La Dra. Amanda Rey, oftalmòloga del Departament de Retina i Cataracta de l’Institut Català de Retina, ha publicat un article a la prestigiosa revista científica internacional Clinical Ophthalmology, en el qual s’estudia el resultat visual i les complicacions que es produeixen a la cirurgia de cataractes en pacients que s’han sotmès anteriorment a una vitrectomia pars plana.
El primer objectiu de l’estudi va ser observar els resultats després de la cirurgia de cataractes en els ulls vitrectomitzats; el segon, analitzar si el temps de desenvolupament de la cataracta està relacionat amb la vitrectomia pars plana (tenint en compte els antecedents generals o oftalmològics del pacient).
A l’estudi s’analitzen 87 pacients que presentaven cataracta, amb antecedents de vitrectomia pars plana, als quals posteriorment la Dra. Rey els hi va realitzar cirurgia de facoemulsificació i implant de lent intraocular pel tractament de la cataracta.
La vitrectomia pars plana és una intervenció quirúrgica en la qual, a través de la pars plana, s’accedeix a la cavitat vítria i mitjançant instruments de microcirurgia s’extrau l’humor vitri per poder treballar sobre la retina. El vitri es substitueix per una solució salina, bombolla de gas, aire o oli de silicona.
Es realitza una vitrectomia per corregir malalties del segment posterior de l’ull, com poden ser els despreniments de retina, forats en la màcula, membranes epiretinals, hemorràgies o opacificacions del vitri i hemorràgies maculars.
Existeixen diverses complicacions postoperatòries després de la vitrectomia, la més freqüent és l’aparició de cataracta. Aquesta sol aparèixer amb més freqüència en pacients d’edat avançada, amb cert grau d’esclerosi nuclear, o en els quals se’ls hi ha injectat gas a la cirurgia de retina.
La facoemulsificació és una cirurgia ocular microinsicional i poc invasiva, que consisteix en l’ús d’ultrasons per dissoldre i extraure el cristal·lí deteriorat, per substituir-lo per una lent intraocular artificial que fa la mateixa funció i dura tota la vida.
A l’ull vitrectomitzat el cristal·lí no té la contrapressió del vitri, que és una substància semisòlida i viscosa, i durant la cirurgia de cataracta poden succeir variacions significatives de la profunditat de la cambra anterior de l’ull que en dificulten el procediment.
L’estudi va demostrar que el risc de desenvolupar cataracta el primer any després de la vitrectomia és elevat sobre tot en pacients amb edat avançada o amb inici d’esclerosi nuclear al moment de la cirurgia de retina. La longitud axial i la presència de miopia no semblen ser factors predisposants a la formació de cataracta, i la injecció de gas segueix sent controvertida.
Amb els nous dispositius i les noves tècniques de cirurgia de cataracta, el nostre estudi confirma que la facoemulsificació és un procediment segur pels ulls prèviament vitrectomitzats i, a més, aporta en la majoria de casos una gran millora de la visió. Entre les complicacions intraoperatòries, destaquen els canvis de profunditat de la cambra anterior i miosi (tancament de la pupil·la) inesperades per l’absència del vitri dels ulls (ulls vitrectomitzats); i entre les complicacions postoperatòries, destaquen l’edema macular (sobretot en ulls vitrectomitzats de pacients diabètics o amb cirurgia macular prèvia), que pot tractar-se amb col·liris o injeccions oculars.
L’estudi remarca la importància que els oftalmòlegs prenguin en compte les característiques especials dels ulls després d’una vitrectomia per evitar complicacions durant la cirurgia de cataracta. No obstant això, es pot esperar una bona rehabilitació visual, tot i que moltes vegades limitada per la malaltia retiniana subjacent.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.