Un dels mites oculars més estesos a la població és que l’ull és l’únic òrgan que no creix. Res més lluny de la veritat, i és que els nostres ulls creixen al llarg de tota la nostra vida, especialment els dos primers anys de vida i durant la pubertat.
En aquest article us mostrem l’evolució temporal dels ulls i les patologies més comunes a cada etapa de la vida.
L’ull de l’ésser humà es comença a formar a partir de la tercera setmana de gestació i es manté tancat fins a la setmana 28, moment en el qual el fetus comença a percebre la presència de llum.
En el naixement, l’ull d’un bebè mesura uns 16,5 mil·límetres i percep estímuls visuals borrosos. En aquesta etapa, a més, alguns bebès pateixen un canvi de color dels ulls, en especial aquells que naixen amb els ulls blaus o grisos. Els recent nascuts no tenen una total capacitat visual i aprenen a moure, enfocar i utilitzar els ulls al llarg del temps.
Els primers objectes a enfocar són aquells que es troben propers a ell, concretament, a la distància de la mare que els subjecta. Aquests mateixos ulls es comencen a coordinar en els primers dies de vida i està demostrat que al cap de poc temps el bebè ja és capaç de seguir els objectes amb la mirada.
El desenvolupament dels ulls cap a una percepció més completa arriba als 2 anys d’edat, on el nen o nena no només percep les imatges de manera clara i brillant, sinó que a més integra tota la percepció visual en el seu desenvolupament psicomotriu, encara que no és fins a finals de la segona dècada quan es pot considerar que l’ull ja és adult.
Durant aquesta etapa poden aparèixer problemes oculars a causa d’un mal desenvolupament d’aquests. Els problemes més comuns són:
La majoria d’aquests problemes oculars es poden tractar en edats primerenques, però són irreversibles una vegada el nen o nena creix. Per aquest motiu, és aconsellable realitzar revisions completes per part d’oftalmòlegs pediàtrics, com els que pot trobar al Departament de Pediatria d’ICR. A més, els nois i noies a partir de 10 anys també tenen l’opció de visitar-se amb un dels nostres especialistes en oftalmologia general.
Encara que els ulls consten de teixits vius que evolucionen fins al final de la vida, el seu creixement sol aturar-se cap als 20 anys d’edat.
Els canvis més significatius d’aquesta etapa es donen a partir dels 40 anys d’edat, on l’ull comença a perdre capacitat d’enfocar, un problema ocular conegut com a presbícia. També es tendeix a tenir sequedat d’ull i a augmentar els problemes oculars, tals com la hipermetropia o el glaucoma.
El deteriorament de la vista s’evidencia a partir dels 60 anys, on es manifesten diferents malalties oculars a causa de l’envelliment. Les patologies més comunes en aquesta edat són:
Per reduir el risc de determinades malalties relacionades amb l’envelliment ocular i en especial l’ateroesclerosi, és important realitzar esport regularment i mantenir una dieta sana. A més, es recomana una revisió oftalmològica anual per prevenir les possibles patologies oculars associades a l’edat.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
