La cirurgia escleral és un procediment quirúrgic realitzat habitualment sota anestèsia local i sedació (o general, en alguns casos específics), que consisteix en la col·locació d’un anell, normalment de silicona, al voltant de la capa més externa de la paret de l’ull, l’escleròtica. Aquest anell queda suturat a la paret del globus ocular, en el nivell en el que es troben els trencaments o els esquinçaments retinians.
L’anell empeny o pressiona l’escleròtica cap a l’interior. D’aquesta menta, s’alleugereix la tensió que tira de la retina i s’aconsegueix controlar la tracció que provoca l’esquinçament retinià. Pot suturar-se pressionant en la zona situada darrere l’esquinçament o pot envoltar el globus ocular 360º.
Per si mateixa, l’alliberació de la tracció no acostuma a ser suficient per bloquejar l’esquinçament, per tant s’ha de combinar amb un procediment que provoqui inflamació i, posteriorment, cicatrització de l’esquinçament. Aquest procediment s’aconsegueix aplicant fred (criocoagulació) o llum (fotocoagulació amb làser). D’aquesta manera, es formen cicatrius en la retina que la segellen amb les capes situades a sota i ajuden a mantenir-la en el seu lloc.
De vegades és necessari drenar el fluid que es troba sota la retina despresa. D’aquesta manera, facilitem la recol·locació de la retina sobre la paret posterior de l’ull.
En gairebé la majoria de casos de despreniment de retina, és necessari el seu reposicionament per evitar que perdi la seva capacitat funcional de manera permanent i provoqui ceguesa.
La cirurgia escleral simple és útil per tractar esquinçaments, forats o estrips en la retina que hagin causat un despreniment no massa complex. El procediment hauria de realitzar-se amb certa urgència, ja que en els casos més aguts, si es tarda molt recuperant el despreniment, són menors les possibilitats de reaplicar la retina correctament sense haver d’associar tècniques més complexes i amb un risc més gran d’afectació visual final. Per això, acostuma a ser necessari reaplicar la retina en un període de temps d’un parell de dies.
A més de sol·licitar el seu historial mèdic complet, és necessari un examen oftamològic exhaustiu per determinar les zones que s’han de tractar durant la cirurgia mitjançant un examen sota làmpada de fenedura del segment anterior (còrnia, cristal·lí…) i posteriorment (màcula, retina…) de l’ull i, de vegades, altres proves com ecografies oculars o OCT
Després de la cirurgia, els pacients hauran de seguir les pautes postoperatòries proporcionades pel cirurgià, que poden incloure no aixecar pes, fer repòs en una postura determinada i no fer esforços físics.
Els moviments oculars ràpids també han d’evitar-se i s’han de dur ulleres de sol a l’exterior. Els ulls poden quedar vermells i pot tenir-se sensació de coïssor i dolor discret durant alguns dies després de la cirurgia. L’oftalmòleg li receptarà gotes antibiòtiques i corticoides per reduir la inflamació i el risc d’infecció.
En el cas de dolor excessiu, inflament, sagnat, secrecions o disminució de la visió, s’ha d’informar ràpidament l’oftalmòleg.
Fins a sis o vuit setmanes després de la intervenció, no pot determinar-se la millora d’agudesa visual. La recuperació completa de la visió dependrà de la ubicació i la gravetat del despreniment.
En la majoria de casos es pot recuperar la visió després d’una operació de despreniment de retina, però si no es tracta, es perd la visió de manera irreversible.
Un forat macular es caracteritza per la pèrdua de la visió central i la distorsió de les imatges manifestada com a una ondulació de les línies rectes.
Veig taques que es mouen amb la mirada i flaixos. És greu? Què és un despreniment de vitri? He d’anar a urgències? Té tractament?
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
