Ahir a la nit, el Dr. Ignasi Jürgens va ser entrevistat per la Laura Rosel al programa “Catalunya nit” de Catalunya Ràdio:
El Dr. Jürgens, director mèdic de l’ICR i cap del Departament de Retina i Vitri va parlar de l’impacte de l’augment de l’ús de les pantalles sobre la visió en aquests moments de confinament a casa i va donar alguns consells per cuidar la salut visual. També va parlar de la relació de la conjuntivits amb el coronavirus.
A continuació, passem a transcriure l’entrevista:
Tantes hores de tancament a casa, d’exposició a les pantalles pot estar afectant els nostres ulls. Per això en volem parlar amb el Director Mèdic de l’Institut Català de Retina, el Dr. Ignasi Jürgens.
Bona nit, Doctor. La situació de confinament està fent que treballem molt poc la visió de lluny perquè pràcticament no sortim a l’aire lliure i a més castiguem molt els ulls amb les pantalles. Ara registràvem el baròmetre de dades de Catalunya Ràdio i TV3 i constatem que fins a nou hores estem diàriament de mitjana davant d’una pantalla. Per tant, sortirem d’aquest confinament més miops de com hi vam entrar?
Efectivament, una manera de poder gestionar més bé aquest estat d’excepció és poder treballar a distancia utilitzant pantalles però a més a més també poder evadir-nos una miqueta de la situació veient series o utilitzant tots els mitjans que tenim al nostre abast gràcies a la tecnologia i Internet.
Quan estem amb aquests dispositius el què fem és utilitzar sobretot la visió propera i mirant d’a prop es produeixen quatre fenòmens: l’ull ha de fer un major esforç per enfocar d’a prop, és a dir, el múscul que tenim a dins de l’ull fa que la lent que tenim pugui enfocar d’a prop, convergim els ulls ja que els dos han de mirar a l’hora i quan mirem d’a prop els dos ulls s’apropen, parpellegem menys, és a dir, tenim més risc de que la superfície ocular que està coberta per llàgrima tendeixi a assecar-se una mica més i treballem en menor il·luminació. Tots aquests factors fan que puguem patir cansament visual
Aquest no és un fenomen nou d’ara, sinó que ja anem observant durant els darrers anys que cada vegada hi ha més tendència a utilitzar la visió propera i ja hi ha estudis que demostren que la miopia està augmentant considerablement. Als països asiàtics fins a un 80% i en el nostre mitjà la miopia ja està al voltant d’un 60% entre els 15 i els 25 d’edat. Això passa perquè els fenòmens comentats que fa l’ull per veure-hi bé d’a prop està demostrat que poden provocar canvis irreversibles a l’ull i així ho han demostrat estudis poblacionals de més de 5.000 persones.
I així pot estar afectant ara els nens i nenes? Els més petits estan passant més hores de les normals davant de la pantalla i evidentment no estan sortint a córrer ni a saltar pel carrer, ni per les places i els parcs. Els hi pot afectar encara més?
L’ull del nen és un ull en desenvolupament i aquest fenomen de “miopització”, d’increment de la miopia, el veiem sobretot quan l’ull està creixent que és aproximadament fins els 18 anys, tot i que pot ser variable. En els nens, l’efecte nociu és doble ja que per una banda hi ha aquest increment de la miopia i per l’altra l’adquisició d’uns hàbits poc saludables. Està demostrat de que els nens menors de 5 anys que passen molta estona davant de les pantalles es mouen menys, fan menys exercici i això té altres conseqüència ja no directament amb la visió sinó en la salut en general.
Hi ha una altra qüestió Doctor, que ens ha cridat l’atenció, i és que comencen a circular estudis mèdics segons els quals la conjuntivitis podria ser un símptoma del coronavirus. De fet, vostè mateix, ha advertit sobre aquesta possibilitat. Des de la declaració de la pandèmia ha detectat més casos de conjuntivitis?
En general els virus que provoquen quadres catarrals afecten sobretot a les mucoses i poden provocar conjuntivitis, i aquest és un d’ells. No només aquest, també d’altres virus. En aquest cas, les conjuntivitis associades al coronavirus no solen ser molt greus. Nosaltres veiem conjuntivitis associades a petites epidèmies en piscines que son provocades per un virus que es diu “adenovirus” que provoquen unes conjuntivitis molt més marcades que el coronavirus.
En el nostre centre tenim urgències oftalmològiques 24 hores i davant d’aquesta situació d’excepcionalitat cal dir que no hem vist un rebrot de les conjuntivitis important. En aquest sentit, considerem que és un virus que pot provocar conjuntivitis però no és dels que ho fan més.
Per tant, és un altre símptoma que encara que minoritari si que caldrà tenir present. Per acabar Doctor, què podem fer per intentar que els nostres ulls arriben lo més sans possibles al final del confinament?
Quan s’està treballant amb pantalles es recomana que cada vint minuts o mitja hora aixecar la vista durant uns 20 segons. De fet hi ha la regla del 20-20-20 que proposa aixecar la vista cada 20 minuts durant 20 segons i fixar la mirada a una distància mínima d’uns 20 peus que equival a uns 6 metres. És a dir, mirar de lluny, fer aquestes pauses i treballar amb bona il·luminació perquè quan ho fem amb poca la pupil·la es dilata i la capacitat d’enfoc és menor i hem de fer més esforç acomodatiu. Sobretot el que hem d’evitar és que aquest major ús de pantalles, de vídeojocs i etc passin a ser hàbits una vegada s’aixequi el confinament. Quan la pandèmia passi hem d’aprofitar que som un país llatí i que estem acostumats a fer vida fora de casa.
Doncs prenem nota de tots aquests consells, Dr. Ignasi Jürgens, Director Mèdic de l’Institut Català de Retina. Moltes gràcies i bona nit.
Un plaer, bona nit i salut a tothom.
Es pot escoltar l’entrevista completa aquí.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.