La parálisis de los nervios oculomotores es una alteración de los nervios encargados de controlar los movimientos de los ojos, provocando entre otros, estrabismo o visión doble.

Què és?

La paràlisi dels nervis oculomotors és una alteració dels nervis encarregats de controlar els moviments dels ulls (parells cranials III, IV i VI). Quan algun d’aquests nervis resulta danyat, els músculs oculars no funcionen correctament, cosa que pot provocar estrabisme i visió doble (diplopia).

L’afectació pot ser parcial (parèsia) o completa (paràlisi) i comprometre un o diversos músculs oculars.

Causes i factors de risc

Les paràlisis oculomotores poden ser congènites (presents des del naixement) o adquirides al llarg de la vida.

Entre les principals causes adquirides destaquen:

  • Problemes vasculars, relacionats amb la diabetis, la hipertensió arterial o l’arterioesclerosi.
  • Traumatismes cranials.
  • Tumors o aneurismes que comprimeixen els nervis.
  • Malalties infeccioses o inflamatòries que afecten el sistema nerviós.
  • En persones majors de 50 anys, les causes més habituals són els infarts del nervi.
  • En persones més joves, les causes més habituals són els traumatismes i els tumors.

Les persones amb diabetis, hipertensió, infeccions, traumatismes, tumors o aneurismes tenen un risc més elevat de desenvolupar paràlisi dels nervis oculomotors.

Símptomes

Els símptomes varien segons el nervi afectat i la gravetat de la paràlisi. Els més habituals són:

  • Visió doble (diplopia), especialment en mirar en determinades direccions.
  • Estrabisme, a causa de la desviació d’un dels ulls.
  • Caiguda de la parpella superior (ptosi).
  • Alteracions pupil·lars, com la dilatació de la pupil·la.
  • Inclinació o gir del cap (torticoli) per compensar la visió doble.

Davant l’aparició sobtada d’aquests símptomes, és important acudir a una valoració mèdica urgent.

Diagnòstic de la paràl·lisi dels nervis oculomotors

El diagnòstic requereix una exploració neurooftalmològica completa, que inclou l’avaluació dels moviments oculars, les pupil·les i les parpelles.

En determinats casos, poden ser necessàries proves d’imatge, com ara una ressonància magnètica, per identificar la causa de la paràlisi.

Tractament

El tractament depèn de l’origen de la paràlisi i de la seva evolució. Les principals opcions inclouen:

  • Observació i seguiment, ja que algunes paràlisis poden millorar espontàniament.
  • Oclusió ocular mitjançant pegats, per alleujar la visió doble.
  • Prismes a les ulleres, per compensar determinades desviacions oculars.
  • Injeccions de neuromoduladors, en casos seleccionats.
  • Cirurgia d’estrabisme, quan la desviació persisteix i s’ha estabilitzat.

Prevenció

Tot i que les paràlisis oculomotores no sempre es poden prevenir, es recomana controlar els factors de risc vascular, com la diabetis, la hipertensió arterial i el colesterol elevat, per contribuir a reduir el risc d’algunes paràlisis d’origen vascular.

Contingut mèdic validat el dia 16/11/2026 per:
Urgències

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb el nostre equip mèdic.