És una malaltia silenciosa, lenta, que per norma general no provoca molèsties. Això fa que no li donem la importància que es mereix sabent que és la segona causa de ceguesa?
Dr. Navero: Sí, perquè en aquest tipus de malalties el pacient no nota res, la malaltia progressa lentament provocant que quan el pacient ja nota alguna cosa, sigui massa tard i el tractament hagi de ser molt més agressiu que si s’hagués detectat abans. Així doncs, és molt interessant que les persones a partir de certa edat entenguin que han d’anar a l”oftalmòleg a fer una revisió i una valoració oftalmològica de l’ull.
Entrevistadora: El glaucoma és una malaltia degenerativa del nevi òptic que és irreversible, és crònica i pot arribar a provocar ceguesa. Però, per què es produeix el glaucoma?
Dr. Navero: el glaucoma en si té un component genètic que portem pròpiament en els nostres gens. A més, hi ha l’envelliment i l’estructura corporal, el que és l’ull en si. Els teixits amb l’edat envelleixen i funcionen pitjor, i de vegades, és el que provoca que el pacient no tingui un bon drenatge del que seria l’humor aquós i això suposa un augment de la pressió a nivell ocular.
Entrevistadora: Què podem fer per no perdre aquesta visió?
Dr. Navero: la detecció precoç és el més important, entendre que aquesta és una malaltia que es pot controlar si el metge se la diagnostica i que, per tant, les visites i els controls són el millor tractament per evitar aquesta malaltia.
Entrevistadora: Ara parlarem de com es pot evitar. Però, quines són les persones que tenen més risc de patir el glaucoma?
Dr. Navero: en principi, qualsevol persona a partir dels 45 o 50 anys té un risc potencial de poder desenvolupar-la. No obstant això, aquelles persones que tenen un antecedent familiar, miopia, diabetis o antecedents familiars, tenen més risc de patir-la.
Entrevistadora: Parlàvem abans del fet que es tracta d’una malaltia silenciosa, que no presenta símptomes. Però intueixo que això només passa en determinats tipus de glaucoma. Perquè de glaucoma no només n’hi ha un de sol…
Dr. Navero: de glaucoma no només n’hi ha un de sol. Existeix el que s’anomena glaucoma agut on l’anatomia de l’ull va variant amb l’edat i, en un moment determinat, es produeix un tancament de la via natural de drenatge de l’humor aquós i, això acostuma a ocasionar un augment de la pressió amb pèrdua de visió. De vegades, es pot fins i tot associar a un dolor de cap intens i fort. És un tipus de glaucoma que té un alt risc de pèrdua visual.
És, com veurem, diferent del glaucoma d’angle obert que és més lent, no té símptomes i no ens n’adonem si no anem a l’oftalmòleg.
Entrevistadora: Com es diagnostica un glaucoma?
Dr. Navero: En una fase inicial és difícil perquè realment com no hi ha símptomes, també per l’oftalmòleg, és difícil saber fins a quin punt aquest glaucoma existeix o no, a no ser que la pressió sigui molt alta i, d’aquesta manera, és molt clar però no tots els glaucomes comporten una pressió alta.
L’oftalmòleg pot necessitar més d’una o dues visites a més d’alguna prova i, a mesura que el glaucoma va avançant, es manifesta i comencen a aparèixer lesions greus, la detecció és més fàcil.
Instaurat un tractament farà que controlem la malaltia i que no progressi i, per tant, que no ens doni cap problema visual. I en una fase molt avançada, que seria aquell pacient que no s’ha fet revisions, però ell ja ha notat que hi ha lesió i l’oftalmòleg ho confirma, es pot necessitar fins i tot un tractament quirúrgic.
Entrevistadora: Dr. Navero, hi ha una qüestió molt important. Sabem per les dades que la població de més de 40 anys pateix glaucoma en un porcentatge de 1.5% o 2%; tot i que és una malaltia que generalment entre la població, s’associa a la gent gran. Per aquest motiu, com n’és d’important fer-se les revisions? Cada quan de temps?
Dr. Navero: fer revisions oftalmològiques és important, igual que qualsevol altra revisió mèdica. De vegades és difícil per una persona jove amb una vida laboral activa anar al metge. És allò de ja hi aniré, ja em visitaré. I en certes ocasions, provoca que un cop anem al metge ja sigui massa tard.
