La intel·ligència artificial (IA) no és només la presència de robots a pel·lícules de ciència ficció. Avui en dia, la intel·ligència artificial ja forma part d’àmbits com la medicina.
L’oftalmologia és l’especialitat mèdica amb una aplicació més important d’intel·ligència artificial i, segueix sent pionera en l’ús d’aquesta intel·ligència per detectar, diagnosticar i tractar patologies oculars de diferents tipus.
Els algoritmes automatitzats i la gran quantitat de dades (Big Data) que permeten llegir, gestionar i analitzar els sistemes d’intel·ligència artificial, són l’avantatge principal de l’ús d’aquesta tecnologia.
Alguns dispositius permeten superar fins i tot resultats obtinguts per l’experiència humana amb un èxit de gairebé un 90% en el diagnòstic de patologies.
Aquests diagnòstics s’extrauen a partir de milers de dades mèdiques i biològiques que serien impossibles d’analitzar per una sola persona i, que permeten crear patrons sobre aquestes patologies. Aquests patrons estableixen models predictius i de diagnòstic.
Avui en dia, diversos estudis apunten que la tecnologia basada en IA serà clau en el futur per diagnosticar malalties, ja que permet una detecció a l’instant i, de vegades, amb l’ús de només un software.
No obstant això, es segueix investigant per tal que aquesta tecnologia assoleixi quotes de fiabilitat que permetin als oftalmòleg i als pacients una confiança total en aquest tipus de dispositius.
La IA permet analitzar i gestionar les dades de malalties que afecten milions de persones, com la diabetis.
S’estima que 5, 3 milions de persones a l’estat pateixen diabetis de tipus 2 (dades de la Federació Espanyola de Diabetis). Aquesta patologia pot provocar afeccions secundàries com pot ser la retinopatia diabètica.
La retinopatia diabètica té una detecció difícil, ja que a les fases inicials els afectats no noten canvis en la visió.
La intel·ligència artificial permet, pel que fa aquest tipus de patologies silencioses, realitzar una detecció precoç a través d’un software que analitza pacients amb antecedents de diabetis.
Aquest software fa una foto de l’ull amb una càmera de retina i, permet als metges generalistes derivar el pacient a un oftalmòleg si hi ha presència de qualsevol senyal que indiqui un estat precoç de retinopatia diabètica.
A més, la IA també facilita la detecció de malalties menys usuals i de difícil diagnòstic, ja que permet l’accés i gestió a dades compilades en tot el món i per diferents especialistes, que d’altra manera seria impossible d’obtenir,
El diagnòstic per imatge (radiografies, ecografia, ressonàncies magnètiques, etc.) permet observar l’interior del cos per indagar si existeixen indicis sobre una condició mèdica.
La intel·ligència artificial permet analitzar imatges per diagnosticar malalties i suposa una revolució en especialitats com l’oftalmologia, la dermatologia o la radiologia.
Sistemes d’intel·ligència artificial acumulen milers d’imatges de l’ull i, a partir d’un algoritme, estableixen quines imatges corresponen a un ull sa i a un ull patològic. Així doncs, quan s’introdueix la foto d’un ull, aquest sistema pot indicar al moment si existeix un trastorn ocular.
Aquests sistemes s’usen per diagnosticar pacients amb risc de malaltia cardiovascular amb l’ús de la foto de la seva retina i, es poden diagnosticar també, casos de degeneració macular i retinopatia diabètica. Aquesta detecció precoç pot ser vital per frenar l’evolució d’aquestes patologies.
L’ús de dispositius portàtils digitals (wearables) que es duen a sobre tot el dia, permeten compilar dades sobre el nostre cos que poden ser d’utilitat per a la detecció o tractament d’algunes patologies.
A través de sistemes d’IA, aquestes dades poden ser enviades i analitzades a l’instant pel metge.
Pel que fa l’oftalmologia, per exemple, s’estan desenvolupant dispositius portàtils per mesurar la pressió intraocular (PIO) i fer fotos dels discs òptics, informacions útils pel seguiment i tractament de malalties com el glaucoma.
La pressió intraocular pot variar en funció del moment en què es mesura, poder obtenir aquesta mesura durant el dia en un període determinat podria ajudar a millorar els tractaments pel glaucoma.
A més, la intel·ligència artificial juga un paper fonamental pel desenvolupament i implantació de la telemedicina els propers anys.
A través d’aquest tipus de softwares, els especialistes podran diagnosticar i fer el seguiment de tractaments a distància.
Això suposa un gran benefici pel pacient, sobretot per aquells que viuen en zones rurals o amb absència d’especialistes, ja que el metge podrà obtenir i analitzar les dades sense desplaçar-se i de manera efectiva.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
