L’ull negre és un greix o una tira adhesiva rectangular de color negre que alguns esportistes s’apliquen sota dels ulls amb l’objectiu de reduir la resplendor de la llum solar o artificial. Tot i que la seva efectivitat no ha estat demostrada de forma concloent, aquest mètode és àmpliament utilitzat pels jugadors de futbol americà i beisbol.
Quan una persona està exposada a la llum solar o artificial, la seva pell absorbeix part d’aquesta llum, però, al seu torn, hi ha una altra part que es reflecteix. Això, en el cas que la llum es dirigeixi directament a la cara, pot causar enlluernament als ulls i afectar la visió, per la qual cosa alguns esportistes van detectar fa anys que l’ús de ratlles negres sota els ulls o just a sobre dels pòmuls podia ajudar-los a absorbir tota la llum i evitar els reflexos.
Es creu que el primer a utilitzar l’ull negre va ser el jugador de beisbol Babe Ruth el 1930, a qui va seguir el 1942 el jugador de futbol americà Andy Farkas. Des de llavors aquesta pràctica s’ha popularitzat entre molts esportistes americans, que afirmen que aquest truc els ajuda a diferenciar millor la pilota quan aquesta és a l’aire.
El 2003, els oftalmòlegs Brian DeBroff i Patricia Pahk van fer un estudi per provar si el greix que s’utilitzava per l’ull negre o les tires antienlluernament reduïen realment els enlluernaments i milloraven la sensibilitat al contrast durant l’exposició a la llum solar. Per a fer-ho van dividir els 46 participants de l’estudi en tres grups als que van aplicar diferents productes a la vora infraorbitària: un grup va utilitzar ull negre, un altre tires antienlluernament i el tercer, vaselina incolora. Els investigadors van comprovar la visió dels participants amb una taula optomètrica mentre els subjectes eren exposats a la llum solar natural. L’estudi va concloure que l’ull negre redueix l’enlluernament del sol i millora la sensibilitat al contrast, mentre les tires antienlluernament i la vaselina no van demostrar ser efectives. No obstant això, els resultats van ser posats en dubte ja que es va considerar que els participants podien haver-se vist suggestionats pel fet que sabien quina substància o producte estaven provant, a més que la vaselina podria haver tingut efectes contraproduents en els seus usuaris i haver empitjorat la seva visió.
Un estudi realitzat posteriorment pel Dr. Benjamin Powers va descobrir que l’ull negre redueix en major mesura la resplendor del sol en les dones i en les persones que no tenen els ulls blaus. No obstant això, també es va considerar que els resultats no eren concloents, ja que es va avaluar una mostra petita de participants i, a l’igual que en l’estudi anterior, aquests també sabien quin producte estaven provant. A més, les proves es van realitzar a una distància de només 1,15 m.
El 2008, el programa Cazadores de mitos (MythBusters), va comprovar si l’ull negre reduïa la resplendor. La prova realitzada va concloure que, tot i que aquest no elimina l’enlluernament sí que pot ajudar a diferenciar millor la llum i la foscor i, per tant, detectar millor la pilota en condicions de molta llum.
Els traumatismes oculars poden estar provocats per múltiples causes, des de cops i contusions amb objectes roms a perforacions causades per objectes perforants o causticacions per productes químics. Els tractaments són variats i dependran del tipus de traumatisme.
Els esportistes representen un col·lectiu que corre un risc més elevat de patir accidents oculars. Cal conèixer els riscos per protegir-se’n i prevenir-ne les conseqüències.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
