La revista Life ha publicat un estudi realitzat per diversos especialistes de l’ICR, liderat per l’optometrista Raquel Mompart, que en va presentar una primera versió com a Treball de Final de Grau el juny del 2022. Aleshores el projecte duia per títol “Fijación y área foveal en ambliopía” i es va exposar en una sessió clínica de l’ICR.
El treball publicat a la prestigiosa revista científica té un títol lleugerament diferent “The Relationship between Fixation Stability and Retinal Structural Parameters in Children with Anisometropic, Strabismic and Mixed Amblyopia”, però es tracta de la mateixa anàlisi en profunditat dels resultats obtinguts a l’ICR. En aquest cas també ha comptat amb la participació d’altres professionals de l’ICR, com el Dr. Lluís Cavero, la Dra. M. Soledad Pighin i l’optometrista Lluís González.
El treball va ser concebut amb l’objectiu de determinar, en pacients pediàtrics amb ambliopia, si hi ha alguna relació entre l’estabilitat de la fixació de la mirada i l’àrea foveal, que és la zona de la retina que percep els colors i la nitidesa. És a dir, si la dificultat per fixar la mirada amb un ull gandul es relaciona amb l’agudesa visual del pacient. Per això també es tenen en compte i s’analitzen diversos paràmetres d’habilitats visuals en aquests pacients.
L’ambliopia o ull gandul és una alteració de la visió provocada per una asimetria en l’ús dels ulls (el cervell rep informació de pitjor qualitat per part d’un d’ells, de manera que dona preferència a l’altre). Habitualment es desenvolupa en edats molt primerenques i és la primera causa de pèrdua de visió infantil. És important detectar-la aviat, perquè l’índex d’èxit del tractament disminueix a partir dels 7-8 anys del pacient.
Plantejament de l’estudi
L’estudi es va idear per realitzar-se als propis centres de l’Institut Català de Retina, a Barcelona i a Terrassa. Per això es van elaborar els protocols corresponents i es va presentar al comitè ètic de la institució. També es va sol·licitar una beca de recerca que concedeix anualment l’Ajuntament de Terrassa. Amb la llum verda del comitè d’ètica i la concessió de la beca per a la subvenció, es va posar en marxa.
Es va prendre una mostra de 40 pacients d’entre 5 i 9 anys, previ consentiment de les famílies o responsables legals. La mostra es repartia en 4 grups en funció del tipus d’ambliopia que pateixen:
- anisometròpica, la que es produeix quan hi ha molta diferència de graduació entre els dos ulls;
- estràbica, en què es desvia un ull;
- mixta, amb símptomes dels dos tipus anteriors;
- grup de control, pacients que no tenen ambliopia.
Investigació a través de proves diagnòstiques
A més de les proves per definir si cada pacient podia formar part de l’estudi o no, durant l’estudi es va realitzar a cada infant una microperimetria per avaluar l’estabilitat del punt de fixació de la mirada, una OCT macular i una OCT angiogràfica per analitzar l’àrea foveal. Cap d’aquestes proves són invasives ni requereixen contacte directe amb l’ull, la qual cosa suposa un dels avantatges d’aquest estudi.
La primera prova diagnòstica, la microperimetria, s’empra per mesurar la sensibilitat de la màcula o bé, com en aquest cas, per estudiar l’estabilitat del punt de fixació de la mirada i identificar la zona on es produeix la fixació a la retina i l’àrea d’aquesta. Un valor elevat en l’àrea implica una pitjor estabilitat de fixació.
La segona, la tomografia de coherència òptica (OCT per les seves sigles en anglès), és una prova que empra un feix de llum per realitzar una imatge d’una secció (una tomografia) de les estructures oculars amb una resolució molt alta. Com que la imatge es pot ampliar molt, permet fer un examen molt acurat de la secció de l’ull que es vulgui analitzar (nervi òptic, segment anterior, etc.); en aquest estudi, la fòvea.
Els resultats
En els resultats d’aquestes proves indiquen que hi ha una correlació negativa entre l’estabilitat de fixació i l’àrea foveal, tot i que s’ha observat que les ambliopies mixtes i anisometròpiques tenen un valor de FAZ major en comparació amb les estràbiques o grups de control. Tanmateix, caldrà més investigació per tal de confirmar o desmentir aquestes relacions.
El que sí pot concloure l’estudi és que tots els pacients amb ambliopia presenten una pitjor agudesa visual; més dificultats en la sensorialitat, la percepció 3D, la detecció de les formes, la sensibilitat al contrast, i una estabilitat de fixació pitjor, sempre en comparació amb un ull que no té ambliopia.
Els casos d’ambliopia estràbica són els que presenten un major compromís amb la estabilitat de fixació; tenen àrees de fixació més grans, la qual cosa provoca una pitjor fixació entre els diferents grups d’ampliopia i els de control.
Les diferències interoculars en l’espessor macular central van ser més notables en els tres grups ambliops que en el grup control. Aquests resultats suggereixen que pot ser molt rellevant l’estudi de l’assimetria interocular en paràmetres funcionais i anatòmics.
Més informació
- Araki, S., Miki, A., Goto, K. et al. Foveal avascular zone and macular vessel density after correction for magnification error in unilateral amblyopia using optical coherence tomography angiography. BMC Ophthalmol 19, 171 (2019). https://doi.org/10.1186/s12886-019-1177-z
- Shaikh AG, Otero-Millan J, Kumar P, Ghasia FF (2016) Abnormal Fixational Eye Movements in Amblyopia. PLoS ONE 11(3): e0149953. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0149953
- Chen W, Xu J, Zhou J, et al. Thickness of retinal layers in the foveas of children with anisometropic amblyopia. PLoS One. 2017;12(3):e0174537. Published 2017 Mar 22. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0174537
Tens algun dubte?
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs especialistes en Motilitat Ocular i Estrabisme.