Pla detall d'un tonòmetre davant d'un ull per prendre la pressió intraocular, un paràmetre essencial per la detecció del glaucoma.

Què és el glaucoma?

El glaucoma és una malaltia important perquè és freqüent i potencialment greu. Afecta aproximadament entre un 1,5% i un 2% de la població de més de 40 anys i la seva incidència augmenta a mesura que augmenta l’edat. Constitueix la segona causa de ceguesa al nostre entorn, tot i que aquesta ceguesa es pot evitar diagnosticant i tractant la malaltia de manera adequada.

El glaucoma és una malaltia del nervi òptic que sol cursar de manera crònica, progressiva i irreversible. Es caracteritza per una pèrdua del camp de visió, que sol ser asimptomàtica fins a fases avançades de la malaltia i, en la majoria dels casos, està associada a una pressió ocular elevada.

Hi ha algunes formes de glaucoma agudes, de manifestació clínica ràpida i habitualment acompanyades de dolor i pèrdua de visió, que són menys freqüents i en les quals la pressió ocular augmenta de manera ràpida a causa de la configuració anatòmica de l’ull (glaucoma primari d’angle tancat) o secundari a inflamació, traumatisme o una altra malaltia ocular.

Hi ha molts factors de risc que poden contribuir a l’aparició del glaucoma. Entre ells, la pressió ocular elevada és el més important. En la majoria dels casos, l’elevació de la pressió ocular és secundària a una dificultat en l’eliminació de l’humor aquós (líquid intraocular). La pressió ocular es considera normal per sota de 22 mmHg, però alguns ulls amb glaucoma necessiten mantenir pressions més baixes per evitar la progressió de la malaltia.

Altres factors importants, com la predisposició genètica o els factors vasculars, influeixen, en diferent mesura, en cada pacient.

Tipus de glaucoma

Hi ha molts tipus de glaucoma, però en destaquem els següents:

  • Glaucoma primari d’angle obert. És el més freqüent, se sol iniciar a partir dels 40 anys, és d’evolució lenta i no presenta símptomes fins a estadis finals, en els quals es produeix una pèrdua de visió. Es sol diagnosticar al fer-se un control rutinari.
  • Glaucoma d’angle tancat: Es pot presentar de forma aguda o crònica. La forma aguda sol cursar amb gran dolor ocular, envermelliment de l’ull i visió borrosa, per la qual cosa la majoria dels pacients acudeixen a un servei d’urgències on se’ls realitza el diagnòstic. És una malaltia greu, amb un elevat risc de pèrdua de visió. Però un diagnòstic precoç i la realització d’un làser preventiu (iridotomies/iridoplàstia) poden evitar-ho.
  • Glaucomes secundaris. Grup heterogeni de glaucomes. Tenen una causa concreta, sovint una altra malaltia ocular, que genera l’elevació de la pressió. Entre ells hi trobem el glaucoma pigmentari, pseudoexfoliatiu, associat a inflamació, secundari al tractament amb corticoides, neovascular …
  • Glaucoma congènit. Apareix els primers dies o mesos de vida del pacient i és secundari a anomalies del desenvolupament de l’ull durant la gestació. Es dóna concretament a nivell de la malla trabecular (lloc per on es produeix el drenatge de l’humor aquós).

Quines persones tenen més risc de patir glaucoma?

  • Les persones de més de 40 anys corren un risc més gran de patir la malaltia. Aquest risc augmenta amb l’edat.
  • Les persones que tenen la pressió ocular elevada. Aquest és el principal factor de risc de desenvolupament de glaucoma, i el tractament més important per millorar el pronòstic de la malaltia és reduir-la.
  • Les persones amb antecedents familiars de glaucoma. Si algun familiar de primer grau (pare, mare i / o germans) pateix la malaltia hi ha entre un 4% i un 16% de risc de desenvolupar-la.
  • Miopia. Els miops presenten, aproximadament, el doble de risc de desenvolupar glaucoma respecte la resta de la població.
  • Certs grups ètnics. En les persones afroamericanes la incidència de glaucoma és més alta que en les persones de raça blanca, i la seva manifestació sol ser més precoç i agressiva.

Les persones amb més risc de patir glaucoma haurien de ser sotmetre’s a una avaluació oftalmològica per facilitar el diagnòstic precoç de la malaltia. Així mateix, si ja s’està diagnosticat de glaucoma és important complir amb les revisions i el tractament pautats per l’oftalmòleg i recomanar als familiars directes que passin una revisió oftalmològica.

Com es diagnostica un glaucoma?

En el cas dels glaucomes aguts, el pacient sol patir dolor i pèrdua de visió, de manera que sol acudir a urgències oftalmològiques i el seu diagnòstic és més senzill a partir de l’evaluació clínica i les exploracions que s’esmenten a continuació.

