Tots els nens i nenes haurien de fer-se una revisió oftalmològica al voltant dels 18 mesos d’edat. Quan són petits, els infants no són capaços de dir si hi veuen bé o no, de manera que una revisió oftalmològica pot detectar i prevenir la pèrdua visual que en alguns casos, si no es tracta a temps, pot ser irreversible.
Alguns problemes, com l’ambliopia o ull gandul, poden tractar-se en nadons i nens petits però poden ser irreversibles un cop s’arriba a la maduresa de la via visual (a partir dels 8 anys d’edat).
A més, sempre s’ha de consultar a l’oftalmòleg pediàtric si els pares, el professorat o el pediatre observen algun símptoma o senyal d’alerta.
Davant qualsevol dels següents símptomes és aconsellable realitzar una revisió completa per part de l’equip mèdic especialitzat en oftalmologia pediàtrica:
És important examinar els ulls d’un nadó i realitzar-li una prova de reflex vermell (indicador bàsic que els ulls estan bé). Així mateix, cal examinar a fons qualsevol nounat prematur o que corri risc de patir altres problemes oculars per historial familiar de trastorns de la visió greus en la infància o per senyals d’anomalies.
S’ha de realitzar una revisió oftalmològica si el nadó desvia un ull o el pediatre detecta alguna anomalia ocular.
Es pot realitzar un test per valorar les habilitats visuals de l’infant en edat preverbal i valorar l’alineament ocular. En el cas que els ulls de l’infant estiguin desalineats, tinguin ambliopia o errors de refracció, s’ha de sotmetre a una revisió per iniciar un tractament el més aviat possible. Als 18 mesos és l’edat indicada per explorar el fons d’ull amb gotes per dilatar la pupil·la.
Entre els tres i els quatre anys, cal avaluar la visió de l’infant i l’alineació dels seus ulls. A més, i com que a aquesta edat ja sol cooperar, es pot valorar la seva agudesa visual mitjançant optotips. Una opció quan l’infant és poc col·laborador és l’ús d’autorrefractòmetres, encara que són molt menys precisos que l’esquiascopia que realitza l’optometrista.
El principal objectiu d’aquesta revisió és descartar l’ull gandul (ambliopia), que és tractable a la infància, però que no es pot corregir si es detecta passats els 8 o 10 anys, ja que a aquesta edat ja s’ha completat el desenvolupament visual. Així mateix, es descartarà la necessitat d’utilitzar ulleres, tant si l’infant té hipermetropia, miopia o astigmatisme.
A partir dels 3-4 anys es recomana una revisió oftalmològica anual.
Quan l’infant comenci a l’escola, o en qualsevol moment en què hi hagi una sospita d’un possible problema ocular, cal fer una revisió oftalmològica per detectar qualsevol desalineació o problema de refracció, entre d’altres.
La hipermetropia és el defecte refractiu més comú en aquesta franja d’edat. Es pot corregir amb l’ús d’ulleres.
A més d’explorar l’agudesa visual, ens cal graduar la vista de l’infant, de manera que després d’una primera visita se sol fer un examen de refracció (per mesurar els errors en l’enfocament de l’ull i poder determinar la graduació exacta) i una exploració del fons d’ull.
Per realitzar aquestes proves de manera correcta, cal una dilatació prèvia de les pupil·les mitjançant col·liri cicloplègic, que permet relaxar l’acomodació i dilatar la pupil·la.
L’administració del col·liri es realitza mitjançant l’aplicació d’una gota 90 minuts i 45 minuts abans de la visita. És molt important que transcorri aquest temps entre la instil·lació de la primera gota i l’examen per garantir així la relaxació completa de l’acomodació. En cas contrari, pot donar-se una mesura errònia de la refracció. Cal tenir en compte, a més, que aquest col·liri produeix fotofòbia i visió borrosa entre 24 i 36 hores. Per això, les revisions pediàtriques se solen dissociar i realitzar en dues parts en dies separats.
A la primera revisió oftalmològica es valorarà l’agudesa visual, es graduarà la vista i es descartaran problemes de refracció o patologies oculars que puguin afectar el desenvolupament normal de l’infant.
És probable que després d’una primera visita, el metge oftalmòleg consideri necessari realitzar una prova complementària per la qual hagi d’acudir al centre un altre dia. En aquesta segona cita es realitzarà aquesta prova complementària juntament amb una altra visita amb l’oftalmòleg.
Sí. Aquesta prova complementària, que pot requerir l’aplicació prèvia d’unes gotes, es realitza en dies diferents en benefici de l’infant, ja que hem comprovat que aquests ofereixen una major col·laboració i es redueix, a més, el risc de contagi per Covid.
Es tracta d’un col·liri molt segur, utilitzat des de fa moltes dècades. En algunes circumstàncies, poden causar somnolència o irritabilitat, pel que és necessari reduir la seva concentració en nens o nenes que pesin menys de 25 kg.
| Problemes visuals més freqüents en aquesta etapa | Símptomes i senyals d’alarma |
|---|---|
| Ambliòpia o ull gandul | Mals de cap o de cervicals. |
| Estrabisme | Mala alineació dels ulls. |
| Miopia i astigmatisme | Aclucar els ulls per enfocar a llarga distància |
| Hipermetropia | Antecedents de progenitors amb hipermetropia |
| Discromatòpsia | Alteracions a la visió del color |
| Conjuntivitis | Enrogiment |
La majoria de nens són hipermetrops al néixer, però aquesta situació es va corregint amb el temps. T’expliquem què és i com es controla la hipermetropia.
Els nens amb miopia veuen bé els objectes propers però els objectes situats a certa distància els veuen borrosos. A l’ICR tractem la miopia en la infantesa.
L’ambliopia o ull gandul és una alteració de la visió provocada per una asimetria en l’ús dels ulls. Acostuma a desenvolupar-se en edats molt primerenques i és la primera causa de pèrdua de visió infantil.
Escriu-nos o demana hora amb el nostre equip mèdic.
