Joan Nadal, gerent de l'ICR, entrevistat per ACES

En Joan Nadal, gerent del grup ICR, ha estat entrevistat per l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), que ha fet un recull dels punts de vista de 27 experts sobre la pandèmia de la Covid-19. Els diferents professionals, tant de l’àmbit sanitari, com del social i l’econòmic, han plasmat les seves vivències a través de la revista de l’associació, en aquesta ocasió en forma de monogràfic titulat Mirades sobre la pandèmia.

A continuació us deixem l’entrevista d’en Joan Nadal.

Com a centre monogràfic la pandèmia ens ha afectat menys perquè no hem tingut pacients de Covid-19 per tractar. Això sí, hem atès persones amb Covid que presentaven patologies oculars que no podien esperar, com, per exemple, un despreniment de retina. Cap al 15 de març vam decidir que només atendríem urgències i casos inajornables. Al cap d’uns dies la Generalitat va aprovar un decret que d’alguna manera validava aquesta decisió.

Vam muntar unes urgències especials 24 hores ateses pels caps de servei. No perquè el personal d’urgències habitual no hi estigués capacitat, sinó perquè amb el mínim personal es poguessin atendre els casos complexos de cada especialitat. El nostre gran objectiu era que no es compliquessin les patologies dels pacients. Aquest equip d’urgències va ser molt proactiu. Es dedicava a repassar sistemàticament l’historial dels pacients i trucava a aquells que te-nien pendents qüestions importants per resoldre. Així, es van poder fer les cirurgies prioritàries i les ajornables es van reprogramar i es van fer posteriorment un cop aixecat l’estat d’alarma. Com que el volum d’intervencions va baixar molt, en teníem prou amb un respirador, de manera que els que no utilitzàvem els vam cedir a hospitals públics.

Ateses les circumstàncies vam haver de fer un ERTO de força major que va afectar el 70% de la plantilla i vam implantar el teletreball. Vam anar reincorporant el personal segons les necessitats i quan l’ERTO va arribar al final tot el personal es va acabar de reincorporar. A mesura que els treballadors arribaven, els fèiem les proves pertinents per saber qui havien passat la Covid-19 i si hi havia algun positiu.

Hem estat molt curosos amb la protecció, tant del personal sanitari com dels pacients i visitants. A banda dels protocols habituals de mascareta i higiene, hem instal·lat panells de metacrilat a recepció, a les sales d’espera, als despatxos i als office, on cal treure’s la mascareta per menjar. En aquest sentit, hem rebut la certificació  Applus+ de protocols d’Higiene i Control. Però potser una de les mesures que més ha cridat l’atenció és la construcció de tres carpes al pati exterior. La finalitat ha estat acollir aquells acompanyants de pacients que no era necessari que entressin a l’edifici. Cal afegir que a l’interior del centre vam rebaixar l’aforament un 50%.

El coronavirus ens ha fet pensar en l’arquitectura i la distribució dels espais. Tanmateix, si no es construeix un edifici nou, això és difícil de modificar. En canvi, sí que es pot incidir en la tria dels materials d’elements ja existents. Per exemple, se sap que la persistència del virus SARS-CoV-2 és molt més llarga a l’acer que al coure. Penso que caldria aprofundir en aquesta mena de qüestions.

Podeu llegir la revista completa al següent enllaç:

Mirades sobre la pandèmia. Associació Catalana D’Entitats de Salut. 2020, .

Contingut mèdic revisat per - Darrera revisió 29/12/2020

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.