Probablement la miopia infantil sigui un dels més importants. La miopia afecta ja a un 23% de la població i es preveu afecti a un 50% al 2050. Aquest defecte té molt potencial de ser redreçat durant la infantesa, quan els ulls es troben en fase de creixement. Per això, els equips d’oftalmologia i optometria pediàtrica de l’ICR hi treballem en profunditat, amb l’objectiu de frenar el progrés de la miopia durant la infantesa i reduir així les complicacions que se’n deriven a l’edat adulta.
La miopia és un defecte que està provocat perquè la longitud de l’ull és excessiva, o bé els medis transparents (la còrnia, el cristal·lí) són massa corbats i això fa que les imatges no s’enfoquin al pla de la retina, sinó que s’enfoquin per davant. Això provoca que l’infant hi vegi borrós de lluny, i per tant s’ha d’apropar molt per poder veure-hi bé.
D’una banda, la miopia en edat infantil limita al/la pacient en la seva activitat quotidiana, ja que a partir de 0,75 diòptries ja hi ha una forta dependència de les ulleres (o les lents de contacte a partir dels 12 anys).
D’altra banda, una major miopia en edat infantil comporta més complicacions a llarg termini de la vida del/la pacient; augmenta el risc de cataracta, glaucoma, estrabisme, despreniment de retina… Per això és molt important per nosaltres procurar que els infants tinguin la mínima miopia possible.
Actualment disposem de moltes possibilitats farmacològiques i en forma de tractaments òptics, com ulleres o lents de contacte que ens permeten frenar la progressió de la miopia. De fet, som capaços de frenar-ne la progressió un 50%; és a dir, que un/a pacient amb un augment d’una diòptria a l’any n’arribi a guanyar només mitja. Pot semblar poc, però si ho fem extensible als 4-5 anys durant els quals hi ha més risc d’augment de miopia, eventualment aconseguim frenar-ne el progrés fins a 2 o 3 diòptries. Això serà important per a l’etapa adulta del pacient, però també implicarà una millor qualitat de vida durant la infantesa.
Quan el pacient sigui més gran, pot valorar l’opció de la cirurgia refractiva per corregir la miopia i reduir la dependència de les ulleres, és clar. Però cal tenir en compte que l’operació ofereix molt més bons resultats quan hi ha menys miopia.
Sí, per part dels professionals de salut podem receptar un tractament amb col·liri d’atropina, el més eficaç actualment per frenar la miopia i en el qual a l’ICR som pioners. També treballem amb nous dissenys de lents de contacte, com l’ortoqueratologia, i ulleres, com els vidres de desenfocament perifèric, que permeten que la miopia no progressi tant.
Hi ha diversos consells que es poden seguir per reduir el risc de desenvolupar miopia, com ara regular el consum de pantalles, garantir que l’infant passa un mínim de 8 hores setmanals a l’exterior o vetllar perquè dormi prou i dugui una alimentació equilibrada. A més, és molt important que les famílies prediquin amb l’exemple dels hàbits saludables.
Un cop ha aparegut la miopia, avui dia no tenim cap possibilitat d’eliminar-la en edat pediàtrica. Per això cal posar molt d’èmfasi en la importància de les revisions oftalmològiques als infants, encara que no es queixin, ja que amb algunes proves podem detectar risc de miopia abans que es manifesti i tractar-la de manera precoç.
Ens en poden donar alguna pista diversos factors, com ara si els pares ja són miops, però a més, sempre realitzem proves que ens ho poden indicar, com la biometria.
D’altra banda, des de l’ICR estem treballant en una eina encara més eficient per detectar la miopia infantil de manera precoç: l’índex estatura-eix. Es tracta d’un indicador que ens permetrà identificar en quin moment l’estatura del pacient i la longitud del seu ull deixen de créixer de manera sincrònica i s’acaba produint la miopia.
És un estudi que de moment està aprovat pel consell científic, però encara no s’ha dut a terme. Per fer-ho, tindrem en compte els resultats de les biometries fetes a l’ICR (una prova que realitzem a tots els pacients pediàtrics amb miopia) i també mesurarem l’alçada dels infants a cada visita.
Es tracta d’un estudi prospectiu, per analitzar els diferents paràmetres necessitem 6 anys de creixement de cada pacient, amb la qual cosa les conclusions s’extrauran d’aquí a uns 7 anys. Això sí, aquest estudi tindrà un pes molt rellevant a nivell científic.
S’està fent molta investigació amb diferents fàrmacs, teràpia gènica, mètodes per detectar quins infants tenen més risc de desenvolupar miopia i teràpia amb llum vermella. Per ara, sembla que en el futur es treballarà més amb la fotobiomodulació, posar el centre d’atenció en els efectes que hi pot tenir la llum.
Aquest any hem tingut dos aparells nous. En primer lloc tenim el Myah, un dispositiu que ens proporciona molta informació de l’ull de l’infant i permet comparar totes aquestes dades amb gràfiques de normalitat molt exhaustives. Això facilita a l’especialista la presa de decisions per al tractament del pacient.
En segon lloc, tenim el Reteval, un electrorretinògraf, un aparell que fa proves electrofisiològiques de manera més senzilla per al pacient. Fins ara aquestes proves s’havien de fer o bé amb anestèsia general o bé amb elèctrodes col·locats entre la conjuntiva i la parpella, quelcom que pot resultar molest i que dificultava la col·laboració dels infants. Amb aquest dispositiu els elèctrodes es posen sobre la pell, molt més tolerables per al/la pacient.
Sí, els aparells que hem comentat ja els tenim al centre i els estem utilitzant. Al Departament d’Oftalmologia Pediàtrica de l’ICR estem molt atents a totes les novetats en prevenció i tractament de la miopia i tenim la capacitat d’incorporar les opcions efectives de manera pionera, sempre amb rigor científic.
Tenim molt d’interès en miopia infantil, disposem dels mitjans de diagnòstic i tractament i comptem amb la confiança de moltes famílies que ens permeten acompanyar els infants en aquest camí.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.