La revista Archivos de la Sociedad Española de Oftalmología ha publicat un article elaborat pel Departament d’Òrbita i Oculoplàstia d’ICR que tracta un cas de reconstrucció de parpella inferior mitjançant empelt de pericrani i penjall de Mustardé.
L’article aborda el cas d’un pacient de 68 anys que va acudir a la consulta amb un tumor per carcinoma basocel·lular (un tipus de càncer de pell) que li afectava la parpella inferior esquerra. A causa de la dificultat per identificar clínicament el marge i a la naturalesa difusa de les lesions, es va realitzar una resecció quirúrgica del tumor i un diagnòstic anatomopatològic en el mateix acte quirúrgic, la qual cosa va deixar un ampli defecte cutani que afectava el cant interior, dos terços de la parpella inferior i 2,5 cm de la galta. Per a la reconstrucció completa del defecte es va reconstruir la lamel·la posterior de la parpella inferior amb un empelt de pericrani amb l’objectiu de proporcionar suport posterior (lamel·la posterior); d’altra banda, es va reconstruir la lamel·la anterior amb un penjall de galta de Mustardé, el qual va proporcionar uns bons resultats funcionals i estètics. Després de 12 mesos de seguiment, es va poder comprovar que el pacient presentava un bon aspecte estètic i una bona funció de les parpelles.
La reconstrucció de la parpella inferior i del cant intern és sovint un repte important per al cirurgià oculoplàstic. La utilització de teixit de pericrani juntament amb un penjall de Mustardé pot ser una bona alternativa quirúrgica per obtenir resultats estètics i funcionals adequats en grans defectes i que perdurin en el temps. El penjall no només aporta pell addicional d’un color i textura correctes, sinó que també garanteix un subministrament sanguini adequat per a l’empelt de pericrani. Així mateix, també es va comprovar que l’empelt de pericrani és una bona opció per reconstruir lamel·la posterior, ja que proporciona suficient teixit per cobrir defectes de grans dimensions, amb un volum adequat i un període postoperatori indolor.
Es pot consultar l’article complet a la web de la revista Arxius de la Societat Espanyola d’Oftalmologia.
Els tumors palpebrals apareixen a les parpelles en forma de lesions, granets o petits bonys. No solen produir símptomes, encara que de vegades piquen, couen o fins i tot sagnen i formen crostes. Els tumors orbitaris, per la seva banda, són els que es troben a la cavitat orbitària, que envolta l’ull, per la qual cosa alguns són de difícil accés. La persona afectada pot notar que té l’ull més sortit i/o desviat, o veure doble.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
