Cel·lulitis orbitària

La cel·lulitis orbitària és una infecció dels teixits de l’òrbita posteriors al septe orbitari que pot afectar les parpelles, les galtes i les celles. Pot estar provocada per traumatismes locals (picada d’insectes o lesions oculars penetrants) o propagació d’infeccions facials contigües.

Aquesta infecció pot ser greu i pot fins i tot provocar ceguera, per tant, és molt important conèixer tots els símptomes i tractar-la de forma correcta. Així mateix, és important diferenciar la cel·lulitis orbitària de la cel·lulitis periorbitària o preseptal, que es produeix davant del septe orbitari i no a dins.

La cel·lulitis orbitària es produeix per l’aparició de focus adjacents d’infecció fulminant que poden ser causats per:

• Una infecció als sins paranasals (en cas de sinusitis).
• Un traumatisme ocular penetrant.
• Una mossegada d’animal o picada d’insecte.
• Una infecció bucal i/o dental.
• Una infecció dermatològica a la cara.
• Cirurgia ocular o facial
• Una infecció del conducte lacrimal.

Els factors que s’han de tenir en compte per detectar aquesta patologia són:

Enrogiment i inflamació de les parpelles (eritema i edema) acompanyat d’algun dels símptomes següents:

• Desplaçament anterior del globus ocular (proptosis).
• Visió doble (diplopia).
• Disminució de la motilitat ocular.
• Presència de febre.
• Pèrdua de visió (poc freqüent).
• Dolor ocular.
• Senyals d’infecció primària (secreció nasal i sinusitis).

Si nota algun d’aquests símptomes, és molt important acudir ràpidament a l’oftalmòleg per realitzar una diagnòstic. L’oftalmòleg farà una exploració dels ulls, el nas, les parpelles i el rostre.

El diagnòstic es realitzarà principalment després dels resultats següents:

• Avaluació clínica: l’oftalmòleg revisarà la pressió ocular, la motilitat dels ulls i l’estat de la visió. L’especialista pot sol·licitar una analítica sanguínia o cultiu de líquids per determinar el tipus de bacteri que causa la infecció (treptococcuspneumoniae, staphylococcusaureus, Streptococcuspyogenes,etc).

• Proves d’imatge: si l’avaluació no és suficient, s’acostuma a prescriure una tomografia axial computeritzada o, amb menor freqüència, una ressonància magnètica per observar la magnitud de la infecció i les zones afectades.

Un cop s’ha diagnosticat la patologia, l’oftalmòleg procedirà a prescriure el tractament més adequat.

La cel·lulitis preseptal es tracta amb antibiòtics via oral i de forma ambulatòria (el pacient no s’ingressa).

La cel·lulitis orbitària s’acostuma a tractar en un medi hospitalari. El tractament inclou:

• Antibiòtics sistèmics: s’acostumen a administrar de forma intravenosa i serveixen per atacar la infecció bacteriana.
• Esteroides: es poden prescriure per disminuir la inflamació provocada per la infecció alguns dies després d’iniciar l’antibiòtic.
• Analgèsics: s’administren per alleugerir el dolor.

Així mateix, en algunes ocasions serà necessari recórrer a una cirurgia per descomprimir l’òrbita i realitzar un drenatge de líquids i apostemes si la infecció no millora gens amb el tractament farmacològic.

Els causants d’aquesta patologia acostumen a ser l’extensió d’una infecció contigua o una infecció provocada per un traumatisme ocular penetrant. Així doncs, davant de qualsevol senyal que indiqui una infecció a la zona del rostre, és necessari acudir amb urgència a l’oftalmòleg per evitar-ne la propagació.

Es recomana usar l’equip de seguretat adequat si es realitzen activitats esportives o laborals que puguin suposar un risc pels nostres ulls i evitar així un traumatisme.

Aquesta patologia afecta més sovint els nens. És important estar alerta si mostren qualsevol símptoma que pugui senyalar una infecció, sobretot, en aquells nens propensos a patir sinusitis.