La malaltia de Coats és una patologia generalment poc freqüent caracteritzada per un desenvolupament anòmal i unilateral de vasos sanguinis a la retina. Inicialment pot causar pèrdua de visió, leucocòria o pupil·la blanca i estrabisme. En casos més greus es poden arribar a produir despreniments de retina, glaucoma neovascular, cataractes o fins i tot pèrdua total de la visió de l’ull afectat.
Tot i que pot aparèixer a qualsevol edat, en la majoria de casos el procés de la malaltia comença en edats molt joves. Sovint es produeix en homes i es diagnostica durant les dues primeres dècades de la vida del pacient.
La patologia rep el nom de l’oftalmòleg George Coats, qui la va descobrir a principis del segle XX.
Es classifica com un trastorn idiopàtic, ja que les causes de la malaltia no són clares. No s’ha trobat una relació de causa genètica, però s’han detectat molts casos en pacients amb altres malalties, com la retinosi pigmentària.
Aquesta patologia provoca símptomes més visibles quan apareix en pacients molt joves. Alguns dels més habituals són: disminució de l’agudesa visual, baixa percepció de la llum, estrabisme o leucocòria (aquest darrer és el que es produeix quan a la pupil·la del pacient s’hi reflecteix la llum de color blanc si s’il·lumina directament).
Per contra, quan la malaltia de Coats es diagnostica en adults, el trastorn evoluciona de manera lenta i els pacients acostumen a ser asimptomàtics. Les lesions apareixen a la perifèria de la retina i l’exsudació de lípids normalment està més localitzada.
A mesura que progressa la patologia, apareixen símptomes com la telangectàsia (o aranyes vasculars), exsudació retiniana, quists o aneurismes. Fins i tot es podrien produir afectacions més greus, com despreniments de retina, glaucoma neovascular, cataractes o fins i tot pèrdua total de la visió de l’ull afectat.
Per tal de diagnosticar la malaltia de Coats, l’oftalmòleg/a realitza una exploració del fons de l’ull. A més, pot realitzar proves com l’OCT (tomografia de coherència òptica), l’ecografia o l’angiografia fluoresceïnica.
A través d’aquesta última, l’especialista identificarà de manera precoç aranyes vasculars, aneurismes i vessaments perivasculars, a més de poder dimensionar els exsudats.
Durant el diagnòstic, cal distingir la malaltia de Coats d’un retinoblastoma (un càncer que comença a la retina i que afecta més habitualment als infants) i d’aneurismes miliars de Leber (alteracions vasculars que podrien provocar un edema macular i que afecten més als adults). Aquestes patologies comparteixen alguns símptomes com la telangectàsia o la leucocòria.
El tractament pot variar de manera considerable depenent de l’edat del pacient i del grau d’afectació que experimenti. L’objectiu de la majoria d’opcions és la reabsorció dels exsudats mitjançant la supressió de les aranyes vasculars.
Així:
Els trets físics més comuns inclouen pèrdua de visió i leucocòria. Com que sovint només afecta un dels dos ulls, és habitual que també produeixi estrabisme.
En cas d’experimentar algun dels símptomes cal acudir a l’oftalmòleg el més aviat possible. Només a la consulta mèdica es pot diagnosticar correctament (o descartar) la malaltia de Coats.
Malauradament no es coneix una manera definitiva de prevenir la malaltia. Però sí que es pot prevenir o minimitzar la pèrdua de visió en alguns casos, amb el tractament indicat.
Per aquest motiu és important realitzar revisions periòdiques i acudir a l’oftalmòleg davant de l’aparició de símptomes.
És poc probable. En un 95% dels casos afecta només un dels dos ulls.
Pot variar molt en funció del cas. Es podria tractar des d’una situació lleu que es soluciona espontàniament sense tractament, fins a un cas molt avançat que provoqui ceguesa a l’ull afectat. Depèn de l’edat del pacient, l’estat de la malaltia al moment de diagnosticar-la, de les afectacions que hagi desencadenat (si n’hi ha), etc. En la majoria de casos, se’n poden alleujar els símptomes.
La retinosi pigmentària és un tipus de distròfia hereditària que afecta la retina i provoca una pèrdua lenta de visió dels dos ulls. Comença amb una pèrdua de la visió nocturna i lateral i acaba provocant ceguesa.
La neuropatia òptica hereditària de Leber és una malaltia mitocondrial neurodegenerativa que afecta el nervi òptic i provoca pèrdua visual.
Parlem d’estrabisme infantil quan un nen pateix una alteració en l’alineació dels ulls que fa que aquests no mirin simultàniament el mateix punt. Pot presentar-se estrabisme en nadons a partir dels 6 mesos (estrabisme congènit) o aparèixer més endavant i per diferents causes. Fins i tot pot presentar-se estrabisme en adults.
Les revisions oftalmològiques durant la infantesa i l’adolescència són fonamentals. Alguns problemes, com l’ambliopia, poden tractar-se en nadons però són irreversibles a partir de certa edat.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
