La lectura no és una activitat perjudicial per als ulls: l’ull és un òrgan preparat per adaptar-se a les condicions lumíniques canviants del nostre entorn. Mitjançant els músculs de la pupil·la, l’ull regula la llum que ens arriba, cosa que fa que quan entrem a una sala fosca, els ulls s’acomodin poc a poc a les condicions de llum i puguem arribar a veure-hi.
D’aquesta manera, en llegir amb poca llum, els bastons de la retina, que contenen un pigment especial anomenat rodopsina, s’encarreguen de facilitar la visió en aquestes condicions de poca lluminositat.
Tanmateix, llegir amb poca llum fa més difícil la visió i el reconeixement de les paraules, cosa que fa que la lectura sigui una tasca més cansada i extenuant, i que pugui provocar astenopia o fatiga ocular.
Des del programa ‘El Matí a Ràdio Estel’ han entrevistat al Doctor Guifré Álvarez, especialista del Departament de Còrnia i Superfície Ocular i del de Cataracta de l’Institut Català de Retina.
En general crec que anem molt bé, perquè avui en dia hi ha més conscienciació a nivell de població pel que fa a realitzar controls oftalmològics periòdics. Actualment, per exemple, ja no passa com abans en què els nostres avis tenien ull gandul, però mai els havien revisat. Ara gràcies a les revisions infantils podem detectar i tractar aquests casos adequadament, de manera que ens permet desenvolupar un major potencial visual en aquests pacients. A més a més, també la població general comença a conèixer patologies oculars com el glaucoma, entre d’altres, fent que consultin i es revisin periòdicament, millorant per tant la detecció precç i el pronòstic visual a l’hora d’instaurar els tractaments adequats abans que la malaltia hagi arribat a fases avançades. Tanmateix hem d’afronar dos importants reptes de salut a nivell de població: la degeneració macular assoiacada a l’edat a l’arribar a edats més avançades, i en l’altre extrem d’edat, molt relacionat amb les pantalles i addiccions, és la miopització infantil i jove; la prevalença de la miopia està en alça, i l’OMS parla, sense embuts, d’una epidèmia de miopia en els països del primer món.
Més que augmentar, el que ens preocupa és que cada cop es comença en edats inferiors, ja que cada vegada hi ha més temps de pantalla i menys a l’aire lliure, i sí que es creu que tot això està comportant que la freqüència de miopia hagi augmentat a la població.
Amb les pantalles ens hi posem molt a prop i cada vegada anem augmentant les hores d’ús, i la llum blava bàsicament fa segregar la melatonina que ens fa mantenir actius, per això es diu que abans d’anar a dormir és millor no mirar pantalles per poder conciliar la son.
També podria ser, però es parla més de la conciliació de la son. Però al cap i a la fi, com desregules el cicle de la melatonina podria afectar a les fases del son. I hem de pensar que dormir ens permet fer una sèrie de processos de reparació cel·lular, amb el qual si alterem la son tot el nostre organisme es pot veure afectat.
L’habitual i aconsellable és que la distància de lectura no sigui molt a prop, el braç amb el colze hauria d’estar en angle recte o bé elevar-lo sobre uns 20-30 graus, però no tenir el colze flexionat o tenir-lo a 15-20 cm. Com més apropem l’objecte de lectura, més esforç acomodatiu (el reflexe que usem per enfocar d’aprop) haurem de fer.
També la il·luminació és molt important: la preferible és la natural. Tot i que si fem servir llum artificial, és aconsellable que alguna petita llum estigui enfocada directe al llibre, però també alguna indirecta a nivell de la sala on llegim.
No està mal fet, però sí que fa que focalitzis més, que precisis de més esforç d’atenció i d’enfoc que pot anar ocasionant una fatiga ocular. És aconsellable que cada 20 min de lectura aixequéssim la vista i enfoquéssim cap a una distància de 6 metres per descansar l’acomodació, és a dir l’esforç muscular d’enfocament a mitja distància, i també és molt important el parpelleig. Quan estem concentrats enfocant d’aprop es creu que es parpalleja unes 9 vegades menys que d’habitual, provocant també l’aparició de símptomes de fatiga visual.
Tampoc hi ha cap estudi que pugui comparar a nivell de problemes oculars, si és millor un e-book o un llibre de paper; amb el paper depèn de les condicions d’il·luminació, i sí que és cert que els ebooks pots controlar-ho una mica més, però jo penso que una cosa no substitueix una altra, ni es pot dir que una cosa sigui millor que una altra.
L’aconsellable és un cop a l’any. Però ens hauríem de conscienciar més amb això, i sobretot quan anem a certes edats. Amb els infants és molt important, perquè un ull gandul quan abans el detectis més aviat el podràs tractar: quan una malaltia és inicial es pot tractar millor. L’ull a partir dels 40 anys i escaig, pot començar ja la vista cansada, llavors això també s’ha d’anar mirant. Hi ha algunes malalties oculars que desgraciadament no donen la cara i no es nota fins que ja estan molt avançades, com per exemple, és el cas del glaucoma. És una malaltia que hauríem de tractar-la precoçment perquè si no els símptomes venen quan ja està molt avançada. La patologia més freqüent és l’ull sec i les conseqüències que se’n deriven. Per tant, és important per als nostres pacients lectors que, a part de practicar les mesures d’higiene visual comentades amb la lectura, també consultin a l’òftalmòleg/òloga per aclarir si hi ha una patologia d’ull sec concomitant.
La síndrome d’ull sec engloba tota una sèrie des de malalties o síndromes que pot tenir una persona que condiciona que la teva superfície ocular no estigui ben hidratada, això es nota en picors, sensació de sorra a l’ull, i a vegades afecta la qualitat visual. Encara que d’entrada sembli lleu, un ull sec no controlat pot ocasionar, a part de moltes molèsties que afectin severament la qualitat de vida del pacient, complicacions oculars com ara queratitis (és a dir, ferides corneals i inflamació corneal per manca d’hidratació) i infeccions, tant conjuntivals com corneals.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
