La retinopatia diabètica és una malaltia vascular secundària a la diabetis. La diabetis es una malaltia metabòlica amb una prevalença creixent a la nostra societat i que lesiona els petits vasos sanguinis de la retina a causa de la descompensació metabòlica que provoca. La retina es una capa fina de teixit sensible a la llum que recobreix la part posterior de l’ull. És l’element on s’enfoquen els raigs de llum per transmetre’ls cap al cervell i interpretar-los com a imatges. Els danys provoquen una pèrdua de visió que pot arribar a ser molt considerable i irreversible.
Els nivells elevats de glucèmia de manera sostinguda alteren les parets dels petits vasos retinals i els tornen més permeables i irregulars. A partir d’aquestes lesions inicials, la retinopatia pot anar evolucionant en diferents etapes.
Segons el tipus i extensió dels signes típics de la retinopatia diabètica (RD), com poden ser microaneurismes, microhemorràgies, microinfarts, exsudats lipídics, neovasos, etc., es classifica la malaltia en diverses etapes: lleu, moderada , severa i proliferativa.
En totes les formes de retinopatia diabètica hi pot aparèixer l’edema macular diabètic (EMD), que és la causa principal de disminució d’agudesa visual en els casos de diabetis.
L’edema macular diabètic és l’acumulació de líquid a la màcula, la zona central i de més sensibilitat de la retina, responsable de la bona agudesa visual.
A la fase inicial, la retinopatia diabètica no provoca cap canvi a la visió, però a mesura que les etapes progressen, pot empitjorar i provocar pèrdues greus de visió i fins i tot la ceguesa.
Els símptomes més freqüents són la disminució de l’agudesa visual, metamorfòpsies (visió deformada dels objectes) i miodesòpsies (unes taques que floten al camp de visió, conegudes també com a mosques flotants,).
El fet que a les etapes inicials no provoqui símptomes fa que moltes vegades el pacient no sigui conscient que pateix la malaltia fins que ja es troba en etapes avançades. Per això és tant important que les persones diabètiques se sotmetin a revisions.
Les persones que pateixen diabetis, tant de tipus 1 com de tipus 2, corren risc de patir-la, per la qual cosa és molt important que es sotmetin a un examen oftalmològic complet com a mínim una vegada l’any. Un gran percentatge de diabètics desenvolupen retinopatia diabètica en alguna de les seves fases.
Les complicacions que sorgeixen més habitualment per culpa de la retinopatia diabètica són hemorràgies vítries, despreniments de retina traccionals i glaucoma neovascular, que solen requerir tractament quirúrgic.
La retinopatia diabètica afecta de diferent manera els pacients, segons el grau de la malaltia i la zona afectada (màcula o zona central i perifèria). Per això, hi ha diversos tractaments disponibles.
La fotocoagulació amb làser, tant de tipus estàndard com subumbral, crea petites cremades terapèutiques a la retina. També hi ha les injeccions intravítries de fàrmacs (antiangiogènics o corticoides) i la vitrectomia, que és la cirurgia vitreoretinal indicada per a les hemorràgies vítries o el despreniment traccional de la retina.
Apart del tractament específic de l’ull, és fonamental i de gran incidència en l’evolució i pronòstic de la retinopatia el control metabòlic estricte de la diabetis, seguint les pautes de medicació, dieta i exercici físic que recomani el diabetòleg.
Tot i així, les persones que pateixin una fase inicial de retinopatia diabètica poden no necessitar tractament, tot i que sí necessitaran un seguiment detallat.
La diabetis és una malaltia crònica relacionada amb la segregació i l’ús de la insulina per part de l’organisme. Pot afectar la visió, motiu pel qual cal fer-ne un control.
La fotocoagulació és una tècnica amb la qual es genera una cicatriu a la retina mitjançant un feix de llum. Aquesta cicatriu permet detenir el desenvolupament de certes malalties.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
