La retina és una làmina sensible a la llum que es troba situada a la part posterior de l’ull. Diem que es produeix un despreniment de retina quan aquesta làmina se separa de la paret ocular a la qual normalment es troba enganxada.
El despreniment de retina afecta aproximadament a una de cada 10.000 persones l’any. És un problema ocular greu que es pot donar a qualsevol edat, encara que habitualment apareix a l’edat adulta. Es dona més freqüentment en persones miops o en aquelles persones amb familiars que n’han patit un. Una contusió a l’ull també en pot ser la causa. En alguns casos poc freqüents, el despreniment de retina és una malaltia hereditària i pot presentar-se fins i tot en nens.
La major part dels despreniments de retina són deguts a la presència d’un o diversos estrips o forats retinians, que es poden produir per:
L’envelliment normal pot produir un aprimament i deterioració retiniana, però de manera més habitual és la retracció del cos vitri, el líquid gelatinós que omple la part interna de l’ull, la causa de la tracció sobre la retina i de la formació dels estrips retinians.
El vitri està adherit a la retina en diversos punts. Si el vitri es retrau, pot arrossegar un fragment retinià i deixar un estrip o forat a la retina. Encara que el col·lapse del vitri o despreniment posterior del vitri apareix amb l’edat i no causa cap problema a la retina, el creixement anormal de l’ull (que es presenta algunes vegades a causa de la miopia), la inflamació o un traumatisme també poden originar-lo.
Quan es forma un estrip retinià, el líquid aquós de l’espai vitri pot passar a través del forat retinià cap a l’espai situat entre la retina i l’epiteli pigmentari. D’aquesta manera, la retina va separant-se de la paret posterior de l’ull i se’n va desprenent. La part de retina que està despresa no funcionarà adequadament i apareixerà una taca negra al camp de visió.
Els símptomes més habituals d’un despreniment de retina són els següents, tot i que aquests dependran del grau d’evolució del mateix:
La majoria de les vegades, els cossos flotants negres o taquetes i centelleigs lluminosos no indiquen cap problema greu i són relativament freqüents en persones d’edat mitjana i avançada. No obstant, és necessari que el pacient vagi a urgències perquè l’oftalmòleg realitzi una exploració ocular amb l’objectiu de comprovar si existeixen estrips retinians. És convenient realitzar aquesta exploració tan aviat com sigui possible, ja que els estrips retinians recents poden tractar-se de manera precoç amb làser abans que puguin provocar un despreniment de retina.
En alguns casos, poden no apreciar-se cossos flotants o centelleigs lluminosos. En aquesta situació, els pacients poden notar una visió semblant a unes aigües o bé una ombra fosca en alguna zona de la seva visió. La progressió posterior d’un despreniment de retina donarà lloc a una pèrdua de la visió central, que pot ser irreversible.
Alguns despreniments de retina poc freqüents poden desenvolupar-se ràpidament i el pacient pot experimentar una pèrdua total de la visió. També es pot produir una pèrdua ràpida de visió pel sagnat de la cavitat vítria, que es pot donar de forma concomitant si l’estrip trenca algun vas de la retina.
Si el despreniment no es tracta es perd la visió de manera irrecuperable, ja que es produeix progressivament una atròfia de la retina, una inflamació ocular crònica i, fins i tot, amb el temps i en alguns casos, es pot produir atròfia a tot l’ull.
Una vegada despresa la retina, el tractament és sempre quirúrgic. Els objectius del tractament són tancar amb làser o crioteràpia l’estrip o ruptura que ha provocat el despreniment i dur la retina al seu lloc. Això es pot realitzar empenyent des de fora de la paret del globus ocular cap a dins, mitjançant la col·locació de cinturons o trossos de silicona, o amb una vitrectomia i introduint després gas o oli de silicona dins la cavitat vítria. La intervenció es realitza de manera ambulatòria, sota anestèsia local i sedació.
Tractar el despreniment de retina amb una vitrectomia
La vitrectomia és un tipus de cirurgia ocular pel tractament de malalties de la retina i del vitri, entre elles el despreniment de retina. La retina és un teixit sensible a la llum situat en la part posterior de l’ull. El vitri és la substància transparent i gelationsa que omple l’ull.
Una vitrectomia consisteix en extraure l’humor vitri i substituir-lo, habitualment, per una sol·lució salina o per una bombolla de gas, aire o oli de silicona. En el cas que l’humor vitri sigui remplaçat per gas o silicona, pot ésser necessari que el pacient permaneixi en posició boca avall o de costat durant uns dies en la recuperació postoperatòria. A més a més, en cas que l’interior de l’ull s’ompli amb gas o aire, no es podrà volar en avió o pujar a una altura superior a 500 metres sobre el nivell del mar fins que la bombolla hagi desaparegut, ja que els canvis d’altitud poden afectar-la.
Què succeeix durant la vitrectomia?
La vitrectomia es realitza normalment mitjançant una cirurgia ambulatòria d’una durada d’entre mitja hora i vàries hores i sota anestèsia local o general per adormir l’ull.
Durant la cirurgia, l’oftalmòleg realitza tres petits talls o incisions inferiors a 1 mil·limetre en la capa blanca de l’ull, l’esclera, amb l’ús d’un microscopi per veure l’interior de l’ull. El cirurgià utilitzarà instrumental quirúrgic de petit calibre per realitzar un o varis dels següents passos:
Després de la intervenció de vitrectomia
L’oftalmòleg li prescriurà fàrmacs per alleugerir el dolor i gotes que s’hauran d’administrar durant vàries setmanes i li indicarà quan pot reprendre la seva vida habitual.
Com qualsevol cirurgia, existeixen alguns riscos, tot i que són menors que els beneficis previstos per a la visió. Alguns dels riscos de la intervenció inclouen hemorràgies, despreniment de retina, pressió intraocular elevada o infeccions.
Recuperaré la visió després de l’operació?
En la majoria de casos es pot recuperar la visió després d’una operació de retina. No obstant això, cada operació comporta uns riscos. Hi ha diversos factors que poden ser de vital importància, com són la detecció precoç. Per desgràcia si el despreniment de retina no es tracta o no es tracta a temps pot provocar una pèrdua de visió permanent.
El despreniment de retina té components hereditaris?
Normalment, el despreniment de retina es produeix en persones miops o que han patit un traumatisme ocular. No obstant això, en alguns casos pot donar-se en pacients que tenen familiars amb antecedents. En aquests casos és recomanable realitzar controls oftalmològics periòdics i acudir urgentment a l’oftalmòleg en cas de detectar qualsevol trastorn de la visió.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.