La Dra. Lorena Castillo, cap del Departament de Neurooftalmologia d’ICR i una de les especialistes més destacades del país en neuropatia òptica hereditària de Leber (NOHL), ha participat com a coautora en un estudi que avalua l’eficàcia de la teràpia gènica en aquesta malaltia. Els resultats de l’estudi s’han presentat a l’última edició del congrés anual de l’ Association for Research in Vision and Ophthalmology (ARVO), el congrés d’investigació en visió més important del món. Així mateix, l’abstracte del treball ha rebut el mèrit a la distinció a la Reunió Anual de l’American Academy of Neurology 2021.
La neuropatia òptica hereditària de Leber (NOHL o LHON, per les seves sigles en anglès) és un trastorn genètic mitocondrial que provoca una pèrdua severa de visió en ambdós ulls. A la majoria dels casos, comença afectant un ull i, al cap de poques setmanes o mesos, afecta el segon ull. La seva evolució és ràpida, el que fa que la majoria dels pacients afectats per NOHL acabin legalment cecs un any després de l’aparició dels símptomes.
Existeixen tres mutacions primàries: m.11778G> A en ND4, m.3460G> A en ND1 i m.14484T> C en ND6, essent la ND4 la més freqüent i una de les que pitjor pronòstic tenen, com ja va observar l’estudi REALITY, en el qual també hi va participar la Dra. Castillo. En aquest estudi observacional, els pacients amb NOHL que portaven la mutació ND6 van aconseguir una millor visió final en comparació amb els que portaven les mutacions ND4 i ND1.
La teràpia gènica és un tractament innovador, encara no comercialitzat, que consisteix en la introducció de gens nous a les cèl·lules d’un pacient perquè substitueixin els gens que no funcionen, que funcionen incorrectament o que estan absents. Mitjançant l’ús d’un virus especialment dissenyat, s’introdueixen sovint els nous gens en cèl·lules. Aquest procediment s’utilitza perquè els virus introdueixen naturalment el seu propi material genètic a les cèl·lules.
Pels científics i oftalmòlegs, l’ús de la teràpia gènica per tractaments oculars té sentit: l’ull és un òrgan petit i de fàcil accés, la qual cosa facilita la implantació de cèl·lules a la zona. A més, l’ull disposa del que es coneix com a privilegi immune, que implica que és menys probable que les cèl·lules que s’implantin en aquella zona siguin rebutjades, en comparació a altres zones del cos.
En el cas de la NOHL, la Dra. Castillo explica: “No s’ha aconseguit introduir el gen a l’interior del mitocondri perquè la membrana mitocondrial interna és molt impermeable. No obstant això, s’ha optat per una altra opció anomenada “expressió al·lotòpica”, que consisteix a introduir el gen sense la mutació en un vector viral, que és un virus que no és patogen i que porta aquest material genètic al nucli de la cèl·lula. Se sintetitza la proteïna i la proteïna sana s’inserta a la diana on ha d’actuar. Així, en aquest cas no s’ha aconseguit introduir el gen al lloc on falla, però sí s’ha aconseguit introduir la proteïna, que seria igualment l’objetiu final.”
A l’estudi hi van participar 16 neurooftalmòlegs de tot el món, que van avaluar l’eficàcia de l’ús de la teràpia gènica amb rAAV2/2-ND4 comparant dos grups de pacients amb la mutació ND4. Un grup de 76 pacients va rebre el tractament mitjançant una injecció intraocular. Un altre grup, format per 208 pacients, no va rebre el tractament.
La comparació de la millor agudesa visual corregida (MAVC) entre pacients tractats i no tractats es va realitzar als 12, 18, 24, 36 i 48 mesos després de l’inici de la pèrdua de visió. L’evolució de la MAVC en els pacients tractats va mostrar una millora gradual, progressiva i sostinguda des del 12è mes fins a l’última observació disponible (de mitjana 51,5 mesos), mentre no es va observar recuperació en els pacients no tractats.
Així, aquest estudi va mostrar un efecte clínicament significatiu de la teràpia gènica sobre els resultats visuals en pacients amb la mutació ND4, el que podria suposar una revolució pel tractament de les persones afectades per la neuropatia òptica hereditària de Leber.
Encara no es pot accedir a la plataforma de la Reunió Anual, allotjada a Pathable, per veure aquest estudi i altres estudis revolucionaris presentats a ARVO 2021. L’accés/registre està disponible fins al 30 de juny.
El resum de l’estudi en el qual va participar la Dra. Castillo va ser presentat també a la Reunió Anual de l’American Academy of Neurology 2021, on va rebre el mèrit a la distinció. Aquesta distinció s’atorga al resum considerat com el millor en el seu tema en el qual respecta a qualitat de l’estudi i interès per la comunitat neurològica.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
