La ruptura del globus ocular o esclat ocular és una lesió ocular greu que es produeix quan la integritat de la paret de l’ull es veu afectada per l’impacte d’un objecte contundent o punxant, que generalment provoca el trencament o esquinç de l’escleròtica i/o la còrnia.
Un impacte d’aquest tipus a la zona ocular provoca la compressió del globus en l’eix anteroposterior i causa una pujada de la pressió intraocular que fa que l’escleròtica s’esquinci. Aquesta ruptura rarament es produeix en el mateix lloc de l’impacte, sinó que les ones de xoc es desplacen i afecten els punts en què l’escleròtica és més fina o feble, com en cicatrius quirúrgiques prèvies o la làmina cribosa (ruptura indirecta). No obstant això, si l’objecte que impacta a l’ull ho fa a gran velocitat sí que es pot donar el cas que perfori directament el globus ocular (ruptura directa).
Encara que en molts casos les parets òssies de l’òrbita (zona del crani on es troba l’ull) la protegeixen de certes lesions, si aquestes arriben a afectar el segment posterior de l’ull hi ha risc de perdre la visió de forma permanent. Per això, els casos de ruptura ocular requereixen una atenció i intervenció oftalmològica immediata.
La ruptura del globus ocular en adults pot produir-se per un accident de trànsit, durant la pràctica d’activitats esportives, per agressions o altres accidents. Així mateix, pot produir-se una perforació o esclat del globus ocular a causa d’un tret o ferides d’arma blanca, accidents laborals o qualsevol altre accident en el qual hi estiguin involucrats objectes punxants o projectils.
Segons un estudi, un terç de les lesions oculars que afecten a nens i adolescents estan relacionades amb la pràctica esportiva: bàsquet, esports aquàtics, esports de raqueta, arts marcials, lluita lliure o tir en arc. També són cada vegada més habituals les lesions oculars relacionades amb les pistoles d’aire o de balins, així com amb pistoles de paintball, que poden provocar trencament del globus ocular en el 5 % dels casos.
El diagnòstic d’una ruptura o esclat ocular no sempre és evident. Pot ser que la zona de trencament no es vegi fàcilment perquè es localitza a la part posterior de l’ull o que la presència d’altres lesions més superficials o de sang en dificulti la seva visualització.
Per diagnosticar la ruptura del globus ocular, l’oftalmòleg ha de realitzar un examen ocular complet. En primer lloc, preguntarà al pacient com s’ha fet la lesió i tot seguit li realitzarà un examen d’agudesa visual als dos ulls i comprovarà els seus reflexos pupil·lars. També comprovarà si hi ha sang i descartarà altres lesions, com l’existència de cossos estranys dins de l’ull o infecció del globus ocular (endoftalmitis). Així mateix, si l’estat de la còrnia ho permet li comprovarà la tensió ocular i, si és possible, intentarà visualitzar l’interior de l’ull, incloent l’iris, el cristal·lí, la retina i el nervi òptic. També pot ser necessària una tomografia computada per ajudar a confirmar el diagnòstic.
Un globus ocular trencat ha de tractar-se mitjançant cirurgia com més aviat millor amb l’objectiu de reconstruir l’ull i evitar complicacions greus. Durant la intervenció, el cirurgià tancarà totes les ferides i recol·locarà qualsevol estructura anatòmica que pugui obstaculitzar el tancament de les ferides. L’objectiu de la cirurgia és estabilitzar la lesió, controlar el sagnat i prevenir possibles infeccions. Sovint, aquesta no pot restaurar la visió completament, però tot i així és important tancar correctament el globus per poder preservar-lo. Després de l’operació s’haurà de fer un seguiment mèdic i prendre els medicaments recomanats per evitar desenvolupar una infecció, com una endoftalmitis.
Si després de la intervenció no es recupera la visió i, a més, s’experimenta un dolor continuat s’hauran d’analitzar altres opcions de tractament, que poden implicar l’extracció de l’ull i la seva substitució per una pròtesi.
Després d’una ruptura del globus ocular, poden presentar-se complicacions com l’endoftalmitis o altres infeccions que afectin les estructures al voltant de l’ull.
Depenent de l’organisme involucrat, l’endoftalmitis pot presentar-se a les poques hores de la ruptura del globus o, igual que amb els organismes fúngics, la infecció pot no aparèixer fins setmanes després.
Si es té la sospita o l’evidència de que es pateix una ruptura o esclat ocular és important protegir l’ull i no aplicar-li cap tipus de pressió o contacte directe. En cap cas s’ha de posar un pegat ocular que entri en contacte amb l’ull, per la qual cosa el més recomanable seria cobrir-lo amb algun tipus de protector rígid fins que s’arribi a l’hospital. Si es detecten objectes estranys incrustats a l’ull no s’haurien de tocar ni intentar treure.
El més important per prevenir lesions oculars és utilitzar unes ulleres protectores adequades, especialment en el sector industrial, però també per a treballs com la jardineria, la fusteria o la metal·lúrgia.
Així mateix, també és recomanable portar ulleres per a les pràctiques d’alguns esports de contacte o que impliquin l’ús d’objectes com armes, objectes punxants o arcs.
Els traumatismes oculars poden estar provocats per múltiples causes, des de cops i contusions amb objectes roms a perforacions causades per objectes perforants o causticacions per productes químics. Els tractaments són variats i dependran del tipus de traumatisme.
El Departament d’Urgències d’ICR està obert les 24 h els 365 dies de l’any, a l’edifici del C/ Ganduxer 117 de Barcelona. A les seves instal·lacions disposa de 5 consultes exclusives del servei d’urgències i compta sempre amb la presència física d’un oftalmòleg i d’un cirurgià localitzable.
La endoftalmitis és la presència d’un bacteri o un fong intraocular que causa una infecció dels fluids intraoculars. Qualsevol tipus de cirurgia pot complicar-se i provocar una endoftalmitis.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
