La hipertensió arterial pot tenir efectes adversos a la retina i produir retinopatia hipertensiva, alteracions arteriovenoses a la retina que s’han de controlar, ja que poden provocar altres malalties oculars que amenacin la visió.
| Retinopatia sclerohipertensiva |
|---|
Es tracta d’alteracions que apareixen a la retina d’un pacient hipertens. No la pateixen tots els pacients hipertensos però en els casos en què presentin aquesta patologia ens haurem de ficar sobretot en alteracions a nivell dels vasos, tant arteries com venes.
El pacient amb retinopatia esclerohipertensiva és un pacient que normalment arriba a la consulta perquè el seu metge internista l’ha derivat per un inici d’hipertensió arterial o per una descompensació o seguiment de la hipertensió arterial.
Cal tenir en compte que la retina és la única part del organisme en què som capaços de veure directament les arteries i les venes. Si existeix una alteració a nivell cardíac o a nivell renal, les probes que sol·licitarà el metge mostraran com està la circulació, però el metge no serà capaç de veure-ho en directe. A nivell de la retina, es poden veure directament les arteries i les venes a través d’un oftalmoscopi. Per tant, a partir del que veiem, podem contribuir a informar el metge internista de com està la nostra circulació a nivell de tot l’organisme.
La retinopatia esclerohipertensiva no provoca en sí una pèrdua visual però si ho provoquen els seus efectes secundaris, ja que poden portar a una obstrucció de la branca venosa, infart del cap de la papi-la, infart retinià. Tot això és secundari a la retinopatia esclerohipertensiva i com a conseqüència d’aquestes malalties apareix una pèrdua de l’agudesa visual.
La retinopatia esclerohipertensiva es diagnostica per mitjà:
Ja sigui perquè el metge de capçalera, el internista o en una revisió habitual, ha enviat al pacient, quan mirem el fons de l’ull ens fixarem en:
Si es detecta la retinopatia esclerohipertensiva en un pacient durant una revisió rutinària i encara que el pacients ens hagi dit que no és hipertens, davant d’aquest símptomes s’enviarà el pacient al metge de capçalera perquè controli la tensió arterial.
La retinopatía esclerohipertensiva apareix en pacients hipertensos, encara que no en tots, però un bon control de la hipertensió arterial és la millor pràctica de la que disposem per la retinopatia esclerohipertensiva no provoqui danys a la retina. A més a més, la malaltia també s’accentua a mesura que els pacients es fan més grans, encara que es veritat que a vegades ens trobem amb pacients amb lesions mínimes desprès de molts anys d’evolució de la seva hipertensió arterial.
Tenint, doncs, en compte que la causa de la retinopatía esclerohipertensiva és la hipertensió arterial, quant millor control tinguem de la hipertensió arterial, menys probabilitats tindrem de sofrir aquesta malaltia. És molt important tenir en compte que la hipertensió arterial no només es controla amb pastilles. És important:
L’única manera de tractar les lesions provocades estrictament per la retinopatia esclerohipertensiva és el control de la hipertensió.
No obstant això, sí que existeix tractament per a alguns dels efectes que poden derivar-se d’ella. Si la retinopatia esclerohipertensiva deriva en una trombosi venosa, o un problema isquèmic retinià, caldrà tractar aquestes patologies. Però l’únic tractament per a la retinopatia esclerohipertensiva en si mateixa és el control de la pressió arterial.
Les persones d’entre 40 i 60 anys poden experimentar canvis importants de la potència refractiva ocular que influeixin en l’agudesa i la qualitat visuals.
Les oclusions arterials i venoses de la retina són obstruccions del flux sanguini que provoquen isquèmia (artèria) o embassaments (vena).
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