No obstant això, els glaucomes crònics (els més freqüents) són una malaltia silenciosa, lenta i que no provoca molèsties als pacients fins a fases molt avançades. Les persones que el pateixen no són conscients que pateixen la malaltia fins que assoleix fases molt avançades. Per això, les persones en risc s’han de sotmetre a una avaluació per descartar-la o facilitar-ne el diagnòstic precoç.

El diagnòstic de glaucoma es realitza mitjançant una exploració oftalmològica completa dirigida a avaluar la pressió intraocular, l’estat del nervi òptic i la funció del mateix.

A més de l’exploració oftalmològica general es realitzen les següents proves:

  • Tonometria: mesura de la pressió intraocular
  • Campimetria: exploració del camp visual
  • Exploració detallada de la papil·la i capa de fibres nervioses mitjançant làmpada de fenedura. Actualment, hi ha diversos instruments d’imatgeria que contribueixen al diagnòstic precoç i seguiment del glaucoma: el GDX, l’OCT, o l’HRT.
  • Gonioscòpia: exploració de l’angle de drenatge de l’humor aquós.

Un cop realitzada aquesta primera visita i en funció de l’opinió del metge, es realitzaran els controls pertinents per a un seguiment adequat en funció del tipus i grau de glaucoma. Els glaucomes crònics requereixen revisions periòdiques durant tota la vida del pacient.

Quin és el seu tractament?

L’objectiu principal del tractament contra el glaucoma és conservar la visió i la qualitat de vida del pacient. Actualment, el tractament en els glaucomes secundaris va adreçat a tractar la causa i, en tots els tipus de glaucoma, a reduir la pressió intraocular.

El tractament principal és mèdic i consisteix en la instil·lació de gotes al globus ocular mitjançant col·liris. Aquests col·liris contenen diferents fàrmacs que redueixen la pressió intraocular. Hi ha molts tipus de col·liris que són eficaços, tot i que poden produir lleus molèsties als ulls després de la seva aplicació (enrogiment ocular, sensació de cos estrany…), però és molt important realitzar el tractament seguint la pauta indicada per l’oftalmòleg. Si no es compleix estrictament el tractament, l’evolució de la malaltia serà pitjor. El fet de no aplicar les gotes correctament suposa un risc per a la visió.

El tractament amb làser també és útil per al glaucoma. N’hi ha de diferents tipus:

  • Trabeculoplàstia, que s’aplica per al glaucoma d’angle obert.
  • Iridotomia (petit forat a l’iris) i iridoplàstia (grans impactes que estiren l’iris perifèric i obren l’angle). S’empra en els glaucomes d’angle tancat.
  • Ciclofotocoagulació. S’empra en pocs casos, només en aquells que no responen a altres tractaments mèdics o quirúrgics.

Cal destacar que tots els tractaments amb làser es realitzen de manera ambulatòria.

El tractament quirúrgic és necessari en un nombre considerable de casos. Generalment s’aplica quan el tractament mèdic i làser no són suficients per controlar la pressió i/o aturar la progressió de la malaltia.

Les tècniques quirúrgiques més utilitzades per al tractament del glaucoma són:

  • Trabeculectomia
  • Esclerotomia profunda no perforant amb o sense implant
  • Dispositius de drenatge a l’espai subconjuntival ( Ahmed , Baerdvelt , Molteno…)
  • Implants trabeculars

Totes aquestes cirurgies es realitzen en règim ambulatori però requereixen un estricte control postoperatori i un tractament que el pacient ha de realitzar a casa seva. L’èxit de la cirurgia depèn en gran mesura de que el pacient compleixi amb el tractament prescrit per l’oftalmòleg.

Preguntes freqüents

El glaucoma pot causar ceguesa?

Sí, alguns glaucomes acaben en ceguera. De fet, aquesta malaltia és la segona causa de ceguesa al nostre entorn. No obstant això, amb els tractaments disponibles, en la majoria dels casos és possible controlar la malaltia.

Puc banyar-me a la platja si tinc glaucoma?

En principi una persona amb glaucoma pot banyar-se al mar. No obstant això, és molt important evitar banyar-se amb lents i, si és possible, s’han de protegir els ulls amb ulleres de busseig. Davant de qualsevol indici de enrogiment o irritació mai s’han de deixar les gotes per al glaucoma. Així mateix, a l’acudir a la platja és molt important protegir els ulls del sol utilitzant ulleres de protecció solar i una gorra.

El Dr. Antón, cap del Departament de Glaucoma, ens respon a preguntes freqüents sobre la malaltia.

Contingut mèdic revisat per - Darrera revisió 27/08/2024

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.