Conjuntivitis infecciosa

La conjuntivitis és una inflamació de la conjuntiva, que és la membrana mucosa que recobreix l’interior de les parpelles. Habitualment, afecta a tots dos ulls al mateix temps, encara que pot començar a un ull i estendre’s a l’altre en un o dos dies. L’afectació és, llavors, asimètrica, i més gran al primer ull. Les conjuntivitis causades per un agent infecciós (bacteris o virus) es manifesten generalment de manera aguda. Pot tenir diverses causes i és una afecció molt comuna, que generalment no és greu, encara que pot ser molt molesta.

• Conjuntivitis vírica

La conjuntivitis vírica és la causa més freqüent de conjuntivitis infecciosa. S’associa sovint als constipats i la seva causa més freqüent són els virus del grup adenovirus. Aquest tipus de conjuntivitis és molt contagiós, pot estendre’s ràpidament d’una persona a una altra i fins i tot ser responsable de veritables epidèmies. Es transmet directament a través de les mans contaminades, pel contacte de llàgrimes o per l’ús d’objectes contaminats (tovalloles, coixins, joguines, etc.).

• Conjuntivitis bacteriana

En aquest tipus de conjuntivitis, la infecció està causada per bacteris. Aquests microorganismes poden tenir el seu origen a la mateixa pell de la persona, a les vies aèries superiors, o bé ser transmesos per una altra persona que pateixi conjuntivitis. En alguns casos molt poc freqüents, les conjuntivitis poden estar ocasionades per gèrmens molt agressius, com la pseudomona aeruginosa en els portadors de lentilles, el bacil diftèric en nens d’1 a 4 anys en un context d’alteració de l’estat general, o en les conjuntivitis en el nounat.

Conjuntivitis vírica

• Els ulls es posen vermells, de vegades amb hemorràgia a la conjuntiva.
• Els símptomes i signes solen ser similars als de la conjuntivitis bacteriana, generalment en un context de constipat.
• Pot haver-hi un augment de la grandària dels ganglis limfàtics, que pot provocar dolor al costat de les orelles o a nivell del coll.
• Aquest tipus de conjuntivitis també pot estendre’s i afectar la còrnia (queratitis), la qual cosa pot provocar una disminució de la visió i signes més intensos, que comporten una evolució mes perllongada.

Conjuntivitis bacteriana

Afecta habitualment tots dos ulls. Els símptomes i signes solen ser menors, sempre que no hi hagi complicacions, i inclouen:

• Molèsties a les parpelles
• Enrogiment de l’ull
• Picor o sensació de cos estrany (sensació de sorra en l’ull)
• Secrecions, típicament mucopurulentes, que poden arribar a enganxar les parpelles al matí, en despertar.
• No provoca un dolor important. Pot provocar visió borrosa de manera ocasional a causa de les secrecions.
• Si s’experimenta dolor important o disminució de la visió, cal fer diagnòstic diferencial amb altres patologies.

La conjuntivitis es diagnostica per mitjà d’una valoració clínica realitzada per un oftalmòleg, en cas de sospita clínica, hi ha la possibilitat d’utilitzar un test diagnòstic específic anomenat ADENO PLUS per detectar presència d’adenovirus a la conjuntiva. Només es pren una mostra d’exsudat conjuntival per a un cultiu en els casos de sospita de conjuntivitis bacterianes severes i de curs atípic.

Conjuntivitis vírica

• No hi ha cap tractament eficaç contra la conjuntivitis vírica.
• Solen utilitzar-se lubricants per alleujar les molèsties (col·liris o pomades, rentats amb sèrum fisiològic). Poden emprar-se antiinflamatoris per millorar els símptomes i antibiòtics d’ampli espectre en col·liri o pomada oftàlmica per prevenir una sobreinfecció bacteriana, encara que tot això no redueix la contagiositat ni la durada del quadre.
• Són molt contagioses, per la qual cosa és essencial seguir unes normes d’higiene molt estrictes pel que fa a rentar-se les mans, la cara i tots aquells objectes que se sospiti que puguin estar
• Quan la causa és un herpes-virus, sí és necessari un tractament antiviral específic.
• En qualsevol cas, si es prescriuen corticoides, només ho pot fer un oftalmòleg.

En els casos greus o resistents al tractament, o en cas que es doni una deterioració en la visió, convé contactar de nou amb el seu metge, encara que s’estigui seguint el tractament correctament.

Conjuntivitis bacteriana

• Es tracta habitualment amb antibiòtics d’ampli espectre en col·liri o en pomada.
• A més, han d’eliminar-se les crostes i secrecions mitjançant rentats oculars amb sèrum fisiològic.

• Cal seguir unes regles d’higiene molt estrictes quant al rentat de mans i convé no compartir tovalloles i evitar el contacte físic proper amb malalts de conjuntivitis, rentar-se sovint les mans i evitar el contacte del recipient del col·liri amb els ulls.
• No fregar-se els ulls, atès que pot estendre’s fàcilment d’un ull a un altre.
• Eliminar les crostes i secrecions mitjançant el rentat ocular amb sèrum fisiològic.
• Tirar tots els col·liris oberts una vegada acabat el tractament.
• Mantenir els utensilis i objectes d’ús personal del pacient aïllats dels de la resta de la família (joguines, cosmètics, coberts, tovalloles, ulleres…).
• Evitar l’assistència del malalt a esdeveniments amb aglomeracions o a llocs amb gran assistència de persones (escoles, guarderies, oficines, gimnasos, piscines…).
• Evitar el contacte físic amb l’ull. Quan no sigui possible, rentar-se les mans després del contacte i no tocar-se els ulls amb la mà o amb objectes potencialment contaminants.
• Els pacients no han de compartir cap medicament o implement que se’ls hagi prescrit per al tractament de la malaltia, ja que pot convertir-se en un mecanisme de transmissió.
• S’ha de considerar als pacients com a contagiosos fins que desapareguin els símptomes.

La immensa majoria de les conjuntivitis milloren espontàniament en poques setmanes. Fins i tot amb tractament, pot presentar-se un empitjorament en els primers dies i l’altre ull pot veure’s afectat. El tractament no escurça el temps de durada de les conjuntivitis víriques. La conjuntivitis vírica segueix el seu curs clínic (generalment d’entre 2 i 4 setmanes) i la medicació ajuda a reduir els símptomes, però no redueix el temps necessari per a la resolució del quadre.

Com a seqüela, durant un parell de mesos es pot experimentar una sensació de cos estrany (com de sorra a l’ull) o enrogiment en l’ull de manera esporàdica. Amb el pas del temps, sol desaparèixer. Per a aquests casos s’aconsella utilitzar llàgrimes artificials i valorar l’evolució. En els casos més complicats, entre la 3ª i 4ª setmana poden aparèixer unes petites taques a la còrnia que poden provocar una disminució de la visió. Aquesta complicació dura més que les anteriors, fins a uns mesos, i pot deixar com a seqüela marques i cicatrius en la còrnia, per la qual cosa serà necessari fer un seguiment amb controls periòdics fins a la resolució del quadre.