Com ja vam informar fa unes setmanes, un estudi científic conduït per investigadors de la Washington University de Saint Louis (EUA) suggereix que un escàner de retina podria mostrar els primers signes d’Alzheimer. Aquesta nova forma de diagnòstic suposaria una revolució per a la detecció d’aquesta malaltia neuro-degenerativa, ja que, a més del seu baix cost econòmic, permetria detectar la malaltia de forma precoç i així facilitar el tractament per reduir-ne l’evolució.
En què va consistir l’estudi
Per tal de conèixer més dades sobre aquest descobriment, el programa El Submarí, de la Ràdio Municipal de Terrassa, va entrevistar la Dra. Lorena Castillo, responsable del Departament de Neurooftalmologia i del Departament de Docència a l’ICR. La Dra. Castillo va explicar en què havia consistit exactament aquest estudi i quin era el seu objectiu: «L’objectiu d’aquest estudi és detectar a pacients que tenen la malaltia d’Alzheimer però que encara no presenten cap símptoma, és a dir, ni demència ni canvis en l’actitud. No se’ls hi nota res, no tenen cap símptoma, però tenen uns marcadors que fan probable l’evolució cap a la demència.»
Durant l’estudi, els investigadors van examinar a 30 persones que no presentaven cap símptoma d’Alzheimer. A aquestes persones se’ls van realitzar dos tipus de proves, considerades invasives i cares, que permeten detectar l’Alzheimer: una tomografia per emissió de positrons (PET scan) i un anàlisi del líquid cefalorraquidi. D’aquesta manera es va poder diferenciar entre les persones que tenien Alzheimer en estadi pre-clínic i les persones que no. A continuació se’ls va realitzar una OCT, un escàner de retina que permet visualitzar la retina amb molta resolució i sense cap perill per l’ull. Aquest escàner va permetre comprovar que les persones que presentaven els marcadors de la malaltia tenien unes alteracions en la retina que no presentaven la resta de pacients.
La importància de la detecció precoç de l’Alzheimer
La Dra. Castillo va voler posar en relleu la importància de les troballes que han fet aquests investigadors: «Interessa detectar en aquest estadi precoç perquè actualment hi ha molts assajos clínics per avaluar medicaments que puguin aturar la malaltia i que aquests pacients no acabin de desenvolupar demència. En aquests moments no hi ha cap tractament curatiu: quan es detecta la malaltia ja hi ha demència, ja hi ha moltes neurones que han mort i que no es poden recuperar, i els tractaments que existeixen són per alleujar la malaltia però no per curar-la. Si es detectés en un estadi més precoç potser no arribaríem a aquest estat.»
Tal i com va explicar la Dra. Castillo, l’ull és com una finestra al sistema nerviós central: «Al contrari que el cervell, que només és accessible visualitzant-lo a través d’una biòpsia, la retina es pot visualitzar amb aquestes tècniques, que tenen molta resolució i no són invasives. D’aquí que en els últims anys hi hagi hagut molt interès per part d’investigadors en buscar si aquesta finestra que tenim a través de l’ull al sistema nerviós central ens pot servir per diagnosticar malalties neuro-degeneratives.»
Aquest estudi suposa un avenç en la detecció precoç de l’Alzheimer. Tot i això, es tracta d’una investigació a petita escala, pel que ara caldrà seguir realitzant estudis en aquesta direcció.
Es pot escoltar l’entrevista sencera a la Dra. Castillo aquí.
