Encara que és una franja d’edat en la qual no cal visitar tan sovint l’equip d’oftalmologia, les persones per sota dels 40 anys també han de tenir cura de la seva visió i acudir a revisions oftalmològiques ocasionalment.
El desenvolupament del sistema visual arriba a la seva maduresa al voltant dels 20 anys i sol romandre estable durant la trentena, a excepció, en el cas de les dones, de les alteracions visuals que, en alguns casos poden succeir a causa de l’embaràs. Per aquest motiu, en aquesta etapa de la vida la graduació d’ulleres i lents de contacte varia molt poc, cosa que la converteix en un moment ideal per plantejar sotmetre’s a una cirurgia de correcció visual o cirurgia refractiva.
No obstant això, i com en qualsevol altra franja d’edat, en cas d’experimentar traumatismes, dolors, centellejos, patir qualsevol tipus d’infecció o qualsevol altre problema, cal realitzar una visita oftalmològica.
En aquesta franja d’edat, els problemes oculars més comuns són problemes associats a la refracció: la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme.
En aquesta etapa també hi trobem com a problema bastant freqüent, els traumatismes oculars. Al voltant d’un 75% dels traumatismes oculars es donen en homes d’entre 18 i 40 anys. La meitat d’aquests traumatismes es produeixen a casa, sovint fent reformes o practicant esports, i podrien evitar-se amb l’ús de mètodes de protecció per a la visió (ulleres o pantalles de protecció).
Per altra banda, és important que aquelles persones amb factors de risc associats, tals com diabetis, elevada pressió sanguínia o un historial familiar amb patologies oculars, tingui un control exhaustiu de la seva salut ocular.
En aquests casos, l’especialista sol recomanar un seguiment periòdic, que cal seguir amb rigorositat per poder tractar possibles patologies oculars de manera precoç.
La visió pot experimentar canvis durant l’embaràs per la retenció de líquids, l’augment del volum sanguini i els canvis hormonals. Existeix una gran varietat de malalties que poden tenir relació amb l’embaràs, tot i que sovint són canvis temporals que es resolen després del naixement del bebè o de la lactància materna.
Per això, i perquè el seu diagnòstic i tractament és tan divers, és aconsellable revisar-se la visió durant l’embaràs, en especial en casos de malaltia ocular preexistent.
Existeixen diferents accions del dia a dia que ajuden a prevenir l’aparició de problemes visuals. Us les expliquem a continuació:
La pràctica d’exercici físic estimula la circulació de la sang i l’oxigenació, i ajuda a mantenir el pes dins dels límits adequats, el que redueix el risc de diabetis i, per consegüent, de retinopatia diabètica. Durant la pràctica d’esports, és recomanable utilitzar ulleres de protecció i de sol, així com casc quan sigui possible i adequat.
Una altra de les recomanacions per millorar la salut a llarg termini és evitar el tabaquisme, ja que pot augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars que afectin la salut visual i incrementar les possibilitats de patir cataractes i patologies degeneratives de la retina. A més, en el cas de les dones, fumar durant l’embaràs posa en risc al nadó de patir una retinopatia del prematur, una malaltia que pot causar ceguera.
Dormir ajuda a lubricar els nostres ulls i eliminar pols, al·lergògens o partícules de fum que puguin haver-se acumulat en ells durant el dia.
Algunes malalties de transmissió sexual, com l’herpes de tipus 1 i 2, la clamídia, la gonorrea, la sífilis o la SIDA poden tenir efectes adversos en la visió.
Si bé la majoria de les patologies oculars apareixen a partir dels 40 anys, quan es parla de salut, la prevenció és essencial. És important mantenir un control de la salut ocular en edats primerenques per poder detectar possibles malalties de manera precoç.
Amb aquest objectiu, es recomana fer una revisió oftalmològica anual. Aquesta visita, ràpida i senzilla, no sol durar més de 90 minuts i es divideix en dues parts.
L’equip d’optometria realitza una sèrie de preguntes per conèixer la història clínica, juntament amb una sèrie de proves oculars que ajuden a determinar tals característiques com l’agudesa visual, la funció binocular, la pressió intraocular o la motilitat ocular.
A continuació, i després de subministrar unes gotes per dilatar la pupil·la si el cas ho requereix, es realitza un examen ocular exhaustiu a la consulta per obtenir un diagnòstic. Aquest examen inclou una exploració completa del segment anterior i del fons d’ull.
En aquells casos que ho precisin, els especialistes poden considerar proves addicionals per determinar el diagnòstic final.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
