Què és què: ull gandul o estrabisme?

Hi ha dues alteracions
visuals que acostumen a produir-se durant la infància i que se solen confondre
i interpretar malament. Es tracta de l’ambliopia, més coneguda com “ull
gandul”, i l’estrabisme. T’expliquem què és cada un d’ells, com pots
diferenciar-los i quin és el tractament més adequat en cada cas.

Què és l’ull gandul

L’ambliopia
o ull gandul és una alteració de la visió provocada per una mala
coordinació amb el cervell. Tot i que no hi ha cap malaltia que dificulti la
capacitat visual dels ulls, el cervell rep informació visual de pitjor qualitat
per part d’un d’ells, de manera que dona preferència a l’ull que hi veu
millor. Això fa que l’altre ull no s’estimuli ni treballi prou i acabi per
tornar-se “gandul”.

L’ambliopia o ull gandul
sol desenvolupar-se en edats molt primerenques i és la primera causa de
pèrdua de visió infantil. Per aquest motiu és essencial sotmetre’s a un
examen de visió per part d’un oftalmòleg especialista que permeti detectar
aquesta alteració i posar-hi remei el més aviat possible.

Què és l’estrabisme

L’estrabisme
és una alteració en l’alineació dels ulls que fa que aquests no mirin
simultàniament el mateix punt.
Pot presentar-se en nadons a partir dels 6 mesos (el que es coneix com
estrabisme congènit) o aparèixer més endavant per diferents causes.

És molt important
tractar-lo com més aviat millor per evitar que generi una ambliopia o ull gandul.
Per això, si es detecta una desviació ocular, cal acudir a una revisió
oftalmològica amb un especialista en estrabisme.

Similituds i diferències entre ull gandul i estrabisme

Els termes ambliopia (o
ull gandul) i estrabisme se solen confondre sovint i de vegades s’utilitzen de
manera indistinta per referir-se a tots dos. Com hem vist, l’ull gandul
consisteix en la baixa visió d’un o els dos ulls, que fa que el cervell doni
preferència al que hi veu millor i ignori a l’altre, que es torna
“gandul”. L’estrabisme, en canvi, és la desalineació dels ulls que fa
que aquests no mirin en la mateixa direcció.

Tot i tractar-se d’alteracions
diferents, l’ull gandul és en molts casos una conseqüència de l’estrabisme.
Això passa perquè la persona afectada d’estrabisme dona preferència i manté
recte l’ull amb el que li resulta més fàcil enfocar les imatges i s’acostuma a
utilitzar només aquest. Mentrestant l’ull desviat no treballa, de manera que es
corre el risc que es torni “gandul”.

Tractament de l’ull gandul

L’ull gandul o ambliopia només
pot tractar-se durant la infància, de manera que com més aviat es detecti
millors resultats s’aconseguiran. De fet, a partir dels 8 anys l’índex d’èxit
del tractament comença a baixar, encara que hi ha alguns casos en què s’han
pogut aconseguir millores fins als 15 anys.

L’ull gandul no pot
tractar-se amb cirurgia, tot i que se sol corregir habitualment amb l’ús
d’ulleres, pegats oculars o medicació. Els pegats oculars forcen l’infant a
utilitzar l’ull més feble amb l’objectiu de corregir la seva baixa visió. També
és possible utilitzar ulleres que entelin la visió de l’ull preferent, per
forçar el més feble a treballar correctament. Aquest procés pot durar setmanes
o mesos. Un cop el pacient ha guanyat visió a l’ull feble, podrà treure’s el
pegat i en alguns casos continuar portant-lo a temps parcial durant algun
temps, per mantenir així aquesta bona visió.

Tractament de l’estrabisme

L’estrabisme, en canvi,
sí que es pot tractar amb cirurgia, encara que en alguns casos el primer
tractament pot ser l’ús d’ulleres, algunes vegades acompanyades d’oclusions.
Si les ulleres no fossin suficients, es pot aplicar una medicació per relaxar
els músculs. I, finalment, si això no fos suficient, es pot recórrer al
tractament quirúrgic.

La cirurgia de l’estrabisme
consisteix en debilitar o reforçar els músculs de l’ull per modificar la seva
alineació de manera que aquesta sigui paral·lela. Al contrari del que es creia
fins fa poc, l’estrabisme es pot operar amb èxit a qualsevol edat, també
en persones adultes. Així i tot, la cirurgia no corregirà una possible
ambliopia o ull gandul que el pacient tingui com a conseqüència d’un estrabisme
infantil.