En una de les darreres sessions clíniques de l’ICR, la D.O.O. Raquel Mompart va presentar els resultats d’un estudi fet a l’ICR. El projecte duu per títol “Fijación y área foveal en ambliopía” i el seu objectiu és determinar, en pacients pediàtrics amb ambliopia, si hi ha alguna relació entre l’estabilitat de la fixació de la mirada i l’àrea foveal, que és la zona de la retina que percep els colors i la nitidesa. És a dir, si la dificultat per fixar la mirada amb un ull gandul es relaciona amb l’agudesa visual del pacient. Per això també es tenen en compte i s’analitzen diversos paràmetres d’habilitats visuals en aquests pacients.
L’ambliopia o ull gandul és una alteració de la visió provocada per una asimetria en l’ús dels ulls (el cervell rep informació de pitjor qualitat per part d’un d’ells, de manera que dona preferència a l’altre). Habitualment es desenvolupa en edats molt primerenques i és la primera causa de pèrdua de visió infantil. És important detectar-la aviat, perquè l’índex d’èxit del tractament disminueix a partir dels 7-8 anys del pacient.
L’estudi es va idear per realitzar-se als propis centres de l’Institut Català de Retina, a Barcelona i a Terrassa. Per això es van elaborar els protocols corresponents i es va presentar al comitè ètic de la institució. També es va sol·licitar una beca de recerca que concedeix anualment l’Ajuntament de Terrassa. Amb la llum verda del comitè d’ètica i la concessió de la beca per a la subvenció, es va posar en marxa.
Es va prendre una mostra de 40 pacients d’entre 5 i 9 anys, previ consentiment de les famílies o responsables legals. La mostra es repartia en 4 grups en funció del tipus d’ambliopia que pateixen:
A més de les proves per definir si cada pacient podia formar part de l’estudi o no, durant l’estudi es va realitzar a cada infant una microperimetria per avaluar l’estabilitat del punt de fixació de la mirada i una OCT angiogràfica per analitzar l’àrea foveal.
La primera prova diagnòstica no és invasiva i s’empra per mesurar la sensibilitat de la màcula o bé, com en aquest cas, per estudiar l’estabilitat del punt de fixació de la mirada i identificar angles morts. La microperimetria proporciona un valor d’àrea que, com més elevat, implica una pitjor estabilitat de fixació.
La segona, la tomografia de coherència òptica (OCT per les seves sigles en anglès), és una prova que empra un feix de llum per realitzar una imatge d’una secció (una tomografia) de les estructures oculars amb una resolució molt alta. Com que la imatge es pot ampliar molt, permet fer un examen molt acurat de la secció de l’ull que es vulgui analitzar (nervi òptic, segment anterior, etc.); en aquest estudi, la fòvea.
En els resultats d’aquestes proves indiquen que hi ha una correlació negativa entre l’estabilitat de fixació i l’àrea foveal. Tanmateix, caldrà més investigació per tal de confirmar o desmentir aquestes relacions.
El que sí pot concloure l’estudi és que tots els pacients amb ambliopia presenten una pitjor agudesa visual; més dificultats en la sensorialitat, la percepció 3D, la detecció de les formes, la sensibilitat al contrast, i una estabilitat de fixació pitjor, sempre en comparació amb un ull que no té ambliopia.
L’ambliopia o ull gandul és una alteració de la visió provocada per una asimetria en l’ús dels ulls. Acostuma a desenvolupar-se en edats molt primerenques i és la primera causa de pèrdua de visió infantil.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
