La hipermetropia és un defecte refractiu pel qual la imatge s’enfoca darrere de la retina i la visió que s’obté és borrosa. La causa pot ser un globus ocular curt o, més rarament, que la potència òptica de la còrnia i el cristal·lí (lents naturals de l’ull) sigui menor de la necessària. En la hipermetropia en la infantesa hi ha un cert component hereditari.
La majoria dels nens són hipermetrops en néixer (hipermetropia fisiològica), però aquesta situació es va corregint a mesura que creixen i es desenvolupa l’ull, i disminueix, fins a desaparèixer, cap a l’adolescència. Si llavors no s’ha corregit completament, és probable que el defecte persisteixi la resta de la vida. La capacitat d’acomodació (enfocar) de l’ull en els nens és més gran que la de l’adult i sol ser suficient per compensar una hipermetropia baixa i permetre veure bé els objectes propers.
Així i tot, haver de fer aquest esforç d’acomodació pot provocar cansament ocular, incomoditat o cefalees, encara que la hipermetropia no sigui gaire alta. En els menors de 8 anys que encara no han completat el seu desenvolupament ocular hi ha el risc que una hipermetropia elevada sense corregir produeixi estrabisme o ambliopia (ull gandul), per la qual cosa és necessari fer controls visuals als nens entre els 3 i els 8 anys.
Els nens no són conscients de la seva visió defectuosa amb els objectes propers, de manera que cal estar atent a altres símptomes que ens poden orientar. En el cas que un nen mostri algun d’aquests símptomes, és aconsellable fer un examen de la visió:
No sempre és necessari corregir la hipermetropia. Fins i tot en alguns casos només se’n compensa una part. El tractament habitual en nens és la correcció òptica amb ulleres. Poden necessitar correcció si la hipermetropia és alta per la seva edat o si, encara que no sigui alta, provoca simptomatologia. Segons l’edat del nen i la seva capacitat de col·laboració, es poden utilitzar lents de contacte per practicar esports o en casos d’anisometropia (diferència important de graduació entre els ulls).
Parlem d’estrabisme infantil quan un nen pateix una alteració en l’alineació dels ulls que fa que aquests no mirin simultàniament el mateix punt. Pot presentar-se estrabisme en nadons a partir dels 6 mesos (estrabisme congènit) o aparèixer més endavant i per diferents causes. Fins i tot pot presentar-se estrabisme en adults.
Els nens amb miopia veuen bé els objectes propers però els objectes situats a certa distància els veuen borrosos. A l’ICR tractem la miopia en la infantesa.
Les revisions oftalmològiques durant la infantesa i l’adolescència són fonamentals. Alguns problemes, com l’ambliopia, poden tractar-se en nadons però són irreversibles a partir de certa edat.
La neuritis òptica és una inflamació del nervi òptic que pot provocar visió borrosa, enfosquida o una taca fixa en el camp visual.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