El primer de tot és comprendre que quan augmentem d’edat, el cos envelleix i, per tant, són importants aquestes revisions de manera rutinària i, dins d’elles està l’oftalmològica.
Tampoc és qüestió d’obsessionar-se. Tinc més de 40 anys però tampoc vol dir que hagi de tenir un glaucoma. Vol dir que he d’anar a l’oftalmòleg i he d’evaluar el risc, han de veure el meu ull i, a partir d’aquí, es pot establir una rutina de visites.
Visitar-se no vol dir que es necessiti un tractament. En algunes ocasions, simplement, estem fent un seguiment, una observació i en el moment que ho creiem oportú, si és que arriba, ja s’iniciaria el tractament. Abans del glaucoma hi ha una fase on la pressió és alta, no hi ha lesió i on de vegades simplement un seguiment ens farà estar tranquils. I, quan hi hagi realment la malaltia, es començarà a fer un tractament abans que arribi a desenvolupar-se.
Entrevistadora: No hi ha un tractament que el curi però si ajuda a retardar-ne l’evolució. En quins tractaments ens movem actualment?
Dr. Navero: És cert que el glaucoma no té un tractament que el curi. És veritat que és una malaltia, com l’envelliment que, a dia d’avui, no té pas cura. El tractament farà que disminueixi la pressió de l’ull i, per tant, retarda al màxim la progressió d’aquesta malaltia.
En els fons, nosaltres intentem que una persona durant la seva vida tingui qualitat visual i pugui desenvolupar una vida habitual normal. Llavors, els tractaments ens permetran dur una vida normal sense repercussions en la nostra funció visual.
Una primera línia podria ser un tractament amb col·liri. En aquest moment, l’oftalmòleg té un problema de conscienciació ja que moltes vegades el pacient no sap que té aquesta malaltia. I, per tant, explicar-li que s’haurà de tractar per sempre amb un tractament és complicat. Posar-se gotes a l’ull pot resultar difícil. És una primera línia molt bona per tal de controlar la malaltia. A la vegada és un dels handicap que té l’oftalmòleg, ja que és fàcil despistar-se i no posar-se les gotes tots els dies. Si la gent ho fes, moltes persones no desenvoluparien la malaltia.
En una segona línia estarien els làsers. Tenim alguns làsers que es poden fer en alguns determinats casos de glaucoma i que ens ajuden també a controlar la malaltia. I quan el tractament mèdic i el làser no són suficients, tenim una opció quirúrgica.
Entrevistadora: El diagnòstic precoç és bàsic i fonamental per evitar les conseqüències d’aquesta malaltia degenerativa. Dr. Navero, existeix un percentatge elevat de població que podria patir aquesta malaltia i no n’és conscient?
Dr Navero: Sí, efectivament. El glaucoma és una malaltia que apareix amb l’envelliment i qualsevol persona pot desenvolupar-la. Les persones amb antecedents tenen més risc, però a mesura que augmenta l’edat, augmentem el risc i, no és normal que a dia d’avui, una persona de 70 o 80 anys no hagi anat mai a l’oftalmòleg.
Ha d’anar l’oftalmòleg encara que no tingui cap problema visual. De vegades, és difícil conscienciar la població. No hi hem d’anar només quan hi hagi un problema. Hi hem d’anar de manera rutinària, perquè ens ajudarà en les nostres malalties, en el nostre envelliment, a que no sigui un problema i que puguem mantenir una bona qualitat de vida.
Moltes vegades, les persones en el seu dia a dia s’obliden que ells han de revisar-se. Porten a revisar el cotxe de manera rutinària cada X quilòmetres, però s’obliden que elles han de revisar el seu cos, ja que quan augmenta l’edat, tindran desgast i aquest desgast amb moltes patologies, si es detecta de manera precoç, amb un tractament i unes visites, serà suficient. Però si ho deixem, en moltes ocasions hi haurà una cirurgia o alguna cosa que sigui irreversible.
Entrevistadora: Dr. José Manuel Navero, oftalmòleg del Departament de Glaucoma de l’institut Català de retina, moltes gràcies per l’entrevista.
Dr. Navero: Moltes gràcies a vosaltres.
