És més freqüent en homes joves, però les dones també en pateixen, normalment en edats més avançades.
És la quarta malaltia de retina que més amenaça la nostra visió.
Factors de risc: estrès, embaràs, presa de corticoides i altres alteracions hormonals.
La corioretinopatia serosa central és una malaltia de retina poc comuna però que cal tenir en compte perquè és la quarta causa de pèrdua de visió relacionada amb la retina, després de la degeneració macular associada a l’edat, les oclusions vasculars o l’edema macular causat per la diabetis.
És molt important fer un bon diagnòstic diferencial, és a dir, diferenciar la malaltia d’altres, com pot ser la vasculopatia polipoide (un tipus de degeneració macular associada a l’edat), la malaltia de Vogt-Koyanagi-Harada (un tipus d’uveïtis), tumors benignes (com nevus o hemangiomes), o tumors més perillosos i malignes (com el limfoma).
Sol aparèixer en homes entre la tercera i quarta dècada, tot i que també pot afectar dones, generalment en edats més avançades.
Els principals símptomes inclouen:
En cas de presentar algun d’aquests símptomes, cal acudir a la consulta d’oftalmologia. Podria tractar-se d’una corioretinopatia serosa central o alguna afecció similar, com la DMAE.
Existeixen dos tipus de corioretinopatia serosa central:
Malgrat molts estudis i molt interès posat en aquesta malaltia, no se’n coneix la causa amb certesa. Hi ha diverses teories. Una de les més importants i amb més base científica és una teoria basada en el desequilibri hormonal, que produeix una inflamació a la coroide, un teixit vascular que se situa sota de la retina i nodreix el nostre ull.
Quan hi ha una inflamació vascular, els vasos es dilaten i es fan permeables, de manera que es facilita la sortida del líquid, que es pot acumular sota la retina i amb el temps afectar la visió. És llavors quan es produeix una coriorretinopatia serosa central.
A més d’aquests factors directament relacionats amb les hormones, també s’han estudiat altres factors de risc:
El diagnòstic comença per la identificació dels símptomes (visió borrosa, ombra o taca central, metamorfòpsies o línies tortes).
Per això es du a terme una exploració no invasiva, ràpida i indolora:
En cas de cronicitat o de sospita que el líquid acumulat sota la retina està provocat per una altra malaltia, hem d’utilitzar proves invasives, com l’angiografia amb l’ús de fluoresceïna o amb verd indocianina. Gràcies a aquestes proves, podem conèixer l’estat de la coroide i el punt de fuga per on surt el líquid que s’acumula sota la retina.
També hi ha altres proves funcionals que podem emprar per saber si els fotoreceptors han patit canvis irreversibles per la malaltia, com són el camp visual, l’electroretinograma multifocal o la microperimetria.
El tractament dependrà del tipus de corioretinopatia serosa central.
No sol requerir tractament, ja que en el 80-90% dels casos es resol sola. El/la pacient ha d’acudir als controls oftalmològics periòdics, en els quals comptarà amb el seguiment i acompanyament de l’equip d’oftalmologia.
En cas que la malaltia no es resolgui o el/la pacient tingui la visió molt baixa o requereixi una bona visió per la seva professió, cal pensar en el tractament.
La malaltia pot associar-se a l’ús de corticoides, per la qual cosa caldrà interrompre l’ús dels fàrmacs, consultant amb el/la metge/ssa especialista o de capçalera que ha prescrit el tractament.
També es pot intentar reduir el nivell d’estrès, encara que és difícil, però les persones afectades solen millorar fent esport, ioga, etc. i enfocant de manera diferent la seva vida.
Un dels tractaments més utilitzats i amb una base científica més sòlida és la teràpia fotodinàmica. Aquest tractament té una eficàcia d’aproximadament el 86% i disminueix la recurrència de la malaltia. En un 40% dels casos, la malaltia pot tornar a aparèixer, per la qual cosa és important utilitzar un tractament que redueixi aquesta possibilitat.
La teràpia fotodinàmica és un tractament invasiu, ja que s’introdueix una substància que és fotosensible, però gràcies a això, podem dirigir el tractament làser només a la zona afectada, ja que és on s’acumula la substància a l’ull.
Altres tipus de tractaments que s’estan utilitzant actualment inclouen l’ús de làser amb micropulsos o el làser convencional en casos concrets.
Escriu-nos o demana hora amb el nostre equip mèdic.