La retinografia de camp ampli és una evolució tecnològica de la retinografia convencional, que permet obtenir imatges més extenses de la retina. Mitjançant aquesta tècnica es poden identificar els vasos sanguinis, registrar l’aparença de la retina i detectar possibles canvis o troballes. Les imatges d’aquesta prova oftalmològica es prenen en color o utilitzant filtres per a ressaltar millor unes certes anomalies.
La retinografia de camp ampli és una prova senzilla i indolora i es pot realitzar a qualsevol persona, estant especialment indicada en persones majors de 45 anys, persones amb diabetis o hipertensió, que tinguin miopia o amb antecedents familiars de malalties oculars.
La retinografia de camp ampli facilita la detecció d’anomalies vasculars localitzades en la perifèria de la retina, com en el cas de la retinopatia diabètica o les oclusions venoses, o d’anomalies de la pigmentació del fons d’ull, com la retinosi pigmentària. De la mateixa manera que les retinografies convencionals, permet estudiar la màcula i la papil·la òptica.
Gràcies als dispositius més recents, aquesta prova pot realitzar-se generalment sense dilatació pupil·lar. No obstant això, en cas de pèrdua de transparència del mitjà o d’una pupil·la estreta, pot ser necessària la dilatació de la pupil·la, i per tant, un període d’espera addicional.
El pacient haurà de realitzar la prova sense lents de contacte. Per això, pot venir amb les lents de contacte posades i retirar-les abans de realitzar la prova. En aquest cas, serà imprescindible que porti un recipient per a guardar-les.
Si s’apliquen gotes per a la dilatació de la pupil·la, no és recomanable conduir després de la realització de la prova, perquè les gotes poden produir borrositat i dificultat visual durant 6 o 12 h. Passat aquest temps els efectes desapareixen per complet.
L’examen es realitza assegut/da i no requereix contacte amb el globus ocular (o amb l’ull). Amb la barbeta instal·lada en un suport i el front ben secundat cap endavant, el pacient ha de fixar la mirada cap a un patró lluminós central mentre es prendran les fotografies corresponents.
Es tracta d’una prova que dura entre 5 i 10 minuts aproximadament i la realitza el personal d’optometria. Una vegada recollides les imatges, l‘equip mèdic serà l’encarregat d’interpretar els resultats i transmetre’ls al pacient durant la pròxima visita.
No, ja que en ser una tècnica no invasiva no entra en contacte amb l’ull, per la qual cosa no causa cap mal. No obstant això, la borrositat originada per les gotes de dilatació pupil·lar pot causar una molèstia visual durant 6 o 12 h aproximadament. Passat aquest temps aquests efectes desapareixen per complet.
En cas que no s’apliquin gotes de dilatació pupil·lar no és necessari acudir acompanyat per a la realització de la prova. En aquelles ocasions en les quals s’apliquen gotes de dilatació pupil·lar aquesta prova requereix d’acompanyament, ja que després de la realització de la prova el pacient presentarà visió borrosa de manera temporal.
No és necessari acudir en dejú per a la realització de la prova.
Les imatges s’obtenen en el mateix moment de la realització de la prova.
El Departament d’Optometria és l’encarregat de realitzar la prova i té els coneixements necessaris per a confirmar la seva correcta execució. Qui ha d’interpretar i informar dels resultats obtinguts és l’equip mèdic, qui el farà tenint en compte el context clínic després de realitzar una anamnesi i una exploració completes del pacient.
En el cas que s’apliquin gotes de dilatació no es recomana conduir després de la prova, ja que l’efecte de la dilatació encara no haurà desaparegut. No obstant això, el pacient pot dutxar-se després de la realització de la retinografia.
Sí, no hi ha cap inconvenient a utilitzar maquillatge després d’aquesta prova.
La retinografia de camp ampli és una modalitat de retinografia en la qual es capta una imatge panoràmica del 80% de la retina i es pot realitzar sense dilatació pupil·lar. En la retinografia convencional es capten imatges de menor extensió i per a obtenir imatges perifèriques es necessiten diferents captures i una dilatació pupil·lar prèvia.
La retinografia de camp ampli i la OCT són proves complementàries que s’usen per a analitzar la retina de l’ull. La diferència entre ambdues es troba en què en la primera s’obté una fotografia per a avaluar l’aspecte de la retina, mentre que la segona és una exploració virtual mitjançant escàner de les estructures que componen la retina.
La retinografia consisteix en la realització d’imatges fotogràfiques en color per controlar l’evolució d’alteracions de la retina i el fons de l’ull.
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) genera problemes de visió central i pot arribar a provocar ceguesa si no es tracta de manera precoç.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
