En cas de visió borrosa, visió d’una taca central, línies tortes i problemes d’enfocament en llegir, cal acudir a l’oftalmòleg. Podria tractar-se d’una corioretinopatia serosa central o un altre problema de retina. L’estrès, l’embaràs, o la presa de corticoides són alguns dels factors de risc d’aquesta malaltia.
| Símptomes de la corioretinopatia serosa centraL |
|---|
| Visió borrosa Disminució en la visió Taca central en la visió Línies tortes en llegir Problemes d’enfocament Els objectes semblen més petits del que són És molt important acudir a l’oftalmòleg per a un diagnòstic correcte. |
La corioretinopatia serosa central no és una malaltia freqüent, però sempre cal tenir-la en compte perquè és la quarta malaltia retinal que més amenaça la nostra visió. Es troba en un grup de malalties bastant conegudes, com són la degeneració macular associada a l’edat, les oclusions vasculars o l’edema macular causat per la diabetis. En aquest grup de malalties que amenacen la visió, també es troba la corioretinopatia serosa central, que és una malaltia menys coneguda.
És una malaltia que es diagnostica habitualment en pacients joves homes, en la tercera i quarta dècada, encara que segons els últims estudis en la població, també poden patir-la les dones. En aquest cas, sol aparèixer en edats més avançades.
Amb aquesta malaltia, és molt important fer un bon diagnòstic diferencial, és a dir, diferenciar la malaltia d’unes altres, com pot ser la vasculopatia polipoide (un tipus de degeneració macular associada a l’edat), la malaltia de Vogt-Koyanagi-Harada (un tipus d’uveïtis), tumors benignes (com nevus o hemangiomes), o tumors més perillosos i malignes (com el limfoma).
Els pacients vénen a la consulta amb:
És important diferenciar també entre dos tipus de corioretinopatia serosa central, segons el seu temps de durada:
La corioretinopatia serosa central aguda dura poc i està autolimitada, per la qual cosa el pronòstic visual és molt millor. En aquests casos, cal esperar aproximadament tres mesos fins que es resolgui per si sola.
En la corioretinopatia serosa central crònica, les seqüeles són més greus, perquè la disminució de l’agudesa visual està acompanyada per defectes anatòmics. Es produeixen canvis irreversibles en l’epiteli pigmentari, una capa situada sota la retina que resulta essencial per al bon funcionament dels fotoreceptors. Per aquest motiu, és important realitzar un bon diagnòstic per poder planificar un bon tractament.
Malgrat molts estudis i molt interès posat en aquesta malaltia, no se sap amb certesa. Hi ha diverses teories. Una de les més importants i amb més base científica és una teoria basada en el desequilibri hormonal, pel qual els glucocorticoides actuen com a mineralocorticoides i produeixen una inflamació a la coroide, un teixit vascular que nodreix el nostre ull.
Quan hi ha una inflamació vascular, els vasos es dilaten i es fan permeables. Si hi ha permeabilitat dels vasos, el líquid se surt i s’acumula a la coroide i queda retingut per l’epiteli pigmentari. Però amb el temps, aquesta barrera es fa ineficaç, i el fluid passa per sota de la retina. És llavors, quan tenim una corioretinopatia serosa central.
A més d’aquests factors directament relacionats amb les hormones, també s’han estudiat altres factors de risc:
En el diagnòstic, el més important és la simptomatologia (visió borrosa, ombra o taca central, metamorfòpsies o línies tortes).
Realitzem una exploració no invasiva, l’exploració del fons de l’ull, amb la làmpada de fenedura i l’ús de les lents. I també utilitzem un equipament més nou, que és l’OCT. És un estudi de retina per mitjà dels raigs de llum que ens mostra els teixits retinals i permet veure de manera directa el líquid acumulat sota la retina. És important l’ús de l’opció EDI-OCT, disponible al nostre centre, per poder explorar la coroide, que és on es localitza la malaltia.
En cas de cronicitat o de sospita que el líquid acumulat sota la retina està provocat per una altra malaltia, hem d’utilitzar proves invasives, com l’angiografia amb l’ús de fluoresceïna o amb verd indocianina. Gràcies a aquestes proves, podem conèixer l’estat de la coroide i el punt de fugida per on surt el líquid que s’acumula sota la retina. També hi ha altres proves funcionals que podem emprar per saber si els fotoreceptors han patit canvis irreversibles per la malaltia, com són el camp visual, l’electroretinograma multifocal o la microperimetria.
El tractament dependrà del tipus de corioretinopatia serosa central.
TIPUS AGUT
Si parlem del tipus agut, serà fàcil, ja que en el 90% dels casos es resol sola. L’única cosa que cal fer és acompanyar el pacient i realitzar els controls periòdics.
TIPUS CRÒNIC
En cas que la malaltia no es resolgui o el pacient tingui la visió molt baixa o requereixi una bona visió per la seva professió, cal pensar en el tractament.
La malaltia pot associar-se a l’ús de corticoides, per la qual cosa caldrà interrompre l’ús dels fàrmacs, consultant amb el metge especialista o de capçalera que ha prescrit el tractament.
També es pot intentar reduir el nivell d’estrès, encara que és difícil, però els pacients solen millorar fent esport, ioga, etc. i enfocant de manera diferent la seva vida.
Un dels tractaments més utilitzats i amb una base científica més sòlida és la teràpia fotodinàmica. Aquest tractament té una eficàcia d’aproximadament el 86 % i disminueix la recurrència de la malaltia. En un 40 % dels casos, la malaltia pot tornar a aparèixer, per la qual cosa és important utilitzar un tractament que redueixi aquesta possibilitat.
La teràpia fotodinàmica és un tractament invasiu, ja que s’introdueix una substància que és fotosensible, però gràcies a això, podem dirigir el tractament làser només a la zona afectada, ja que és on s’acumula la substància a l’ull.
Altres tipus de tractament sobre els quals s’estan realitzant estudis actualment inclouen l’ús de làser amb micropulsos. D’aquest tipus de tractament en estudi encara no se’n tenen els resultats, però podria ser una bona opció.
També es tracten aquests pacients amb injeccions intravítrees anti-VEGF, conegudes pel seu ús com a tractament contra la DMAE o l’edema macular diabètic. Aquest fàrmac, té un ús molt ampli actualment en oftalmologia.
Existeixen també tractaments farmacològics de base científica encara no demostrada, però els primers estudis realitzats sobre la seva utilitat porten a pensar que podrien ser eficaços. Es tracta d’inhibidors de mineralocorticoides, com l’epleronona o l’espironolactona.
En cas de presentar símptomes, com:
No només és important anar a l’oftalmòleg perquè pot tractar-se d’una corioretinopatia serosa central, per la qual podem tenir marge de temps si és una malaltia recent, sinó que ho és per fer un bon diagnòstic diferencial i diagnosticar a temps malalties com la DMAE, que té els mateixos símptomes.
El terme uveïtis fa referència a un conjunt de problemes inflamatoris que afecten la capa mitjana de l’ull, que es coneix com a úvea.
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) genera problemes de visió central i pot arribar a provocar ceguesa si no es tracta de manera precoç.
La teràpia fotodinàmica és el tractament de la neovascularització subretiniana de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Cal protegir-se la pell i els ulls durant 24 hores.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
