
La semaglutida és un medicament que s’utilitza per controlar la glucosa en sang i tractar l’obesitat. Es comercialitza amb noms com Ozempic, Wegovy o Rybelsus, entre d’altres, i ha tingut un augment de demanda i popularitat, amb controvèrsia inclosa, els darrers anys.
La semaglutida imita l’acció d’una hormona anomenada GLP-1, relacionada amb la sensació de sacietat i la producció d’insulina, cosa que ajuda a reduir la glucèmia i afavoreix la pèrdua de pes. Això ha fet que el seu ús en alguns casos transcendeixi l’àmbit mèdic i respongui a finalitats estètiques. Cal reiterar que la recepta i supervisió mèdica són imprescindibles per prendre medicaments amb semaglutida.
L’increment de l’ús d’aquesta medicació ha precipitat diverses línies de recerca per analitzar els possibles efectes de la semaglutida sobre la salut ocular. Tot i que s’ha d’investigar més i afinar les conclusions, ja hi ha resultats sòlids.
La visió borrosa és un dels efectes descrits. Quan la glucèmia varia ràpidament, pot canviar temporalment el poder refractiu del cristal·lí, una lent natural de l’ull, i això dificulta veure-hi amb nitidesa. La durada d’aquest fenomen depèn de la magnitud i la velocitat del canvi glucèmic, i pot prolongar-se durant setmanes o fins i tot mesos, fins que s’estabilitza la refracció.
D’altra banda, alguns estudis han observat una possible associació entre el tractament amb semaglutida i un empitjorament de la retinopatia diabètica, una malaltia vascular secundària a la diabetis que provoca danys en vasos sanguinis de la retina, ocasionant una pèrdua de visió que pot arribar a ser molt considerable i irreversible.
Una investigació internacional presentada l’octubre del 2025, que analitzava dades de farmacovigilància de 117.173 pacients amb diabetis, va detectar una freqüència de notificació de retinopatia diabètica gairebé vuit vegades superior entre els pacients que prenien agonistes del receptor GLP-1, en comparació amb els que seguien altres tractaments antidiabètics.
Aquest possible empitjorament de la retinopatia podria estar relacionat amb una reducció ràpida dels nivells de glucosa en sang (glucèmia), especialment en pacients amb retinopatia diabètica prèvia i un control glucèmic inicial deficient. Aquest fenomen, conegut com a empitjorament precoç de la retinopatia diabètica, també s’ha descrit amb altres tractaments que aconsegueixen una millora ràpida del control glucèmic. Tanmateix, les dades de farmacovigilància no permeten establir una relació causal.
Diferents estudis científics han suggerit que les persones que prenen semaglutida podrien tenir més risc de desenvolupar neuropatia òptica isquèmica no arterítica (NAION), una patologia que pot causar una pèrdua de visió sobtada i indolora.
La NAION es produeix quan es redueix o s’interromp el flux sanguini cap al nervi òptic i podria produir un deteriorament permanent en la visió. Cal dir que les persones amb diabetis ja tenen un risc més elevat de patir aquesta neuropatia.
L’any passat l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va advertir que la NAION podria afectar fins a una de cada 10.000 persones tractades amb semaglutida durant un any com a mínim.
El 9 de novembre del 2026 l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) ha anunciat que els fàrmacs de la família dels agonistes del receptor GLP-1, entre els quals hi ha els que contenen semaglutida, han d’incloure al prospecte mèdic el possible augment del risc de NAION. Aquesta directriu ha estat anunciada després d’analitzar dades de diferents assaigs clínics, estudis en animals i informació posterior a la comercialització, segons ha indicat la pròpia entitat.

Els medicaments aprovats per autoritats sanitàries compentents són segurs quan es prenen per prescripció i sota supervisió mèdica, per a les finalitats descrites al prospecte. Els fàrmacs amb semaglutida no en són l’excepció, si bé, com en altres fàrmacs, cal fer-ne més recerca a llarg termini.
Els professionals mèdics coincideixen en les recomanacions:

Escriu-nos o demana hora amb el nostre equip mèdic.