Investigadors taiwanesos han desenvolupat un estudi en què es promou les activitats escolars a l’exterior durant la jornada escolar, per tal d’estudiar l’efecte que això podria tenir sobre la miopia que afecta als estudiants de primària.
En aquest estudi, a més de promoure les activitats a l’aire lliure pels escolars, es va avaluar la importància de l’exposició directa a la llum per determinar la quantitat de lluminositat necessària per reduir la incidència de miopia.
Els investigadors van decidir dur a terme un estudi quantitatiu i aleatori, desenvolupat en diferents àrees geogràfiques de Taiwan per mesurar de manera efectiva l’impacte de les activitats a l’exterior (canvis miòpics), així com, la lluminositat a la qual es van exposar els nens.
Es van seleccionar 693 estudiants de primària de 16 escoles diferents per formar part de l’estudi que va durar 12 mesos.
Els escolar es van dividir en dos grups: 267 van formar part del grup d’intervenció i 426 del grup de control.
Al grup d’intervenció, se li va demanar que dediqués fins 11 hores a la setmana a fer activitats escolars a l’exterior. El grup de control va seguir amb el programa escolar tradicional amb activitats en les quals s’usa la visió propera de manera prolongada (lectura, pintura, escriptura, ús de pantalles, etc.).
Durant els mesos que va durar l’estudi, es van fer revisions oculars, de refracció cicloplègica, mesures de la longitud axial dels ulls i de l’agudesa visual, qüestionaris sobre antecedents oftalmològics, registres diaris, etc.
Es van prendre les mesures de refracció a l’inici de l’estudi per poder comparar-les amb els resultats obtinguts 12 mesos després. Els nens amb ambliopatia o amb un tractament contra la miopia i/o tractament ortoqueratològic van ser exclosos de l’estudi.
Durant les hores que els nens van realitzar activitats a l’exterior, se’ls va demanar que portessin un mesurador de llum i que anotessin les activitats realitzades cada 30 minuts per conèixer l’impacte de l’exposició a la llum.
Al cap de 12 mesos, es va estimar que el grup d’intervenció va presentar uns indicis de miopia menors (canvis miòpics), així com, una mesura de la longitud axial inferior. Això suposa un risc menor d’aparició de miopia si es compara amb el grup de control.
Es va deduir que els participants que havien passat 200 minuts o més per setmana a l’exterior i no eren miops de base, presentaven un percentatge menor de canvis miòpics quan s’exposaven a una lluminositat moderada (1000-5000lux).
No obstant això, pel que fa els participants que van passar entre 125 i 199 minuts a l’exterior durant hores escolar, només aquells que patien miopia de base i van ser exposats a una lluminositat de 10 000lux o més, van presentar pocs canvis miòpics.
Així doncs, això suggeriria que els nens amb menys activitats a l’exterior necessitarien una exposició més gran a la llum per obtenir resultats similars als nens que van fer activitats fora de l’aula.
En conclusió, els investigadors van determinar que les activitats escolars a l’aire lliure podrien ser beneficioses per als nens miops i no miops, ja que es reduiria de manera efectiva els canvis miòpics en els ulls dels infants.
Segons aquest estudi, les activitats a l’aire lliure podrien ajudar a retardar i/o evitar la miopia, quan es realitzen activitats a l’aire lliure amb la intensitat de llum adequada. Es podria evitar la miopia amb petits períodes d’alta intensitat lumínica o bé amb llargs períodes d’una intensitat moderada.
A més, a l’estudi es van puntualitzar la importància de tenir en compte la intensitat de la llum quan es fan activitats exteriors amb nens, per evitar una exposició prolongada al sol, que podria causar patologies d’altre tipus (dermatològiques).
Podeu trobar més informació sobre l’estudi a l’enllaç següent:
https://www.aaojournal.org/article/S0161-6420(17)30367-6/fulltext#intraref0010a
Els nens amb miopia veuen bé els objectes propers però els objectes situats a certa distància els veuen borrosos. A l’ICR tractem la miopia en la infantesa.
L’ambliopia o ull gandul és una alteració de la visió provocada per una asimetria en l’ús dels ulls. Acostuma a desenvolupar-se en edats molt primerenques i és la primera causa de pèrdua de visió infantil.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
