La hipermetropia és un defecte de refracció de l’ull que es produeix quan les imatges s’enfoquen darrere la retina i no directament en ella, la qual cosa provoca una visió borrosa o poc nítida en distància intermèdia i pròxima. Això sol passar perquè la còrnia o el cristal·lí (o tots dos) tenen poca potència o l’ull és més curt de l’habitual. Així, les persones amb hipermetropía poden experimentar problemes a l’hora de llegir o veure la televisió, però no per a distingir els senyals de trànsit quan condueixen. La hipermetropia, a més sol anar acompanyada d’astigmatisme.
La hipermetropia té, en molts casos, un component hereditari, per la qual cosa es dóna amb més freqüència en persones amb antecedents d’hipermetropia a la seva família. No obstant, també poden intervenir altres factors.
La majoria dels nounats són hipermètrops, defecte que es va corregint a mesura que l’ull es desenvolupa, fins a desaparèixer, en molts casos, arribada l’adolescència. Tot i així, si durant aquesta època no es corregeix la hipermetropía infantil de manera adequada, aquesta pot desencadenar en altres alteracions visuals, com l‘ull gandul o estrabisme. En els casos en els quals la hipermetropia no és molt alta, les persones joves solen compensar-la mitjançant l’acomodació dels músculs oculars, però amb l’edat aquesta capacitat es perd, tornant a manifestar-se aquesta hipermetropia que tenien durant la infància i havia desaparegut en l’adolescència i requerint l’ús de correcció òptica
Els símptomes més comuns que pateixen les persones amb hipermetropia són:
La hipermetropia pot corregir-se mitjançant cirurgia refractiva làser (LASIK) o mitjançant la implantació d’una lent intraocular. Totes dues opcions suposen una solució ràpida i eficaç, que a més permet corregir al mateix temps, no sols la hipermetropía sinó també altres defectes de refracció, com l’astigmatisme i la presbícia (vista cansada).
Per a triar el tractament més adequat, es tindran en compte les necessitats particulars de cada pacient (treball, aficions, etc.) i se li realitzarà un estudi preoperatori complet que permeti valorar les característiques de l’ull i que inclou proves com la topografia corneal, la pupil·lometria, l’aberrometria, la biometria, etc. La realització de totes aquestes proves no sol durar més d’unes hores. Tenint en compte ambdues coses es determinarà quina és la millor tècnica per a aquest pacient en concret.
Dr. Duch – ¿Quién es candidato a operarse de cirugía refractiva?
Les persones que encara no es plantegen l’operació o que encara no són aptes pel fet que la seva graduació no és estable tenen altres opcions per a corregir la hipermetropia:
En última instància serà l’oftalmòleg qui avaluï cada cas i recomani l’opció més adequada a cada pacient.
La hipermetropia és hereditària?
La hipermetropia té, en molts casos, un component hereditari, per la qual cosa es dóna amb més freqüència en persones amb antecedents d’hipermetropia a la seva família. Tanmateix, també poden intervenir altres factors.
Què és la hipermetropia infantil? Es pot curar?
La majoria dels nens tenen hipermetropia en la infantesa, però en molts casos la capacitat d’acomodació (enfocament) del seu ull sol ser suficient per a compensar una hipermetropia baixa i permetre’ls veure els objectes propers. Tot i així, haver de realitzar aquest esforç d’acomodació pot provocar cansament ocular, incomoditat o cefalees.
La hipermetropia infantil sol corregir-se a mesura que l’ull es desenvolupa, i disminueix fins desaparèixer, cap a l’adolescència. Si llavors la hipermetropia no s’ha corregit completament, és probable que el defecte persisteixi la resta de la seva vida.
Es pot prevenir la hipermetropia?
No, la hipermetropia no es pot prevenir, pero sí que és recomanable tractar-la com més aviat millor per evitar les seves conseqüències i controlar els possibles problemes relacionats.
Com puc saber si sóc candidat a una cirurgia làser per a la hipermetropia?
En principi, pot operar-se de cirurgia làser qualsevol persona major de 21 anys que tingui una graduació estable no superior a 5 diòptries. Abans haurà de realitzar-se un examen oftalmològic complet amb les proves refractives necessàries que confirmin la seva idoneïtat.
A part de la hipermetropia, puc tenir un altre defecte de refracció?
Les persones que tenen hipermetropia també poden tenir a la vegada astigmatisme i, en edats més avançades, presbícia o vista cansada. No obstant, una persona no pot tenir hipermetropia i miopia a la vegada.
És possible operar-se de cataractes i hipermetropia a la vegada?
La cirurgia de cataracta consisteix en l’extracció del cristal·lí opacificat (cataracta) i la seva substitució per una lent intraocular. Gràcies a la tecnologia actual, podem personalitzar aquesta lent intraocular per a corregir a la mateixa operació els defectes refractius de l’ull: miopia, hipermetropia, presbícia (vista cansada) i astigmatisme.
És possible operar-se de cataractes després d’una operació d’hipermetropia?
Sí, de fet, és quelcom habitual. Una persona pot haver-se operat al passat per a corregir la seva hipermetropia i, més endavant, a causa de l’evolució natural de l’ull, desenvolupar una cataracta que requereixi ser extreta. En aquest cas, simplement s’ha d’informar a l’oftalmòleg per a què ho tingui en compte a l’hora de realitzar les proves prèvies a la intervenció de la cataracta per al càlcul de la lent intraocular.
La majoria de nens són hipermetrops al néixer, però aquesta situació es va corregint amb el temps. T’expliquem què és i com es controla la hipermetropia.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
