La fotocoagulació és una tècnica utilitzada en oftalmologia amb la qual es genera una cicatriu a la retina mitjançant una cremada terapèutica realitzada amb un feix de llum (làser). La cicatriu resultant permet detenir el desenvolupament de certes malalties retinals.
La fotocoagulació permet estimular la cicatrització i, d’aquesta manera, augmentar l’adherència de la retina a la paret ocular (per exemple, en els estrips de retina i en el despreniment de retina), controlar zones isquèmiques de la retina on hi ha una falta d’oxigen, eliminar zones exsudatives (amb dipòsits i líquids anormals) i controlar zones proliferatives o tumorals.
Les malalties a les quals s’utilitza amb més freqüència són les següents:
Per saber si el tractament indicat és la fotocoagulació, és necessari realitzar un estudi ocular complet. En casos de malalties vasculars o tumors l’estudi s’ha de completar amb la realització d’una angiografia fluoresceínica i una OCT o tomografia de coherència òptica. Amb aquests estudis s’aconsegueix veure el líquid acumulat a l’àrea sospitosa, els vasos sanguinis anormals i tots els defectes que es puguin tractar amb fotocoagulació.
La intervenció requereix l’aplicació d’una anestèsia tòpica (col·liri). La durada del tractament pot variar segons l’àrea a fotocoagular i segons la gravetat de les lesions.
El làser s’enfoca de manera precisa en una àrea seleccionada de la retina per realitzar fogonades curtes i repetides que permetin produir la cremada únicament a la zona necessària, evitant zones adjacents. També es pot realitzar el que es coneix com a fotocoagulació panretinal o panfotocoagulació quan la zona a tractar és molt extensa.
El procediment es realitza amb anestèsia tòpica i no sol provocar dolor. En casos de fotocoagulacions extenses, com la panfotocoagulació, es pot indicar un col·liri antiinflamatori. En casos extrems, depenent del llindar de dolor del pacient, s’ha d’administrar un anestèsic injectable per prevenir el dolor.
Tot i que hi ha diversos estudis que avalen l’eficàcia d’aquest tractament, en alguns casos la fotocoagulació pot resultar ineficaç o pot haver de complementar-se amb altres procediments.
A més, cal recordar que qualsevol procediment comporta algun risc. En el cas de la fotocoagulació, hi ha el risc que el feix del làser provoqui alguna hemorràgia o generi una cicatrització excessiva que malmeti estructures de l’ull, com la màcula.
L’efecte de l’enlluernament provocat pel feix de làser pot durar cert temps. Després del tractament, la visió pot disminuir lleugerament i es recupera entre dues i sis setmanes més tard, amb millores de visió que depenen del problema tractat, de la resposta de l’ull tractat i del grau d’afectació inicial, sempre que la retina no estigués malmesa prèviament. Si ho estava, el làser pot detenir en certa mesura el progrés de la malaltia.
En la majoria de casos es pot recuperar la visió després d’una operació de despreniment de retina, però si no es tracta, es perd la visió de manera irreversible.
La Tomografia de coherència òptica (OCT) és el sistema per obtenir imatges d’alta resolució dels teixits mitjançant làser. S’utilitza en malalties de la màcula i per a l’estudi de la papil·la.
El glaucoma es caracteritza per una pèrdua del camp de visió, habitualment asimptomàtica fins a fases avançades de la malaltia. Si no es tracta pot acabar en ceguesa.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
