Moltes vegades, els més petits no són conscients dels seus problemes de visió i de com aquests poden estar afectant el seu rendiment escolar. Per això, és important que es facin revisions anuals que permetin detectar a temps aquestes anomalies visuals i posar-los solució. Això és especialment important si l’infant presenta mals de cap, desinterès, confusió de lletres, segueix la lectura amb el dit o acluca els ulls habitualment.
Si després d’una revisió, es detecta que el nen presenta algun tipus de problema de refracció se li prescriuran ulleres graduades. Això, de vegades, pot crear confusió i dubtes als pares sobre quines són les millors ulleres per als seus fills, quines característiques han de tenir, com ha de ser la muntura o quin tipus de vidre és el més adequat. Per això, a continuació, el nostre Departament d’Optometria detalla 5 consells a tenir en compte a l’hora de triar ulleres per als nens:
La muntura s’ha d’adaptar a la cara de l’infant i cobrir perfectament el seu camp de visió. Les ulleres no poden ser més amples que la cara ni han de sobrepassar les celles, per la qual cosa no és recomanable comprar unes ulleres més grans pensant que li podran servir més temps. També cal tenir en compte que la part central de les lents s’ha d’ajustar al centre de la pupil·la.
L’elecció del material dependrà, en gran mesura, de l’edat de l’infant. Així, per als nadons o els nens menors de 5 o 6 anys són més recomanables les muntures de silicona, que són més lleugeres i resistents, de manera que aguanten millor les torsions i les ruptures. A partir dels 6 anys, ja es poden utilitzar materials com l’acetat, que és resistent, a més de dissimular millor el gruix de la lent. Una altra opció són les ulleres metàl·liques o de titani, que és lleuger i hipoalergènic.
El pont de les ulleres, és a dir, l’arc situat entre les dues lents, ha de recolzar-se correctament sobre el nas. A aquestes edats, els nens i nenes encara no tenen el pont nasal ben definit, de manera que algunes ulleres podrien relliscar-los i/o quedar-los baixes i fer que acabessin mirant per sobre de les lents. Així doncs, és recomanable decantar-se per unes ulleres amb pont sencer, baix o, en el cas dels nadons, amb pont invertit.
Perquè les ulleres els resultin còmodes als infants, les varetes han de ser ajustables, flexibles, tenir la longitud adequada a la seva anatomia i, si pot ser, comptar amb terminals tous. D’aquesta manera s’evitarà que aquestes els pressionin la templa o els deixin marques. Així mateix, perquè no se’ls caiguin a l’hora de jugar o fer esport, és recomanable que disposin d’una cinta o que s’utilitzin “stoppers”, uns complements que abracen l’orella de l’infant i ajuden a mantenir les ulleres al seu lloc.
És important que els vidres siguin de material orgànic, preferiblement de policarbonat, ja que es tracta d’un material més resistent al trencament que la resta. També és essencial que aquestes portin tractaments antiratllat, que proporcionen una major resistència a les ratllades, i antireflectors, perquè eliminin la majoria de reflexos paràsits.
Tots els nens haurien de fer-se una revisió oftalmològica en edat infantil. Quan són petits, no són capaços de dir si hi veuen bé o no, i aquesta revisió pot detectar defectes refractius corregibles que podrien afectar negativament el desenvolupament visual de l’infant i ajudar a prevenir les dificultats escolars que pot comportar la manca de correcció òptica. Alguns problemes, com ara l’estrabisme o l’ambliopia (ull gandul), poden tractar-se en nadons i nens petits, però són irreversibles un cop han crescut. Per això, si sospites que el teu fill no hi veu bé o força la vista al llegir és important que es faci una revisió que permeti detectar o descartar problemes de visió com la miopia o la hipermetropia i corregir-los, si cal, amb l’ús d’ulleres graduades.
La majoria de nens són hipermetrops al néixer, però aquesta situació es va corregint amb el temps. T’expliquem què és i com es controla la hipermetropia.
L’ambliopia o ull gandul és una alteració de la visió provocada per una asimetria en l’ús dels ulls. Acostuma a desenvolupar-se en edats molt primerenques i és la primera causa de pèrdua de visió infantil.
Les revisions oftalmològiques durant la infantesa i l’adolescència són fonamentals. Alguns problemes, com l’ambliopia, poden tractar-se en nadons però són irreversibles a partir de certa edat.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
